UTILITAT I MILLORA

Som aquí per dos motius : ser útils en desenvolupar-nos autònomament i aportar serveis als altres, i millorar les nostres expressions per a evolucionar constantment sense límits.
En el primer punt hi estem d´acord de tan evident com és, experimentant-ho a diari en les diverses pretensions que té cadascú. El segon malgrat ser igual d´evident que el primer, al tractar-se d´una questió de consciència i voluntat, només és accesible a qui és capaç de desenvolupar ambdues en hom mateix.
De fet, utilitat i millora s´interactuen, però aquells que enfoquen la vida bàsicament en els guanys materials i en objectius mundans, no acostumen a tenir inquietuds per a milorar-se com a ésser.
Esforçar-se per a ser útil és una necessitat, esforçar-se per a millorar és una inquietud interna adreçada a treballar sobre la nostra persona.
Tots som dependents, la col-laboració de tercers és indispensable per a cobrir les demandes vitals; no obstant no ens podem arrepenjar en altres ni pretendre que ens mantinguin, hem d´espabilar-nos per assolir el major grau de llibertat dins d´uns paràmetres limitats. A tal fi hem de cercar la manera de ser útils, perquè el col-lectiu funciona així i nosaltres també en el particular.
En el més elemental de la societat s´organitza per interés, subsistència i benestar. Amb més o menys encert, més o menys equitativitat es procuren les condicions apropiades de manteniment, i malgrat tot, els conflictes sempre estan presents. I aquesta és la clau de la questió, els problemes, mancances i discordies es produeixen justament per plantejar els temes mirant el propi benestar, emprant la força enlloc d´un diàleg constructiu que reverteixi en l´apropiat i just per ambdues parts. Però arribar a això requereix capacitat de visió en perspectiva, pensar en el bé comú, i aconseguir aquest comportament depèn de la millora personal per a progressar i evolucionar, imprescindible per a l´harmonia interna reflectint-se en l´exterior.

DIR - FER

Les nostres expressions tenen dues vies : a través de paraules i accions, el que diem i el que fem.
La paraula vindría a exposar la teoria, i l´acció la pràctica. El significat de les paraules exerceix una influència a tots nivells, en el pensament, en el sentiment i en l´execució. Contenen el poder de portar bones o males vibracions, aixecar o baixar l´ànim, construir o destruir, apropar o distanciar. Sense realitzar cap moviment l´impacte que pot causar pot deixar fortes sensacions que perdurin durant molt de temps.
Hem de ser vigilants, precabuts, abans d´efectuar segons quines exposicions, mesurar l´impacte, doncs una vegada hem pronunciat o escrit uns mots, queda una empremta en l´ambient. I al contrari del que diuen els irresponsables, les paraules no se les emporta el vent perquè tot queda registrat; i quedaran registrades en el seu lloc corresponent amb la resposta específica del contingut.
La nostra inconsciència, la necessitat de gratificació immediata, voler satisfer els desitjos ràpidament, generen expressions lamentables que només es podran esmenar si ens adonem del ressó i estem disposats a corregir el plantejament i el to.
En quant a accions és el mateix que amb les paraules. Abans de dir o de fer el poder és nostre, una vegada hem dit o fet hem d´assumir les consequències del que desencadeni, per això és fonamental la claredat del propòsit i la prudència per a que el resultat dugui a l´harmonia i no a la devastació.
Les paraules poden sanar o poden matar, les accions també segons els hàbits o vicis. El gran perill amb la banalitat imperant, és el tractament a la lleugera del que es diu o es fa, però tot compta i queda grabat, i allò que sembla inofensiu o sense importància, quan arribi el moment oportú s´emportarà per davant el que convingui sense contemplacions, exactament les mateixes dels autors inconscients.
Paraules i accions són els nostres actius adreçats a construir, que expressades de forma negativa forjaran destrucció. Tot el que ens envolta, individualment i col-lectivament, és la manifestació del què s´ha dit i s´ha fet, del què diem i fem. Si volem canviar-ho, que sigui millor, el primer és incidir en les paraules per a que reportin accions benèfiques del derivat en ambdòs sentits.