DIR - FER

Les nostres expressions tenen dues vies : a través de paraules i accions, el que diem i el que fem.
La paraula vindría a exposar la teoria, i l´acció la pràctica. El significat de les paraules exerceix una influència a tots nivells, en el pensament, en el sentiment i en l´execució. Contenen el poder de portar bones o males vibracions, aixecar o baixar l´ànim, construir o destruir, apropar o distanciar. Sense realitzar cap moviment l´impacte que pot causar pot deixar fortes sensacions que perdurin durant molt de temps.
Hem de ser vigilants, precabuts, abans d´efectuar segons quines exposicions, mesurar l´impacte, doncs una vegada hem pronunciat o escrit uns mots, queda una empremta en l´ambient. I al contrari del que diuen els irresponsables, les paraules no se les emporta el vent perquè tot queda registrat; i quedaran registrades en el seu lloc corresponent amb la resposta específica del contingut.
La nostra inconsciència, la necessitat de gratificació immediata, voler satisfer els desitjos ràpidament, generen expressions lamentables que només es podran esmenar si ens adonem del ressó i estem disposats a corregir el plantejament i el to.
En quant a accions és el mateix que amb les paraules. Abans de dir o de fer el poder és nostre, una vegada hem dit o fet hem d´assumir les consequències del que desencadeni, per això és fonamental la claredat del propòsit i la prudència per a que el resultat dugui a l´harmonia i no a la devastació.
Les paraules poden sanar o poden matar, les accions també segons els hàbits o vicis. El gran perill amb la banalitat imperant, és el tractament a la lleugera del que es diu o es fa, però tot compta i queda grabat, i allò que sembla inofensiu o sense importància, quan arribi el moment oportú s´emportarà per davant el que convingui sense contemplacions, exactament les mateixes dels autors inconscients.
Paraules i accions són els nostres actius adreçats a construir, que expressades de forma negativa forjaran destrucció. Tot el que ens envolta, individualment i col-lectivament, és la manifestació del què s´ha dit i s´ha fet, del què diem i fem. Si volem canviar-ho, que sigui millor, el primer és incidir en les paraules per a que reportin accions benèfiques del derivat en ambdòs sentits.