Som aquí per dos motius : ser útils en desenvolupar-nos autònomament i aportar serveis als altres, i millorar les nostres expressions per a evolucionar constantment sense límits.
En el primer punt hi estem d´acord de tan evident com és, experimentant-ho a diari en les diverses pretensions que té cadascú. El segon malgrat ser igual d´evident que el primer, al tractar-se d´una questió de consciència i voluntat, només és accesible a qui és capaç de desenvolupar ambdues en hom mateix.
De fet, utilitat i millora s´interactuen, però aquells que enfoquen la vida bàsicament en els guanys materials i en objectius mundans, no acostumen a tenir inquietuds per a milorar-se com a ésser.
Esforçar-se per a ser útil és una necessitat, esforçar-se per a millorar és una inquietud interna adreçada a treballar sobre la nostra persona.
Tots som dependents, la col-laboració de tercers és indispensable per a cobrir les demandes vitals; no obstant no ens podem arrepenjar en altres ni pretendre que ens mantinguin, hem d´espabilar-nos per assolir el major grau de llibertat dins d´uns paràmetres limitats. A tal fi hem de cercar la manera de ser útils, perquè el col-lectiu funciona així i nosaltres també en el particular.
En el més elemental de la societat s´organitza per interés, subsistència i benestar. Amb més o menys encert, més o menys equitativitat es procuren les condicions apropiades de manteniment, i malgrat tot, els conflictes sempre estan presents. I aquesta és la clau de la questió, els problemes, mancances i discordies es produeixen justament per plantejar els temes mirant el propi benestar, emprant la força enlloc d´un diàleg constructiu que reverteixi en l´apropiat i just per ambdues parts. Però arribar a això requereix capacitat de visió en perspectiva, pensar en el bé comú, i aconseguir aquest comportament depèn de la millora personal per a progressar i evolucionar, imprescindible per a l´harmonia interna reflectint-se en l´exterior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada