TOT QUEDA ENRERE PERÒ DEIXA EMPREMTA

A l´univers res queda en l´oblit, tot es graba en el registre akàshic des de temps immemorials. Des de el més rellevant al més insignificant és important. Això hauria de fer brollar en nosaltres una prudència immensa abans de dir o fer segons què per les consequències posteriors. És la inconsciència i la ignorància qui ens fa ser temeraris. Només cal comprovar el dia a dia per a constatar com d´uns afers de baix calat acaba desembocant en autèntiques barbaritats.

Tenim lliure albir abans d´executar una acció o pronunicar unes paraules. Una vegada expressades o mobilitzades, ja no és possible fer marxa enrere com tampoc ho és tornar l´aigua on era si s´han obert les comportes que la retenien.

Els atracadors, estafadors, assassins, poden estar tranquils abans d´actuar, però un cop els fets s´han desencadenat la tranquil-litat s´ha acabat.

Si aquells que volen delinquir saben perfectament a què s´exposen ¿ val la pena arriscar la vid o malmetre-la a la presó ? Es diu que és un esperit de bogeria que s´instal-la en la persona la que impulsa a transgredir, i és cert per que si comparem el poc que es pot guanyar temporalment i el molt a perdre a llarg termini, és sens dubte producte d´un desequilibri.

En questió de segons es pot passar de la normalitat a un malson, tot per un impuls i uns desitjos perjudicials.

Som responsables del que fem. El manifestat té consequències i s´han d´assumir, i sabent-ho hem de pensar molt bé què direm i què farem per que deixarà empremta, i això afectarà positivament o negativament

SOCIETAT EN ESCAC

Envoltats d´immenses possibilitats resulta que milions de persones viuen precariament o en la pobresa. Dotats d´eines altament sofisticades, les fem servir en molts casos per bajanades malversant el temps inutilment.

Uns quants amb una cobdicia desmesurada, pretén viure amb els màxims plaers i comoditats, posant en perill el planeta, i aquests anhels desbocats es poden convertir en la seva pròpia destrucció.

Tothom desitja un benestar, i això demana un equilibri entre l´acció i el resultat. Volem una cosa i generem l´oposada per què el plantejament és erroni des de l´origen. Pensar i fer centrats només en els propis beneficis particulars ha estat i és la causa de desavinences i problemes de tot tipus.

Cada época ha tingut les seves dificultats, hem pogut polir certs aspectes al cap de molts anys, perquè els humans són especialistes en repetir errors fins a l´extenuació.

Recursos que es degraden, i mentre´s els depredadors lluiten aferrissadament per uns bens materials que hauran de deixar, impera el malestar en tots els àmbits per que no sabem comportar-nos amb la deguda correcció.

Els governants són escollits pel poble. I quin és el nivell imperant ? De mediocritat, què és el reflex dels electors, amb algunes excepcions. Si des de la base és això el que preval, no ens hem d´estranyar dels dirigents en consonància amb els electors.

Protestem, ens queixem, ens sentim víctimes, fem reclamacions de tota mena, i sovint no serveix de res o en tot cas a molt llarg termini després d´una insistència persistent. Hem de tenir clar que hi ha una causa i un efecte, i si no anem a l´arrel modificant el precís, només posarem pedaços que és l´opció habitual.

No sabem trobar les mesures òptimes pels interessos personals, per la inconsciència, per no adonar-se de les consequències en hom mateix i en l´entorn, i per tant no és d´estranyar que anem de conflicte en conflicte per l´incapacitat resolutiva producte d´una visió estreta i limitada enfocada únicament en la vessant material.

Una societat en escac si no despertem de l´íl-lusió que ens manté en la letargia. Alguns potser no en formen part, però la resta està condemnada si no es fan els canvis indispensables per a sortir del cercle viciós.

CARACTERÍSTIQUES DE L´INTOLERANT

L´intolerant és autoritari, vol imposar el seu criteri rebutjant peculiaritats d´altres que li molesten. L´intolerant eleva els seus ideals, la seva identitat de forma desmesurada a causa de tenir un ego inflat que li fa creure que és molt important, i en consequència tot el que s´auto eleva a si mateix disminueix el valor del contrari en igual proporció.

L´intolerant no pot viure en pau perquè sempre està pendent del que diuen o fan qui són oposats a ell per a censurar, prohibir o recolzar-se en lleis que limitin, condicionin o facin desaparéixer el qui li emprenya. L´intolerant és un amargat que amarga als altres amb les seves constants pretensions de domini i imposició. Només ha de prevaldre la seva posició, les seves maneres, i el que surti d´aquest guió és atacat i perseguit.

L´intolerant amb el seu microcosmos i el seu deliri de grandesa, té una ment tancada que no accepta diferències ni discrepàncies. Va en contra de la pròpia evolució que és expandir coneixements i consciència, i l´immobilisme el petrifica impedint avançar, on l´estancament acumula impureses que tard o dora comportaran negativitat.

L´intolerant es creu com a posseïdor de la veritat, quan la seva estretor i comportament palesen justament el contrari.

Qui està contínuament pendent d´altres que no pot suportar, s´equivoca en la finalitat i en el comportament. No som aquí per a generar discordia i enfrontament, sinó justament a l´inrevés, trobar la via idónia per a que prevalgui la concordia i la cooperació.

Els que empren males maneres han d´aprendre dels considerats adversaris dialogants, pacífics i oberts a solucions racionals, coherents i justes.

INTOLERÀNCIA

Què és tolerable ?  Què és intolerable ? Sens dubte no es pot ser objectiu quan s´ha d´entrar a valorar factors diversos que depenen d´uns criteris ideològics, culturals, d´uns desitjos, d´unes conviccions, etc. El que és normal per a uns és detestable per a uns altres, i a l´inrevés igual. ¿ Qui està en possessió de la veritat ? El que sigui equànim, respectuós, considerat, qui tracti amb dignitat qui és diferent.

El que ha de ser intolerant són totes aquelles accions que generen un dany personal, en el físic o en bens urbans. Ara bé catalogar d´intolerable unes paraules determinades, unes cançons, uns colors, unes banderes, certes pretensions, és propi de dictadors.

L´intolerant és aquell que no pot suportar res que no sigui del seu agrat, que sigui diametralment oposat als seus gustos. Això si el que fa referència a la seva identitat, a les seves característiques, és intocable i no pot ser posat en dubte ; ve a ser com està posseits d´una gràcia divina que els hi indica què està bé i que no, què és bo i què és dolent, què és acceptable i què és inacceptable.

Els intolerants són extra super sensibles amb les seves peculiaritats distintives, i en la mateixa proporció duresa extrema per als que no s´ajusten als seus cànons.

Sensibleria malaltissa versus insensibilitat màxima.

Quan la llibertat d´expressió es veu amenaçada, el problema no és el que es diu, el problema el té qui vol tapar boques, qui et vol tancar en una habitació per a que no molestis, que vol prohibir tot el que li vingui en gana si no és del seu agrat. I moguts per una emocionalitat visceral irreflexiva, no s´adonen que a més opressió més insistència i més anhel de llibertat dels que són contraris. Incapaços de veure amb claredat i en perspectiva, cada pas conduent a imposar-se per la força se li va girant en contra, perquè aquesta actitud va en contra d´establir vincles harmònics. I tot és questió de temps per a que les formes maldestres incrementin el caos que forci a canviar les imposicions, perquè seguir de la mateixa manera només allarga dilemes que tan sols poden resoldre´s amb una actitud i disposició civilitzada.

LA PRIMARIETAT : FRACÀS DE LA HUMANITAT

El fracàs de la humanitat és fixar-se en objectius de desitjos personals materials que generin uns contra altres per la manca de consciència que impedeix adonar-se del plantejament erroni i de les consequències negatives que se´n deriven.

Som aquí en aquest pla per a desxifrar la funció individual adreçada a implantar pulcritud i harmonia, i les formes ignorants creen separació, conflictes i entorpiment.

Què constatem diariament ? Una majoria indefensa maltractada per un poder imperant que enlloc de vetllar pel poble el té immers en múltiples dificultats en segons quins casos, i en d´altres quan creu que pot trontollar l´status quo, passa directament a prohibicions, amenaces, agressions i empresonar disidents emprant tots els mecanismes al seu abast a base de manipular, falsejar, amb perversions imaginables i inimaginables amb tal de satisfer unes baixes passions de domini, conrol i subjugació a la recerca d´uns fins miserables.

L´enfoc materialista ha permés instaurar unes eines i condicions que faciliten el treball i aporten comoditat. I el desequilibri entre tenir i ésser manté desconnectats a la majoría del seu centre i del veritable propòsit. Pendents del volàtil perdem el sòlid. A la recerca de l´efímer perdem l´etern. D´aquí s´originen totes les tensions i discordies.

Passen anys, segles, canvien les vestimentes i els instruments d´ús, però si no canviem en l´essència interna seguim cometent les mateixes atrocitats d´antuvi.

Estem atrapats per l´establishment que actua com uns gangsters mancats d´escrúpols, on ells poden fer tot tipus de joc brut, de trampes, saltant-se codis étics i morals quedant impunes, mentre´s el ciutadà de carrer està indefens i en perill encara que no cometi cap infracció.

De què serveix estar envoltat d´aparells sofisticats quan el comportament no difereix del de l´edat mitjana, immersos en precarietats diverses en un ambient de malestar i tenallats de peus i mans per a revertir el poder establert ?

La degradació de formes deriva de la pobresa espiritual que fa estar cec, sord i mut. I amb els sentits inhabilitats, l´incapacitat es manifesta en les accions que empitjoren sense aturador el context actual sense expectatives de millora mentre´s la brutalitat segueixi imposant-se a la sensatesa.

ENTRE EL CONFORMISME I L´INCONFORMISME

En què ens hem de conformar ? Per què ? En què hem d´inconformar-nos ? Conformar-se és acceptar l´existent. Inconformar-se és voler canviar l´existent.

Les limitacions i dependències forcen a conformar-se  amb un seguit de condicions que per més que volguem modificar no tenim la capacitat de fer-ho.

Ens podem conformar voluntariament o per força. Si tenim capacitat per a escollir o no. Conformar-se és sinònim de suficient, estar d´acord, acceptar certes condicions si no podem incidir en modificar-les. Inconformar-se té un fons implícit de millora, en cas contrari ens conformaríem.

Ens hem de conformar amb la supervisió individual que té cadascú a efectes d´acomplir la nostra funció individual en el col-lectiu d´acord a les pròpies habilitats, a les correccions a esmenar en el lloc, temps, relacions i circumstàncies peculiars, Però hem de ser inconformistes en acomodar-nos a un simple anar fent que impedeixi evolucionar.

Ens podem comformar en questions materials si disposem del necessari que reporti una determinada qualitat. En canvi, sempre hem d´anhelar aconseguir un desenvolupament espiritual constant, doncs aquí és on radica el perquè de tot el que succeeix.

En el limitat i transitori ens hem de conformar ens agradi o no, acceptar que no és a les nostres mans modelar l´escenari, els actors i la durabilitat.

És en l´il-limitat i etern on hem de ser inconformistes, en els bens intangibles que són la base de recolzament on neixen les idees, els pensaments i els desitjos qe canalitzem posteriorment en accions en l´entorn circundant concret.

Com més incrementem el nivell de consciència, més sabrem les mesures òptimes d´on hem de conformar-nos i on no. L´entrenament és constant, havent d´acoplar-nos als canvis per a incrementar o disminuir l´inclinació en un o altre sentit segons es vagin produint els resultats.

Mantenir o canviar. Prudència o risc. Estancar-se o progressar. Aquests dilemes sempre estaran presentss, i haurem de decidir cap on ens decantem.

RESIDUS INFINITESIMALS

Que queda de l´efectuat durant el dia ? Que queda de la setmana, del mes, de l´any ? Algú recorda fets significatius d´una década enrere ? De totes les accions, de totes les experiències, quin percentatge hem estat capaços d´aprofitar per a una continuitat ?

Al llarg dels anys podem conèixer desenes o centenars de persones. D´aquestes quantes han estat significatives ? Quantes ens han inspirat ? Segur que la majoría han resultat insubstancials, com també ho acostuma a ser anar acomplint rutines per que toca.

Què recordem del que vam fer fa un any, tres o cinc ? Quants dies hem vibrat, ens hem entusiasmat ?

El desig és viure experiències apassionants, però el cert és que les obligacions ens limiten per la dependència d´uns recursos, i sense ideals elevats que imprimeixin una altra visió, un enfoc diferent i unes altres possibilitats, el dia a dia queda reduit a treballar, menjar, tenir la casa en condicions i descansar. I així passen els dies i els anys, pendents de la subsistènia i no copsem el perquè de l´existència.

La gent necessita fixar-se objectius, però aquests han d´anar més enllà del nodriment i desitjos físics. Si vivim només per a tenir no podrem descobrir la nostra particular especifitat en el col-lectiu. Desxifrar la funció de les relacions amb el que hem d´ensenyar i aprendre recíprocament immersos en l´immensitat disposant només de petits coneixements. Amb el gran potencial de desenvolupament, aprofitem tan sols el mínim del mínim.

Què hem retingut de l´estudiat com a coneixements permanents ? En tots els àmbits el contingut de fons queda reduit a porcions infinitesimals. Després d´escoltar una conferència recordarem un percentatge ínfim. De l´alimentació diaria s´aprofitarà la síntesi i eliminarem l´inservible. Del treball, d´activitats diverses, d´una conversa, al final tot queda comprimit com una capsula.

Davant d´aquesta evidència hauríem de replantejar-nos en què invertim el temps i els esforços, perquè si en el que en teoria ha de ser edificant queda gairebé en res, les ocupacions trivials deriven directament en la malversació.

ERRORS PER A UN BENEFICI

Què és un error des de el nostre punt de vista limitat ? Un desajustament. Posar o fer el que no correspon. L´obstrucció, el no encaix, ens indica que en algun punt del trajecte no s´està acoplant els mecanismes requerits per a executar l´operació a fi d´aconseguir el bon funcionament del pretés.

No hi ha errors a l´univers, senzillament causa i efecte. Ningú vol errar a propòsit, el que no sabem és si el " suposat error " era indispensable per a obligar-nos a observar, reflexionar, replantejar objectius, veure on es pot millorar i corregir, perquè en definitiva la finalitat dels errors és conduir-nos a l´encert.

Què pot causar cometre errors ? La manca d´atenció, negligència, impulsivitat, ineptitud, no disposar de prou informació. El que no encaixa degudament és no saber acoplar diversos factors, on la finalitat de qualsevol propòsit és algun tipus de benefici o sensació de satisfacció.

El concepte d´error no l´hem d´emmarcar només on intervinguin màquines, també en el comportament, en les relacions. L´intenció dels desitjos canalitzats en accions és obtenir un resultat avantatjós, i si al final no és així, o bé el procés encara ha de cobrir etapes, o no s´ha produit l´harmonia entre subjecte i objecte.

Error és sinònim de mancança que s´ha de cobrir amb el pertinent en cada cas. Substituir el no adequat pel que és harmònic.

Error és desconnexió, encert és connexió. Tot el que genera caos, conflicte, tensió, patiment, té l´origen en uns moviments erronis. Quan es genera benestar, abundància, salut, pau, és una mostra evident d´acoplament entre un pensament inicial i un resultat final.

L´univers ens avisa contínuament amb la revolta dels elements els perills que estem forjant amb les nostres accions. Són oportunitats per aturar-nos, mesurar pros i contres, aprendre de les experiencies i esmenar l´adient. El senyal d´alarma l´hem d´aprofitar per a convertir el que anomenem error en un benefici més gran que no hagués estat possible de no haver comés primer certes accions i desencadenants.

Quan l´error acaba convertint el context de fons en quelcom millor, ha acomplert la seva finalitat.

SABER DEIXAR ANAR ( II )

Si els esdeveniments van deixant a l´arxiu el dia a dia   ¿ perquè ens volem agafar a uns contextos que ja han fet el seu servei ? ¿ perquè voler convertir el transitori en etern ?

El sotmés a dualitat és transitori. L´etern forma part de l´unitat. El que es pot veure, pesar i mesurar està sotmés a oscil-lacions. L´intangible no es veu ni es pot pesar ni mesurar, però sempre podem accedir en forma d´inspiracions, virtuts i expressions que posen de manifest un fons de sensibilitat i intel-ligència.

Som aquí per aprendre del que ens envolta, i si les condicions canvien constantment, entestar-se a que no canviin és com voler aturar l´aigua que flueix al riu.

Com es forja la por de pensar que el diferent que pugui venir empitjorarà l´existent ? Si el mantingut fins ara demana a crits una transformació, continuar preservant-ho acabarà en una degradació progressiva que pot ser molt pitjor per no actuar quan la situació ho requeria.

Les experiencies i el seu resultat, ens indiquen si cal efectuar ajustaments o no, què hem de preservar i què hem de deixar. El que ja ha fet el seu curs de referent, i a partir d´aquí edificar nous contextos de la mateixa manera que ens acoplem al dia, a la natura i al canvi d´estacions.

La multitud de tot tipus de conflictes que ens acompanyen a diari tenen l´origen en no voler deixar anar. Interessos econòmics, ostentar poder, recaient sempre en els maeixos col-lectius, en aquells que són febles per que no tenen prou força per a lluitar contra l´arsenal de recursos de que disposen els dirigents. La força d´una minoria amb tentacles enormes, s´imposa a una majoria indefensa que s´explota per a satisfer la voracitat dels que controlen i es fan a mida el que convingui. I encara que això suposi enfrontaments i tensions constants, mentre´s es vagin imposant no pensen deixar anar uns beneficis miserables per quantiosos que puguin ser.

SABER DEIXAR ANAR ( I )

Sotmesos al factor temps no és possible aturar-lo. No podem escapar dels condicionants que ens envolten, on les màquines permeten repeticions, revisions, però nosaltres només podem projectar-nos cap endavant.

Des d´aquesta evidència, pretendre congelar o perpetuar situacions és anar contracorrent. Cada fet, cada episodi és únic, per similitud que hi hagi entre certes experiències, sempre hi ha alguna diferència, i per tant és absurd voler quedar-se ancorat en un context que és  sempre canviant.

De nens hem passat a joves i després a adults. De l´época estudiantil a la laboral, és inevitable i ineludible, i de la mateixa manera que ho acceptem per que no pot ser d´altra manera, també ens hem de desapegar de tot allò que ja ha fet el seu procés i la seva aportació específica.

Per què la gent s´aferra a un càrrec ? A una parella ? A determinats bens materials ? Perquè alguns països mantenen estructures caduques, decadents, que enlloc de progrés aboquen a una pobresa moral i econòmica ?

Activitats i aficions d´un passat, deixen de tenir significat i importància quan ampliem perspectives. Relacions afins d´una etapa deixen de ser-ho quan el camí de creixement divergeix entre els integrants. Eines d´ús mantingudes potser durant décades, s´arraconen quan un substitut ofereix millors prestacions.

De debò aquestes persones que no volen canvis desitgen petrificar-se ? La vida és moviment, i si no hi ha moviment no hi ha canvi per a què volem perpetuar-nos ?

Por al desconegut, comoditat, mantenir privilegis, assenyala covardia i pobresa d´esperit, perquè cada dia és nou i no sabem a on ens portarà.

Voler saber més, actuar millor, generar condicions més satisfactories, això és el que hem d´anhelar. I si no anem avançant en aquest sentit, anirem retrocedint. És això el que volen aquests conservadors ?

Saber deixar anar és fluir de forma natural. Qui s´empenya en retenir es col-lapsa perque va en sentit invers, i per a conservar uns interessos egoistes empitjoren altres coses al no acceptar que noves tendències i noves maneres, s´han d´implementar per a evolucionar, i això es pot fer amb intel-ligència, perquè si es fa amb idiotesa les consequències sabrem quan començaran, però no quan acabaran.

ENTRE CONSUMICIÓ I CONSUMICIÓ

Entre consumició i consumició s´esdevé la trama de tot el que fem i experimentem. Cada nou dia posem el marcador a zero que l´haurem d´omplir d´activitats que ens faran consumir temps, diners, aliments, amb l´objectiu de continuar la nostra presència terrena.

Tot gira al voltant de disposar de recursos, la clau per assolir una autonomia de moviments i llibertat d´elecció i possibilitats en les nostres pretensions.

La dependència d´altres i la natura és l´impuls per a dinamitzar les aptituds per a poder efectuar intercanvis adreçats a cobrir mancances.

Adquirim habilitats mitjançant l´estudi i accions per a l´organització i funcionament de l´organigrama quotidià. Es tracta de tenir el necessari per afrontar la jornada, on tot plegat ens immergeix en una roda de consumició constant. Només cal veure els anuncis, on la finalitat és atraure compradors, per tant consumir.

En aquest ritme frenètic d´un lloc a un altre, d´una activitat a una altra, d´enviar o rebre missatges ¿ algú es pregunta sobre què estem fent, quin profit extreiem de tot plegat què és realment útil ?

Quan arribem a la jubilació, de tot tipus de consumicions ¿ quin percentatge haurem aprofitat per a ser millors persones, més intel-ligents, més sensibles, més amables, considerats, generosos ?

Les limitacions, necessitats a cobrir, la inconsciència generalitzada, ens porta a viure per inercia. Tothom está d´acord a preservar la continuitat física, però si desconeixem qui som, les aportacions socials a transmetre. si no constatem millores evolutives evidents en les nostres expressions, és un consumir per consumir, i quan quelcom és un fer per fer es converteix en un absurd.

Volem quantitat però no hi ha qualitat. Si cada nova jornada no l´aprofitem per a fixar noves llavors de desenvolupament i progrés, estem malversant temps i esforços per que no estem anant a on es suposa hem d´anar : a una expansió constant de coneixements i refinament en tots sentits.

EL QUE OFERIM

El que surt de nosaltres és el que oferim. L´emmagatzemat a l´interior és el latent, que tant pot ser constructiu com destructiu, favorable o desfavorable, i ho sabrem segons ens manifestem i la seva incidència.

Som producte de múltiples influencies, d´intercanvis constants, i el que anem oferint a través de paraules i fets, és un compendi del rebut i processat via pensaments i sentiments.

En ocasions ens podem mostrar atents, amables, i altres no. Amb alguns serem afins i divergents amb altres. La sintonització o discrepància influirà en les expressions. En la comoditat o incomoditat, i així mentre´s ens podem sentir inspirats segons amb qui, també podem experimentar la buidor d´acord a l´ambient i el captat pels aparells sensorials.

Si volem el millor en les interaccions hem de començar per instaurar-ho primer en nosaltres. No podem pretendre que altres siguin impecables i nosaltres transgredir lleis, reglaments i normes de convivència.

El que oferim és producte de la intel-ligència o la seva manca. De la sensibilitat o insensibilitat. Només hem de fixar-nos en l´entorn per a desxifrar a on ens va inclinant la balança.

Per a oferir el millor s´han d´adquirir virtuts, les quals faciliten adquirir recursos, i entre l´objectiu i les eines, aportar qualitat compartint-ho entre el donar i el rebre.

La idiosincràsia personal, la dels països, ens mostren com són d´acord a les expressions i el que generen.

Tot ha de ser per al millor, és el propòsit de la creació. Si assistim a caos, desordre i conflictes inacabables, és per que no hi ha capacitat de veure les connexions entre emissions i recepcions entre uns i altres.

L´obnubilació del material ens desvia del camí de rectitud, i perseguint guanys insignificants no podem accedir a guanys immensos.

Les petjades del que deixem amb les seves consequències és la nostra carta de presentació. ¿ Volem oferir benestar o malestar ? ¿ Generar prosperitat o adversitat ? ¿ El que oferim avui ho hem d´oferir demà o bé s´ha de canviar ? Nosaltres som responsables del que passa a cada instant. Anar envers el progrés o la degradació exigeix el 100% de consagració.

FORMALITAT

Formalitat és el que desitja tothom, però asiduament no és present si la conducta no s´ajusta a uns cànons de bones maneres entre uns i altres.

Formalitat implica el comportament, que a través de paraules i accions ha de trobar l´encaix idoni de les pretensions personals i dels interlocutors.

Cada relació és diferent. Amb algunes hi haurà més afinitat, amb altres menys, i també les que seran impossibles per les divergències de fons. En qualsevol cas l´intenció de mostrar-se correcte ha de prevaldre sempre, perquè hem de vetllar per l´ordre i l´harmonia; en cas contrari és el caos i la discordia el que imperarà, i això sempre comporta pérdues.

Sortir de nosaltres acostant-nos al proïsme per a efectuar intercanvis requereix consideració i respecte. El tracte que volem rebre és el que hem de donar. Només podem oferir el que hem aprés, l´interioritzat d´aptituds, i això significa no exercir domini o abusar pel que tenim, perquè els bens particulars són únicament el mitjà d´expressió individual per aportar a la societat mitjançant ofertes i demandes que facilitin cobrir dèficits.

Per a mostrar-nos formals hem d´adquirir una maduresa global. Saber organitzar-se en les tasques a realitzar on adquirim compromisos, amb un treball acurat, en els terminis acordats, preparats i responsables.

Considerar i respectar altres suposa acomplir pactes, promeses, ser puntual en les trobades.

Anar repetint ja t´escriuré, ja et trucaré, quedarem, i després de setmanes o mesos tot hagi quedat en paraules buides de contingut, és un dir per dir per quedar bé que en realitat és indiferència i informalitat.

Posposar trobades en ferm reiteradament amb excuses de mal pagador o perquè ens consideren secundaris o prescindibles, a part del desinterés és una mostra egoista del posposador que no es responsabilitza ni afronta amb sinceritat el que no vol fer i evita amb evasives.

Si tantes coses van malament, si tantes relacions són un desastre, és pel predomini de la foscor sobre la llum, de la ignorància sobre el coneixement, de la inconsciència sobre la consciència. Només intercanviant aquest ordre podrem substituir la informalitat per formalitat amb el benefici integral que ha de representar per a tothom.

MOMENT A MOMENT

Moment a moment forgem nous presents que ens van modelant amb l´intenció d´aconseguir uns propòsits que per més durabilitat que desitgem, sempre són temporals.

Hi ha tasques que poden tenir una projecció a llarg termini, amb l´objectiu de fixar unes bases sòlides, consistents, per a edificar obres personals o socials, que dotin de contingut i significat els esforços i la nostra presència física en l´aquí i en l´ara. El valor que atoguem a obtenir tal o qual cosa, és el motor impulsor, i per tant és fonamental tenir motivacions que empenyin a superar-nos des d´aquesta relativitat constant que ens acompanya.

L´afany de subsistència és el primer resort dinamitzador de facultats latents. La questió és : què fem amb aquesta subsistència ? simplement mantenir-nos, o descobrir la finalitat individual de cadascú ?  ¿Incapaços d´anar més enllà de la superficialitat per que estem atrapats en la voràgine diaria d´ocupacions i limitacions, o tenir l´habilitat de trascendir amb la deguda instrucció i uns anhels difícils d´expressar amb paraules  quan s´han de demostrar amb fets ?

De tot l´experimentat a la memòria en queda una part molt petita. Del fet avui podem tenir la base de demà, on la majoría de petits moments són com aigua escolant-se entre les mans que s´evapora i desapareix.

Ens hauriem de preguntar : a on em porta el que faig, que pretenc aconseguir, és important o prescindible. Perquè és important o per què és prescindible. El dia a dia és edificant, aprenc nous coneixements, s´expandeix la consciència, millora el meu comportament, tracto millor als altres, aprofito les experiencies refinant les expressions ? O pel contrari és un anar fent sense solta ni volta, repetint els mateixos errors indefinidament, ensopegant amb els defectes habituals on les problemàtiques, tensions i conflictes és el que impera incapaç de transformar-ho ?

Com vivim cada moment ? Incrementem el potencial o no sortim de l´encallament ? Al final del dia quants d´entre nosaltres pot dir que ha estat profitós, benèfic ? Anar cobrint necessitats i desitjos, més enllà de la vessant física, ens porta a ser millors ara que anys enrera ? Allargar l´estada terrenal haurà servit a la societat i a la nostra evolució ?

Abans de fer segons què, potser que ens fem algunes preguntes.

ELS BUITS A COMPENSAR

Qui es vol sentir important ? Aquell que és insignificant. Qui és fort ? El que tracta tothom  dignament. El que reprimeix, amenaça, violenta, agredeix, està mostrant les seves febleses.

Qui fa ostentació ? El que interiorment està buit. Qui té necessitat de demostrar que té molt : moltes copes, molts diners, molts títols. El que es creu artífex únic del que fa inflant l´ego. Qui és gran és humil.

El que abusa, menysprea, maltracta, té un orgull infundat, que no demana mai perdó, és petit. i en realitat té un gran complex d´inferioritat que vol compensar fent-se el dur, l´important. Qui és fort no necessita violentar la pau ni obligar als altres a obeír ni pretendre subjugar-los.

Qui es fa el gran en el voluble és petit en el que és etern. Qui es fa l´important és que no ho és. Qui és senzill és transparent, per tant clar, net, no contaminat.

Voler ser, voler tenir, emprant mètodes pertorbadors de la concordia, trencant l´harmonia, envaint el terreny de l´altre només assenyala fortes mancances étiques i morals, un baix nivell intel-lectual i una predominancia de les formes inferiors.

Qui de debò és gran no li cal fer ostentació. Qui és petit s´auto-elogia contínuament per a tapar el buit real de la seva pretensió.

Qui és gran respecta als que són diferents. Qui és petit es mostra com un nen malcriat consentit que ha de fer sempre la seva emprant els mitjans que calgui amb tots els tripijocs possibles.

Qui és ric ? El que té saviesa i en fa un ús òptim generant condicions benestants per al propi individu i per la influència en l´entorn. Qui a través de recursos mentals aconsegueix nodrir els diferents aspectes que aportin un equilibri.

Les mancances internes es traslladen a l´exterior, impedint un encaix apropiat entre el jo i el tu.

Si s´és ric materialment però pobre espiritualment, és com un bonic embolcall amb un fons buit de contingut.

Afanyar-se aferrissadament per bens temporals és un esforç inútil que culminarà amb pérdues.

Vetllar per a millorar contínuament com a ésser, són riqueses acumulables que sempre ens acompanyen i ningú ens pot arrabassar. Decantar-nos envers el buit o la plenitud és la decisió i l´acció a prendre diariament.

SOTA AMENAÇA CONSTANT

Amenaça és un possible perill que alteri algun tipus de condició existent. La quietud, la tranquil-litat, a través d´uns moviments externs, es pot trastocar per la incidència de factors no controlats per nosaltres.

Si observem els molts camps tant personals com socials on prevalen més les trabes que la fluidesa, constatarem que no tenim l´habilitat de planificar i actuar harmònicament, doncs en cas contrari tant a nivell personal com social s´afermaria l´eficàcia enlloc de l´obstrucció.

Saben dirigir els dirigents ? Aporten més solucions o problemes ? La barreja d´estupidesa humana derivada d´un ego sense sentit i una ignorància considerable, juntament amb l´estretor mental, deriva posteriorment en pretensions errònies i accions maldestres que trastoquen l´estabilitat, la pau i altres factors.

Quan l´amplitud de mires és reduida, s´intenta imposar en l´entorn en formes de prohibició, de repressió, control i càstig. Qui ocupa un càrrec rellevant no vol ser desbordat per aquells més ben preparats, més intel-ligents. I si no es té suficient talla, el més fàcil és tapar boques, apartar els dissidents per a que no facin nosa a fi de preservar la poltrona.

En massa països s´apliquen lleis i codis que van contra la dignitat, el respecte i la consideració envers qualsevol persona. Eliminar el que no agrada, el que molesta, ja sigui assassinant periodistes, empresonar adversaris, execucions que mai s´haurien de dur a terme, o els maltractes a étnies o de gènere.

Estem immersos en un ambient de crisi permanent, i si som capaços de crear aparells i eines que ofereixen unes aportacions increibles ¿ com és que després som tan inútils de no saber resoldre conflictes enquistats ?

Per què l´ordre còsmic permet aquestes situacions i quines lliçons hem de descobrir pel que provoquem ? Algú s´ho pregunta ? La majoria s´enfoca en els efectes, però si no anem a la causa transformant-la, només posarem pedaços.

L´amenaça constant és creure que hi veiem quan en realitat és el contrari. Estar convençut que guanyarem i després perdem. Que hem d´anar en contra de quan el que hem de fer és anar a favor de. La foscor, la bruticia interna és l´origen del que experimentem externament, i la solució es troba en els seus oposats : en la claredat d´idees i en la netedat de sentiments.

DEGRADACIÓ ( II )

El bon funcionament d´un aparell, de la salut, d´un vincle, d´una ocupació, demana atenció i unes maneres apropiades per a mantenir un nivell òptim

Quan hi ha un abandó, desidia, indiferència, el context que hi havia fins el moment començarà a deteriorar-se. Si es força a algú a fer el que no vol, a sotmetre´l, a condicionar els seus moviments, el no natural imposat per decret, potser farà que es produeixi un determinat escenari, però la relació no podrà fluir, i les pressions del fort sobre el feble crearan un context artificial que lluny de diluir conflictes de fons s´incrementaran, perquè no pots obligar a ningú que sigui el que no és per que una part amb poder executor ho pretengui. El que podria afrontar-se amb diàleg, respecte i bones maneres, es degrada a cada imposició, a cada maltracte i a cada injusticia.

El similiar atrau al similar, el diferent separa. Si hi ha unes maneres de pensar i de fer antagòniques, no hi ha similitud, i per tant la distància és inevitable. I davant les evidències, quan no hi ha proximitat possible, voler assimilar al contrari i en cas de no poder aniquilar-lo, obviament que es produirà una degradació, perquè aquesta en si ja ho és pel fet de voler ensinistrar a qui no és com tu per a convertir-lo al teu gust com si fos un titella.

L´oli i l´aigua no es poden barrejar, i per més que s´entestin certs dirigents amb tot tipus de maldats, no farà canviar tal realitat.

Els governants haurien d´examinar abans de dir o fer si crearan harmonia o discordia. Si generaran pau o més tensió. Si s´enfoquen en interessos particulars o col-lectius. Si es mostren agressius o educats.

Anar contra una part de la població perquè té una cultura diferent, esforçant-se en reduir-la o liquidar-la directament imposant formes de domini ancestrals, és un deliri de grandesa d´un ego atrapat en la foscor.

Qui és gran a baix ( a nivell material ) és petit a dalt ( a nivell espiritual ) Qui es petit abaix ( a nivell material ) és gran a dalt ( a nivell espiritual )

Tantes trampes, joc brut i miserabilitat escampada per a no res. La necessitat de creure´s gran quan en realitat és just a l´inrevés.

DEGRADACIÓ ( I )

Quan una cosa ja no ofereix un servei útil i ens resistim a abandonar-ho pels motius que sigui, si no es produeix un canvi que aporti un desencallament al que està obstruit, el fet d´aferrar-s´hi acaba en una degradació; perquè és justament el que passa quan es vol allargar el que ja no pot donar més de si.

Això és aplicable a qualsevol àmbit : mantenir una empresa, una amistat, una parella, o un sistema de govern caduc que comporta més pérdues que guanys.

Vivim temps dictatorials, i els anomenats demòcrates, amb el recolzament dels mitjans de poder, amb gran habilitat perverteixen el llenguatge fent passar els honestos per malvats, i els aprenents de gangster es fan vestits a mida allà on calgui.

Per a construir energia d´unitat s´ha d´estimar amb tolerància, respecte i dignitat. I aquests que s´omplen la boca de la paraula " unitat " rera aquest mot en realitat és " interés " amb els discursos intolerants, insults i tracte humiliant, éss justament tot el contrari del que pretenen fer-nos creure.

Unitat és despertar l´energia d´amor en totes les accions, i si aquestes estan impregnades d´agressivitat i menyspreu, mai hi pot haver unitat, perquè això produeix una immensa distància.

Confuci, en un dels seus assatjos deia que l´home de bé és el que vetlla pel poble. Un fet totalment allunyat de l´actualitat, on els governants o aspirants a ser-ho miren pels interessos personals.

Les paraules buides o negatives generen fragmentació, l´oposat a unitat, evidenciant la falsedat entre el que diuen i és realment.

No faràs injusticia en el judici. Amb rectitud jutjaràs. L´objectiu és obrir canals de misericordia. I davant d´aquestes recomanacions la realitat és absolutament diferent. Els adversaris són tractats com a criminals per que no pensen ni desitgen els mateixos propòsits. No es tracta de debatre idees i trobar arguments destinats a millorar condicions diverses, és simplement un assetjament i enderroc, on la visceralitat comprada per milions de possibles electors és el que ven.

" Pels seus actes els coneixereu " i observant aquesta bruticia podem deduir el tipus de personatges que es retraten amb el que expressen i pretenen. Un indicador de la idiosincràsia d´un país i dels ciutadans que la conformen.

INVERTIR L´ ORDRE

Que els fets no succeeixen com desitjariem ? No passa res, invertim l´ordre i fem un guió a mida per a continuar sortint-nos amb la nostra emprant tot tipus d´argúcies, passant des de la manipulació, a la tergiversació, les mil i una trampes, i sobretot moltes moltes mentides, que a base de repetir-les fins a l´extenuació ha de colar com a veritats.

Aquests aprenents de série B es pensen que la població no els hi veu el llautó ? Que som passerells ? El més emprenyador és quan la contaminada societat que ens envolta, s´imposa la força a la intel-ligència, la foscor a la claredat, els interessos de l´élit a la majoria, la bruticia a la netedat.

A l´igual que a Sodoma i Gomorra, on els malvats campaven lliurement i gent de bé tenia les de perdre, només han canviat els decorats i la vestimenta, conservant el fons amb les mateixes intencions.

Es tracta d´inventar notícies falses, que per cert, es descobreixen de seguida. Els agredits s´han de fer passar per agressors en defensa de la causa. Els culpables, amb proves irrefutables, es converteixen en innocents. I anar fabulant inventant relats ajustant-los als mesquins interessos de fons que són el detonant de les constants transgressions.

Ells poden ser autoritaris, imposar-se a la força, i quan tu simplement et defenses per voler viure dignament en el teu territori ets un supremacista, mentre´s ells poden fer i desfer al seu gust amb rebuscats arguments que obliguen a acatar decrets i normes escampant-se en tots els àmbits.

La defensa aferrissada d´uns privilegis materials fa aflorar les expressions humanes més miserables. No val la pena el poc que guanyen pel molt que perden espiritualment. L´instint depredador entela la capacitat de discerniment, i movent-se per instints no en pot sortir res de bo a la llarga per més que es creguin impunes eternament. La justicia còsmica va passant comptes, i tard o dora cadascú ha de respondre pel fet abonant la factura que li correspongui.

OPRESSORS I OPRIMITS

Què es vol oprimir ? La dissidència, la diferència ? Perquè l´opressor es creu posseïdor de la veritat ? D´on prové la seva suposada superioritat per a dictar l´apropiat o l´incorrecte ?

Voler imposar a la força unes condicions mai pot ser lícit si això implica violentar drets elementals.

Les lleis són per a servir i instaurar un ordre, però si aquestes impedeixen a la població el lliure exercici d´opinar i modificar un context que enlloc d´afavorir és un obstacle, aleshores la llei no serveix.

Voler mantenir el poder com sigui fa aflorar les baixesses humanes més deplorables. Si cada dia és diferent per més similitud que hi hagi en les activitats, si nosaltres no som els mateixos amb el pas dels anys ¿ com es pot pretendre preservar l´status quo instaurat segles enrera amb els constants canvis socials aconteguts ?

En un entramat d´interessos partidistes, veiem com els estats es van cobrint les vergonyes els uns als altres per anar fent tripijocs, on la dinàmica sempre és la mateixa : posar en moviment el poder establert amb els mitjans que calgui sotmetent a aquells que no són " els nostres ", i a la vegada extorsionant-los tant com sigui possible perquè l´objectiu és extreure´n un benefici.

Territoris envaits per la força que no volen perdre. Minories étniques amb maltractes constants. Privilegis masculins en tots els àmbits condicionant constantment la llibertat, la seguretat, les oportunitats, la dignitat, el respecte envers les dones, que com en tots els factors opressors aconseguits perversament per la força bruta, ens mantenen en aquest ambient de fàstic diari, incapaços de redreçar civilitzadament mentre´s la barbarie segueixi gaudint d´impunitat.

LA LÍNIA VERTICAL I LA LÍNIA HORIZONTAL

La creu és una de les figures geomètriques més simples : una horizontal i una vertical que es tallen en angle recte. La direcció horizontal és la de l´ostentació, la dispersió, com l´aigua que s´escampa sobre una superficie. La direccoó verrtical és la de l´unificació, com el foc que es llença cap el cel.

La línia horizontal és la de la matéria, la vertical l´esperit. Aquestes dues direccions són complementaries. El simbol de la creu ens invita a seguir realitzant el treball a la matéria, agafant la direcció vertical per a tornar a l´esperit.

Hem d´entendre la necessitat d´encaixar els dos principis que ens empenyen contínuament per a desenvolupar-nos i dur a terme qualsevol objectiu. El principi emissor que es vol manifestar des d´una concepció d´idees enllaçades a través del principi receptor que fa de canal per absorbir els missatges que capta i ha de saber desxifrar per a dinamitzar els resorts pertinents que donin concreció pràctica en l´entorn circundant.

No podem deixar de banda un dels principis,  perquè aleshores no hi ha moviment. La tasca consisteix contínuament en harmonitzar la funció de cadascuna, actiu i passiu, masculí i femení per a generar la base que serveixi d´apuntalament on dur a terme els successius plans que permetin passar d´una abstracció a una concreció.

La línia vertical és jerarquica, indica la necessitat de respecte no tan sols en les relacions,sinó en els recursos que ens ofereix l´univers per a que des de els més elevats els anem baixant a la matéria per a donar forma a les nostres pretensions.

La línia horizontal són els contactes establerts, la dependència que tenim de la natura i d´altres persones per a cobrir demandes, i en aquesta necessitat radica els esforços que efectuem. L´evolució, la millora, dependrà dels encaixos apropiats amb l´entorn i els vincles establerts.

Vertical i horizontal, temps i espai, conjuntats amb l´objectiu d´un moviment que doni sentit a l´existència amb una finalitat. Cadascú de nosaltres ha d´esbrinar la seva funció específica en el lloc que ocupa amb les característiques de que disposa. Enllaçar les dues línies per a que la nostra presència en aquest pla acompleixi l´objectiu pel qual som precisament aquí.

QUESTIÓ DE PROPORCIONS

Tot és una questió de proporcions. ¿ En base a què ? A un context, a una singularitat, unes necessitats, uns objectius. L´aplicació de tals proporcions estarà en funció de criteris que poden ser idonis o no, i tot és questió d´experimentar i observar resultats.

Quan algú diu estar content o trist, que determina inclinar la balança ? Quines sensacions, quins valors ? El que agrada o desagrada, veiem, sentim, escoltem, quins paràmetres ens decanten a mesurar-ho en un o altre sentit ?

Algú ens cau bé o malament. Que sigui en un cantó o en l´altre depèn del que diu, el que fa, com ho diu i com ho fa. Les proporcions d´acord a les nostres sensacions marcaran tendència.

De totes les persones que hem conegut, quantes ens han impactat fortament ? Quantes hem trobat interessants ? Quantes hem trobat simpàtiques o antipàtiques ? Amb quantes hem tingut un vincle fàcil o difícil ? De quantes hem après ? De totes elles en quina proporció hem gaudit pel que ens han transmès ?

Anem mesurant molt o poc en funció de múltiples paràmetres tenint en compte la pròpia idiosincràsia, amb el que implica la formació d´un codi de valors que pot ser diametralment oposat per algú altre.

En la subjectivitat del que ens envolta, observant des d´una visió humana sempre limitada, tendim a exagerar o menysternir, elevar o reduir, sovint amb una visió parcial. Creiem que estem en disposició d´efectuar veredictes equànims veient només petites fraccions impregnades d´idees preconcebudes i sensacionalisme.

Les ganes d´experimentar vivències apoteòsiques estan latents en nosaltres, i a la hora de la veritat, la rutina i la repetitivitat avorrrida, les relacions de baixa qualitat, la mediocritat imperant en tot, ens submergeix en un desencís que som incapaços de transformar per que no sabem com fer-ho. I és aleshores quan de fets trivials els hi atorguem categoria de fantàstics per què el nostre nivell no dona per més, i les mitjanies les enlairem a excel-lències per a no ensorrar-nos en el desolador panorama que ens acompanya diariament.

GUANYS PETITS, PÉRDUES GRANS

Què volem guanyar/obtenir ? Perseguim una finalitat noble o innoble ? L´enfoc és pensant només en el propi benefici o en generar intercanvis equilibrats ? Amb una projeció  impacient a curt termini, o una solidesa gradual apuntant a un llarg termini ?

El que volem i com ho volem ens indica el nostre tarannà, determinades característiques. Aconseguir noves fites és el motor dinamitzador, però hem de saber quines i per què, havent de vetllar per a les demandes tant materials com espirituals.

Hem de preguntar-nos : quins són els guanys més importants ? Què té valor realment per a implicar-nos-hi ? El considerat rellevant si ho aconseguim reportarà una millora en aquest sentit ? Avançarem en algun àmbit ?

A cada moment tenim el que necessitem, si volem més si notem mancances ¿ l´avís prové d´uns desitjos egoistes mundans, o de la veu interior que anhela ampliar les virtuts com a ésser ? El que podem guanyar ara ràpidament amb maniobres poc étiques, convertint-se en pérdues en un temps vista ¿ val la pena un gaudi momentani i una llarga insatisfacció amb tensions, malestar i friccions produides en el trajecte ?

La desmesura, l´abús, amb un procedir incorrecte generador de curt circuits, satisfà un dia, una temporada segons del que es tracti, i com sempre tot l´executat erròniament desconnecta de l´abundància per acabar en pobresa. La manca de claredat inicial en el propòsit i en el procés cara a les consequències posteriors, acaba convertint l´anhelat benestar en malestar, i el suposat guany en pérdua.

Si l´aconseguit és amb mitjans il-lícits aprofitant-se d´altres, creant llavors de discordia, d´enfrontament, potser la naturalesa inferior instintiva es sentirà satisfeta, però en el camí perdrem les virtuts, es produiran ferides profundes, i la llum potencial per a generar esplendor en la nostra vida desembocarà en buidor per haver estat impulsats des de la foscor.

Val la pena allunyar-se de valors eterns perseguint valors efímers que tard o dora es diluiran ? Sacrificar el més alt pel més baix ? Cap on pretenem projectar interessos, envers allò que ens elevi o envers una degradació pel que s´hagi fet o causat ?

Hem de desitjar guanyar per a millorar les condicions externes des de la millora interna. De l´abstracció a la concreció per acoplar cos i ànima en un camí de progrés constant.

EL CONCEPTE DE FELICITAT

Com es pot definir el concepte de felicitat ?  Probablement el que més s´hi pot acostar és una fusió que connecta l´intern i l´extern amb una sensació de benestar.

Tothom persegueix la felicitat pel quie es suposa aportarà gratament a través d´uns fets, d´unes experiències. Cadascú és diferent, i per tant el concebut com a felicitat per algú no ho serà per un altre. Hi entren molts factors en joc, des de l´evolució personal i objectius, fins el medi d´acció, circumstàncies i possibilitats executores.

L´imaginat com a font de gaudi, un cop experimentat pot ser un desencís, una espécie de globus que es desinfla al posar expectatives en factors externs oscil-lants.

Què és ser felic ? Per què ? Quins són els codis que inclinen en aquest sentit ? Què hem de notar per a efectuar aquesta afirmació ? Com podem ser feliços si la nostra vida i el que ens envolta penja constantment d´un fil ? Què ens pot fer feliços ? Tenir idees brillants ? El resultat de certes accions ? Quina diferència de paràmetres hi ha entre algú materialista i algú amb inquietuds espirituals ? Quina diferència entre felicitat i alegria, satisfacció o estar content ?

La " sensació " de felicitat ha de conjuntar el que brolla de nosaltres amb l´àmbit on ens ubiquem. Una combinació de pensament i sentiment amb un component emotiu que atorga valor a determinades característiques considerades importants o significatives per a nosaltres.

Per què algú és feliç i per què altres no ? Per la capacitat o l´incapacitat d´acoplaar-se al medi circundant.

Pel fet de ser ric s´ha de ser feliç ? No. Pel fet de ser pobre s´ha de ser infeliç ? No. El fet de tenir només suposa majors possibilitats d´obtenir recursos i elecció. El que entenem per felicitat és una sensació gratificant producte d´una combinació de factors que vibren amb el nostre tarannà.

No podem ser feliços si som egoistes, si som indiferents al patiment d´altres persones o animals, si no sabem tractar correctament al proïsme. L´anhelada felicitat només pot venir de compartir, de donar, de servir, de preocupar-se sincerament per altres. L´habilitat de crear nexes d´unió que facilitin extreure el millor de cadascú mitjançant intel-ligència i sensibilitat.

Per més diferent que siguem uns d´altres, aquest ha de ser el camí.