INTOLERÀNCIA I IMPOSICIÓ ( II )

Intolerància implica imposició " això no, allò si ". Comportaments o situacions catalogats com a incorrectes s´han de neutralitzar amb mesures que ho contrarestin. L´incivisme es combat amb civisme, les agressions amb respecte. No es toleren les expressions considerades no adients ¿ però quines són aquestes realment ? Si en una cultura determinada els mateixos fets no són punibles i en altres contrades mereixen càstig ¿ què mesura i qui està encertat en les valoracions ? Hi ha intolerants imparcials i intolerants parcials. Els que són equànims davant els esdeveniments similars cenyint-se a uns principis. I els parcials que són durs envers adversaris o sobre allò que no agrada, i en canvi si ho fan els seus, aleshores són condescendents i no té importància. Hi ha dos tipus d´intolerants i dos tipus d´imposidors. L´intolerant empés per interessos o desitjos egoistes, no per pretendre el just, idoni o convenient, rebutjant el que posi en perill les seves pretensions. I l´intolerant que es mou pensant en el conjunt i les consequències adverses de segons quins actes, i per a combatre-ho precisa decrets, lleis i reglaments. Qui mesura el que és tolerable del que no ho és ? En quin moment es traspassen els límits ? Com podem saber si el diagnòstic és encertat ? És intolerable vol dir " això no pot ser, no es pot fer ". És de suposar per les consequències i l´impacte. ¿ Què és exactament el no correcte ? El fons, les formes, ambdues ? Quina és la réplica dels intolerants ? Què ofereixen ? Imposar el que volem d´acord a uns valors o idees subjectives, si desemboca en menyspreu, humiliacions, envair el terreny d´altres, això no es pot tolerar, és intolerable. El dictador que portem a dins repel el que s´allunya dels nostres gustos, criteris i valors. No obstant, una cosa és desagradar i l´altra no tolerar. Entre l´acceptació i la no acceptació implica factors més grans de rebuig d´allò manifestat. Ja no caldria ser intolerant si tothom vetllés per ser correcte, ni caldrien imposicions quan cadascú es comportés pulcrament. Tant la intolerància com la imposició poden sorgir del primitivisme o del civisme. Observant la postura i el resultat sabrem si s´inclina en una o altra direcció.

INTOLERÀNCIA I IMPOSICIÓ ( I )

Què no es tolera ? El que es diu o com es diu ? El que es fa o com es fa ? El que posa en evidència les nostres errades, les incorreccions ? Quin és el motiu de fons per a sentir-se tan ofés ? I la réplica de no acceptar el que es diu o es fa, és imposant una altra manera de dir i de fer. El que nosaltres diem o fem és la veritat absoluta, la justicia absoluta, el realment correcte ? Al darrere d´aquestes manifestacions hi ha massa ínfules egoiques i molta mediocritat de creure´s intocable. Dia a dia assistim a aquests despropòsits. D´uns comentaris insignificants s´originen focs desbocats. D´una simple protesta s´ha de castigar durament els dissidents. Allò que no sona bé a l´oïda s´ha de retirar, tapar o castigar. Després parlen de llibertat els que només pensen a censurar, a oprimir, a liquidar per a que només imperi el seu desig dictatorial de dir i fer tot el que ells vulguin, però els adversaris s´han de suprimir. Com s´originen els conflictes ? Per la disputa entre dues parts discordants defensant interessos diferents on el més fort vol fer claudicar al més feble per a que les seves pretensions ideològiques i de poder s´imposin per força, i així passen els dies i els anys. Tant se val omplir la boca amb bones intencions o pronunciar la paraula democràcia quan els fets posen de manifest la rudesa dels métodes a la recerca d´uns objectius indignes. I el ciutadà assenyat fins quan haurem de seguir tolerant la brutalitat, la indecència, la justicia injusta i la colla de prestidigitadors que governen ? Potser que ens organitzem i siguem els maltractats els que imposem els cànons de conducta que veritablement haurien d´imperar.