INTOLERÀNCIA I IMPOSICIÓ ( I )

Què no es tolera ? El que es diu o com es diu ? El que es fa o com es fa ? El que posa en evidència les nostres errades, les incorreccions ? Quin és el motiu de fons per a sentir-se tan ofés ? I la réplica de no acceptar el que es diu o es fa, és imposant una altra manera de dir i de fer. El que nosaltres diem o fem és la veritat absoluta, la justicia absoluta, el realment correcte ? Al darrere d´aquestes manifestacions hi ha massa ínfules egoiques i molta mediocritat de creure´s intocable. Dia a dia assistim a aquests despropòsits. D´uns comentaris insignificants s´originen focs desbocats. D´una simple protesta s´ha de castigar durament els dissidents. Allò que no sona bé a l´oïda s´ha de retirar, tapar o castigar. Després parlen de llibertat els que només pensen a censurar, a oprimir, a liquidar per a que només imperi el seu desig dictatorial de dir i fer tot el que ells vulguin, però els adversaris s´han de suprimir. Com s´originen els conflictes ? Per la disputa entre dues parts discordants defensant interessos diferents on el més fort vol fer claudicar al més feble per a que les seves pretensions ideològiques i de poder s´imposin per força, i així passen els dies i els anys. Tant se val omplir la boca amb bones intencions o pronunciar la paraula democràcia quan els fets posen de manifest la rudesa dels métodes a la recerca d´uns objectius indignes. I el ciutadà assenyat fins quan haurem de seguir tolerant la brutalitat, la indecència, la justicia injusta i la colla de prestidigitadors que governen ? Potser que ens organitzem i siguem els maltractats els que imposem els cànons de conducta que veritablement haurien d´imperar.