INTOLERÀNCIA I IMPOSICIÓ ( II )

Intolerància implica imposició " això no, allò si ". Comportaments o situacions catalogats com a incorrectes s´han de neutralitzar amb mesures que ho contrarestin. L´incivisme es combat amb civisme, les agressions amb respecte. No es toleren les expressions considerades no adients ¿ però quines són aquestes realment ? Si en una cultura determinada els mateixos fets no són punibles i en altres contrades mereixen càstig ¿ què mesura i qui està encertat en les valoracions ? Hi ha intolerants imparcials i intolerants parcials. Els que són equànims davant els esdeveniments similars cenyint-se a uns principis. I els parcials que són durs envers adversaris o sobre allò que no agrada, i en canvi si ho fan els seus, aleshores són condescendents i no té importància. Hi ha dos tipus d´intolerants i dos tipus d´imposidors. L´intolerant empés per interessos o desitjos egoistes, no per pretendre el just, idoni o convenient, rebutjant el que posi en perill les seves pretensions. I l´intolerant que es mou pensant en el conjunt i les consequències adverses de segons quins actes, i per a combatre-ho precisa decrets, lleis i reglaments. Qui mesura el que és tolerable del que no ho és ? En quin moment es traspassen els límits ? Com podem saber si el diagnòstic és encertat ? És intolerable vol dir " això no pot ser, no es pot fer ". És de suposar per les consequències i l´impacte. ¿ Què és exactament el no correcte ? El fons, les formes, ambdues ? Quina és la réplica dels intolerants ? Què ofereixen ? Imposar el que volem d´acord a uns valors o idees subjectives, si desemboca en menyspreu, humiliacions, envair el terreny d´altres, això no es pot tolerar, és intolerable. El dictador que portem a dins repel el que s´allunya dels nostres gustos, criteris i valors. No obstant, una cosa és desagradar i l´altra no tolerar. Entre l´acceptació i la no acceptació implica factors més grans de rebuig d´allò manifestat. Ja no caldria ser intolerant si tothom vetllés per ser correcte, ni caldrien imposicions quan cadascú es comportés pulcrament. Tant la intolerància com la imposició poden sorgir del primitivisme o del civisme. Observant la postura i el resultat sabrem si s´inclina en una o altra direcció.