AMPLIACIÓ CONSTANT O AVORRIMENT

Per què hi ha tantes relacions avorrides ? Per que podem exigir només fins on s´és capaç a cadascú, i si la societat imperant bàsicament s´enfoca en el banal, en questions mundanes, i l´instrucció tan sols s´ha fet per a obtenir un lloc de treball, això és el que hem d´esperar.                                                                       Què ens trobem en les relacions properes, asidues ? Repetitivitat constant donant voltes als mateixos temes en una espécie de laberint sense sortida. No hi ha renovació per què els interessos i les aspiracions són els que són, mantenint aquest baix nivell de comunicació que es repeteix a diari.                                    Mateixes paraules, mateixos temes, mateixos arguments per a no aportar res de nou ni significatiu que permeti sortir d´un punt mort on no s´albira el final.                                                                                        La majoria es prepara només per a exercir una ocupació professional, instruint-se com a molt fins a la universitat ¿ i després fins a la jubilació o més enllà on hi ha nous nodriments ? L´estancament comença a la joventut, i la no ampliació de coneixements fa que les converses es facin reiteratives, previsibles monótones. Per a no avorrir-nos fent-ho extensible a la resta hem d´estar incrementant la instrucció contínuament, no centrats en l´àmbit  laboral estrictament si aquest ho requereix, si no en l´auto introspecció personal que ens desperti la consciència sobre la nostra identitat, peculiaritats i propòsit.         Si no aflora un desig intern l´enfoc serà en els aspectes materials limitants, i això és el que veiem en les famílies, parelles i amistats, on hi pot haver molt contacte, però poca substància amb intercanvis superficials insatisfactoris.                                                                                                                              Cada dia és diferent, cada etapa, cada década, i en canvi la majoria roman estancada en uns coneixements mínims que van minvant al no expandir-los. Si ajuntem unes mires curtes, aspiracions estrictament materials, un enfoc i pretensions egoistes, desemboca en avorriment per repetitivitat i incapacitat d´introduir variants més enriquidores.                                                                                                            Ens trobem habitualment amb dos bàndols amb una baixa preparació, desitjos primaris que irremeiablement condueixen a uns intercanvis nefastos. Per a sortir de l´avorriment tediós només és possible elevant la consciència. Amb un eixamplament incessant de coneixements que faciliti sortir de l´estretor. Amb un potencial de desenvolupament continu, aportar noves expressions, arriscar-se al desconegut, per que al cap i a la fi quan passem de la ignorància al coneixement és endinsar-se en el desconegut per a fer-ho conegut.

PORS : SUPOSICIONS O EVIDÈNCIES

Com es forma la por ?  És la sensació de no poder dominar una situació on ens veiem amenaçats en un present o en un futur hipotètic davant fets que posin en perill la nostra integritat física o bé exposats a pérdues materials que ens facin vulnerables.                                                                                                   Hi ha pors reals i pors imaginàries. Les reals són tangibles on cal prendre precaucions. Les imaginaries es fonamenten en l´observació de diverses possibilitats  on està per veure el desenvolupament del focus que origina la por.                                                                                                                                                   Veure´s mermat en algun aspecte i patir, no poder estar ni sentir-se amb les facultats intactes per malaltíes, accidents o percanços que limitin recursos en un o més aspectes, són motius que disparen la por.                La consciència de saber que podem perdre o deteriorar valors apreciats, ens ha de fer prudents en línies generals. Des de segons quines pretensions a la forma d´efectuar moviments, destinat a mantenir el que volem preservar.                                                                                                                                               Tot és una questió de paraules i accions que deriven de pensaments, sentiments i emocions, i si estan en equlibri no hem de témer resultats adversos.                                                                                                   Hi ha moltes tribulacions per tot arreu de tot tipus a causa de les transgressions. Els conflictes, les tensions, les pérdues, els déficits, són l´efecte d´uns precedents on no s´ha actuat amb l´harmonia indispensable, i els patiments que s´originin són la consequència de no preveure el desenllaç. Les incorreccions del passat amenacen el futur en un present atemorit davant efectes devastadors a nivell personal i/o col-lectiu.                                                                                                                                      Tot el que succeeix és just el precís, i el repte consisteix en desvelar el propòsit de les proves, a fi de passar d´un deteriorament a un context més favorable sempre i quan siguem capaços de desxifrar el per què i aplicar remeis integradors.                                                                                                                     Com indiquen els preceptes espirituals " el temor de Déu és el principi de la saviesa " Això indica que tota desviació d´una conducta correcta que és encaixar contínuament les parts i el tot, pot desembocar en algun perjudici, i al desconèixer quin pot ser, quan, en quina mesura i com afectarà, és el que desperta la por. No obstant, si procurem ser justos i rectes a cada moment, no hi ha motiu per a tenir por, perquè qualsevol aflicció és un desajustament previ.