AMPLIACIÓ CONSTANT O AVORRIMENT

Per què hi ha tantes relacions avorrides ? Per que podem exigir només fins on s´és capaç a cadascú, i si la societat imperant bàsicament s´enfoca en el banal, en questions mundanes, i l´instrucció tan sols s´ha fet per a obtenir un lloc de treball, això és el que hem d´esperar.                                                                       Què ens trobem en les relacions properes, asidues ? Repetitivitat constant donant voltes als mateixos temes en una espécie de laberint sense sortida. No hi ha renovació per què els interessos i les aspiracions són els que són, mantenint aquest baix nivell de comunicació que es repeteix a diari.                                    Mateixes paraules, mateixos temes, mateixos arguments per a no aportar res de nou ni significatiu que permeti sortir d´un punt mort on no s´albira el final.                                                                                        La majoria es prepara només per a exercir una ocupació professional, instruint-se com a molt fins a la universitat ¿ i després fins a la jubilació o més enllà on hi ha nous nodriments ? L´estancament comença a la joventut, i la no ampliació de coneixements fa que les converses es facin reiteratives, previsibles monótones. Per a no avorrir-nos fent-ho extensible a la resta hem d´estar incrementant la instrucció contínuament, no centrats en l´àmbit  laboral estrictament si aquest ho requereix, si no en l´auto introspecció personal que ens desperti la consciència sobre la nostra identitat, peculiaritats i propòsit.         Si no aflora un desig intern l´enfoc serà en els aspectes materials limitants, i això és el que veiem en les famílies, parelles i amistats, on hi pot haver molt contacte, però poca substància amb intercanvis superficials insatisfactoris.                                                                                                                              Cada dia és diferent, cada etapa, cada década, i en canvi la majoria roman estancada en uns coneixements mínims que van minvant al no expandir-los. Si ajuntem unes mires curtes, aspiracions estrictament materials, un enfoc i pretensions egoistes, desemboca en avorriment per repetitivitat i incapacitat d´introduir variants més enriquidores.                                                                                                            Ens trobem habitualment amb dos bàndols amb una baixa preparació, desitjos primaris que irremeiablement condueixen a uns intercanvis nefastos. Per a sortir de l´avorriment tediós només és possible elevant la consciència. Amb un eixamplament incessant de coneixements que faciliti sortir de l´estretor. Amb un potencial de desenvolupament continu, aportar noves expressions, arriscar-se al desconegut, per que al cap i a la fi quan passem de la ignorància al coneixement és endinsar-se en el desconegut per a fer-ho conegut.