PORS : SUPOSICIONS O EVIDÈNCIES

Com es forma la por ?  És la sensació de no poder dominar una situació on ens veiem amenaçats en un present o en un futur hipotètic davant fets que posin en perill la nostra integritat física o bé exposats a pérdues materials que ens facin vulnerables.                                                                                                   Hi ha pors reals i pors imaginàries. Les reals són tangibles on cal prendre precaucions. Les imaginaries es fonamenten en l´observació de diverses possibilitats  on està per veure el desenvolupament del focus que origina la por.                                                                                                                                                   Veure´s mermat en algun aspecte i patir, no poder estar ni sentir-se amb les facultats intactes per malaltíes, accidents o percanços que limitin recursos en un o més aspectes, són motius que disparen la por.                La consciència de saber que podem perdre o deteriorar valors apreciats, ens ha de fer prudents en línies generals. Des de segons quines pretensions a la forma d´efectuar moviments, destinat a mantenir el que volem preservar.                                                                                                                                               Tot és una questió de paraules i accions que deriven de pensaments, sentiments i emocions, i si estan en equlibri no hem de témer resultats adversos.                                                                                                   Hi ha moltes tribulacions per tot arreu de tot tipus a causa de les transgressions. Els conflictes, les tensions, les pérdues, els déficits, són l´efecte d´uns precedents on no s´ha actuat amb l´harmonia indispensable, i els patiments que s´originin són la consequència de no preveure el desenllaç. Les incorreccions del passat amenacen el futur en un present atemorit davant efectes devastadors a nivell personal i/o col-lectiu.                                                                                                                                      Tot el que succeeix és just el precís, i el repte consisteix en desvelar el propòsit de les proves, a fi de passar d´un deteriorament a un context més favorable sempre i quan siguem capaços de desxifrar el per què i aplicar remeis integradors.                                                                                                                     Com indiquen els preceptes espirituals " el temor de Déu és el principi de la saviesa " Això indica que tota desviació d´una conducta correcta que és encaixar contínuament les parts i el tot, pot desembocar en algun perjudici, i al desconèixer quin pot ser, quan, en quina mesura i com afectarà, és el que desperta la por. No obstant, si procurem ser justos i rectes a cada moment, no hi ha motiu per a tenir por, perquè qualsevol aflicció és un desajustament previ.