COMPARTIR QUÈ I COM

Compartir és el gran repte conscients de la individualitat que hem de nodrir en una tasca personal i intransferible.                                                                                                                                                   La natura comparteix el que té, i això ho aprenem a la família. Primer ens hem de preparar encaixant en el proper en quant a relacions i medi circundant que ens aporten recursos, i en successives etapes formatives adquirir coneixements i bens per al propi ús i compartir-los en part per anar teixint la nostra continuitat.     Compartim per donació o per a una contraprestació. Per pròpia voluntat o per interés. Saber què donem, què oferim i quina finalitat hi ha és oportú per a una utilitat.                                                                          El més proper per relacions és on es produeixen més connexions. Lligams estrets on compartim espai, temps, opinions, estris. Formar una família redueix la llibertat de fer segons què per a concentrar-se en un àmbit i persones específiques amb les quals compartim el més essencial per a subsistir i efectuem contacte d´acord a les respectives idiosincràsies. Exactament el mateix en una parella. I hauríem de preguntar-nos abans de quedar condicionats per segons quins compromisos per a què vull compartir i amb quina finalitat el dia a dia amb aquesta persona. ¿ Quin és el detonant que ho impulsa ? Tants atributs qualitatius té per a estar present varies hores al dia ?                                                                                                                    No hem de precipitar-nos per falses il-lusions, impressions errònies, judicis desenfocats, manca de visió en perspectiva. Primer reflexionar i preguntar-se què volem compartir, per què, amb quina pretensió.             En una relació estreta hi ha d´haver una confluència entre els integrants, en cas contrari tard o dora s´esvairà per inconsistència en la base. Un paral-lisme en el màxim nombre possible d´aspectes, en l´àmbit tant mental com afectiu, una afinitat que aporti consistència i enteniment, per que si no encara que volguem compartir serà impossible per inviable.                                                                                            Hi ha un compartir voluntari escollit lliurement i un per força per raons diverses que no podem defugir. En el social i personal compartim el que ens fa similars, el que ens identifica per que ens és comú, pel que ens és afí.                                                                                                                                                                Què i com compartir. Per a què, per a qui. Com es dugui a terme el què i el com marcarà la qualitat o l´absència d´aquesta, i aquest és un exercici constant en les petites coses i en les grans, en l´habitual i en l´esporàdic.

ENTRE MÍNIMS I MÀXIMS

Per a ubicar o determinar un factor concret entre un mínim i un màxim es requereixen eines de mesura. El contrast per comparació observat reiteradament, ubica diferents contextos en un cantó o en un altre d´acord al que presenta.                                                                                                                                    Què determina el considerat mínim o màxim ? La valoració, la coincidència dels opinants, la sensació. Tant  el mínim com el màxim, en segons quin moment o incidència pot ser en ocasions favorable i en altres desfavorable. Podem estar d´acord en el relatiu a temperatura, alçada, pes. 10º es pot sentir fred i 25º calor, una diferència petita, i un cop situat cadascú en el seu grup, els extrems poden créixer en més o en menys. L´alçada o pes, és exactament igual, hi ha uns números acceptats per la majoria en indicar el decantament.                                                                                                                                                    En el que ens envolta hem d´efectuar càlculs per a obtenir el millor resultat possible. En un desplaçament per a ser puntuals, agafar un mitjà de transport, segons el marge de maniobra de que disposem, és convenient saber el mínim o el màxim  per accelerar o frenar el ritme.                                                          Les mesures tenen a veure amb el que podem veure, tocar o sentir. En questions abstractes per a densificar idees, dependrà de valoracions subjectives i el desenvolupament progressiu si els projectes van endavant. Mínim o màxim s´haurà d´observar gradualment segons passi el temps.                                                        Mínim o màxim és un referent orientatiu per a escollir l´opció òptima quan es pot. En l´extern no controlable adaptar-se serà el repte amb els coneixements que tinguem i mitjans al nostre abast.                 Tots tenim  unes peculiaritats, i haurem de voler extreure el màxim profit dels talents latents per al propi benefici individual i pel que suposa en la contribució social en el constant donar i rebre que serveix de nodriment en el personal i col-lectiu.                                                                                                              Administrar temps i recursos segons procedim ens mostrarà si fem bon ús dels mateixos. ¿ En què invertim el temps i recursos habitualment ? En ampliar coneixements i adquirir virtuts, o bé el malversem en ocupacions banals improductives ? A través del temps ens anem refinant polint la conducta i adoptem un tracte més acurat en general amb el proïsme ? Introduim elements qualitatius tant en el que pensem, sentim o fem ? Si la sensació és d´estancament en varis aspectes, palesa que només estem fent el mínim. Anar tirant, cobrir l´expedient. Per avançar significativament i progressar com a ésser hem de forjar-ho en el més profund. L´impuls dinamitzador que empeny a superar-nos en tots els fronts, ha de brollar de l´interior plasmant-ho amb fets externament, i amb l´anhel d´assolir el màxim, potser només aconseguirem petites millores, on l´objectiu perseverant, preparació i disciplina aproparan a una versió progressivament més òptima.