COMPARTIR QUÈ I COM

Compartir és el gran repte conscients de la individualitat que hem de nodrir en una tasca personal i intransferible.                                                                                                                                                   La natura comparteix el que té, i això ho aprenem a la família. Primer ens hem de preparar encaixant en el proper en quant a relacions i medi circundant que ens aporten recursos, i en successives etapes formatives adquirir coneixements i bens per al propi ús i compartir-los en part per anar teixint la nostra continuitat.     Compartim per donació o per a una contraprestació. Per pròpia voluntat o per interés. Saber què donem, què oferim i quina finalitat hi ha és oportú per a una utilitat.                                                                          El més proper per relacions és on es produeixen més connexions. Lligams estrets on compartim espai, temps, opinions, estris. Formar una família redueix la llibertat de fer segons què per a concentrar-se en un àmbit i persones específiques amb les quals compartim el més essencial per a subsistir i efectuem contacte d´acord a les respectives idiosincràsies. Exactament el mateix en una parella. I hauríem de preguntar-nos abans de quedar condicionats per segons quins compromisos per a què vull compartir i amb quina finalitat el dia a dia amb aquesta persona. ¿ Quin és el detonant que ho impulsa ? Tants atributs qualitatius té per a estar present varies hores al dia ?                                                                                                                    No hem de precipitar-nos per falses il-lusions, impressions errònies, judicis desenfocats, manca de visió en perspectiva. Primer reflexionar i preguntar-se què volem compartir, per què, amb quina pretensió.             En una relació estreta hi ha d´haver una confluència entre els integrants, en cas contrari tard o dora s´esvairà per inconsistència en la base. Un paral-lisme en el màxim nombre possible d´aspectes, en l´àmbit tant mental com afectiu, una afinitat que aporti consistència i enteniment, per que si no encara que volguem compartir serà impossible per inviable.                                                                                            Hi ha un compartir voluntari escollit lliurement i un per força per raons diverses que no podem defugir. En el social i personal compartim el que ens fa similars, el que ens identifica per que ens és comú, pel que ens és afí.                                                                                                                                                                Què i com compartir. Per a què, per a qui. Com es dugui a terme el què i el com marcarà la qualitat o l´absència d´aquesta, i aquest és un exercici constant en les petites coses i en les grans, en l´habitual i en l´esporàdic.