ENTRE MÍNIMS I MÀXIMS

Per a ubicar o determinar un factor concret entre un mínim i un màxim es requereixen eines de mesura. El contrast per comparació observat reiteradament, ubica diferents contextos en un cantó o en un altre d´acord al que presenta.                                                                                                                                    Què determina el considerat mínim o màxim ? La valoració, la coincidència dels opinants, la sensació. Tant  el mínim com el màxim, en segons quin moment o incidència pot ser en ocasions favorable i en altres desfavorable. Podem estar d´acord en el relatiu a temperatura, alçada, pes. 10º es pot sentir fred i 25º calor, una diferència petita, i un cop situat cadascú en el seu grup, els extrems poden créixer en més o en menys. L´alçada o pes, és exactament igual, hi ha uns números acceptats per la majoria en indicar el decantament.                                                                                                                                                    En el que ens envolta hem d´efectuar càlculs per a obtenir el millor resultat possible. En un desplaçament per a ser puntuals, agafar un mitjà de transport, segons el marge de maniobra de que disposem, és convenient saber el mínim o el màxim  per accelerar o frenar el ritme.                                                          Les mesures tenen a veure amb el que podem veure, tocar o sentir. En questions abstractes per a densificar idees, dependrà de valoracions subjectives i el desenvolupament progressiu si els projectes van endavant. Mínim o màxim s´haurà d´observar gradualment segons passi el temps.                                                        Mínim o màxim és un referent orientatiu per a escollir l´opció òptima quan es pot. En l´extern no controlable adaptar-se serà el repte amb els coneixements que tinguem i mitjans al nostre abast.                 Tots tenim  unes peculiaritats, i haurem de voler extreure el màxim profit dels talents latents per al propi benefici individual i pel que suposa en la contribució social en el constant donar i rebre que serveix de nodriment en el personal i col-lectiu.                                                                                                              Administrar temps i recursos segons procedim ens mostrarà si fem bon ús dels mateixos. ¿ En què invertim el temps i recursos habitualment ? En ampliar coneixements i adquirir virtuts, o bé el malversem en ocupacions banals improductives ? A través del temps ens anem refinant polint la conducta i adoptem un tracte més acurat en general amb el proïsme ? Introduim elements qualitatius tant en el que pensem, sentim o fem ? Si la sensació és d´estancament en varis aspectes, palesa que només estem fent el mínim. Anar tirant, cobrir l´expedient. Per avançar significativament i progressar com a ésser hem de forjar-ho en el més profund. L´impuls dinamitzador que empeny a superar-nos en tots els fronts, ha de brollar de l´interior plasmant-ho amb fets externament, i amb l´anhel d´assolir el màxim, potser només aconseguirem petites millores, on l´objectiu perseverant, preparació i disciplina aproparan a una versió progressivament més òptima.