PER A QUÈ VOLEM LLIGAMS ( II )

El punt essencial per a que un nexe reporti profit és l´encaix. Ho comprovem en l´interior d´un rellotge, en un circuit, o la clau i la porta. Cadascú té una singularitat, no trobarem ningú exactament igual manifestant-se en tot com nosaltres, per tant en les diferències radica l´esforç si es pretén conjuntar les aportacions de cada part. Si volem intercanvis fluids hem d´esbrinar el propi tarannà per a saber on es troben els punts forts i febles a efecte de procedir adequadament en cada relació i context que permeti la postura més ajustada per als objectius pretesos.                                                                                               Sempre hi ha d´haver un interés que empeny a sortir de nosaltres i tenir ponts de proximitat amb algú. Què cerquem ? Què volem exactament ? Què pot proporcionar-nos l´altre que pròpiament no podem ? I nosaltres que podem oferir en l´intercanvi ? Per a efectuar un plantejament idoni l´auto coneixement com més ampli sigui millor pot ser el resultat favorable en el cercat. Si no sabem definir per què som així ni distingir si anem ben encaminats o no, acoplar-se amb algú tindrà poques possibilitats de prosperar. Dissortadament és el constatat una vegada i una altra.                                                                                    De forma inconscient adquirim lligams per alguna característica que ens agrada, retrotraient-se a un marge molt estret respecte al conjunt, i un cop immersos en l´aventura del compromís, el dia a dia ens desvetlla " el lot " de cadascú, el paquet complet del que som, aflorant les desavinences, tensions i malestar, i allò que semblava tan bonic ens fa aterrar de cop.                                                                                                        La sensació de benestar no l´hem d´esperar de l´exterior d´una sola persona amb les seves impureses i mancances, perquè els bens més preuats són intangibles, i la pau, el silenci, tranquil-litat i recolliment provenen del propi interior.                                                                                                                              Quin progrés real han experimentat parelles després de varies décades de convivència, individualment o en comú ? Hem desxifrat el que havíem d´aprendre, polir, esmenar a través de l´altre per a millorar les nostres expressions ? De les imaginacions prévies de suposada satisfacció, quin percentatge s´ha evidenciat ? Quantes vegades hem pensat desfer el vincle per avorriment, estancament i sense un propòsit que justifiqui la continuitat ? És el còmput de varis factors que impedeix la fusió i el progrés dels intercanvis. La superficialitat que impregna la relació priva experimentar qualitat, i si afegim la part egoista i una immaduresa considerable, no és possible assolir la finalitat que ha d´aportar l´encaix de dues identitats diferenciades treballant unitariament.

PER A QUÈ VOLEM LLIGAMS ? ( I )

Per a què volem canvis ? Per a millorar l´existent substituint-ho per una altra cosa. Per a què volem lligams ? Per a establir unes condicions més satisfactòries no aconseguides abans del lligam. Aquest és un plantejament coherent, i en tota modificació significativa cal observar el context i prestacions que ofereix estar desvinculat d´obligacions condicionants, i les restriccions de mobilitat, temps, espai i recursos que comporta adquirir un lligam habitual o de convivència diaria.                                                                        La idiosincràsia de la persona i anhels poden decantar envers l´interiorització o exteriorització. Si és envers l´interiorització, sens dubte la presència constant d´algú és un obstacle per a disposar d´estones de silenci, pau i recolliment per a la pràctica d´exercicis, instrucció i reflexió. Viure en parella requereix el màxim acoplament, un encaix que comença a nivell mental amb similitud d´idees, emocionalitat complementaria que generi proximitat, i propòsits en una direcció semblant. Tots els factors conduents a l´unió, perquè en definitiva es tracta d´això.                                                                                                   Què observem sovint ? Persones atretes pel físic, per una singularitat, algun talent que captiva a l´inici, i a mesura passa el temps i es van descobrint característiques i sobretot mancances, l´entusiasme inicial decau si no hi ha una solidesa que ho pugui sostenir.                                                                                               Tot radica en paraules i accions. El que es diu, el que es fa, el to, la manera, ens inclinaran envers el que agrada o desagrada. La questió de fons és : què agrada de certes paraules o accions que captiven i a partir d´aquí pensar en lligar-se amb aquesta persona ? Tenint en compte la mediocritat social imperant, la sobrevaloració fa més especial, més valuosa a l´altre on segurament és una exageració, però a l´estar mancats de poca gent remarcable, la més mínima cosa que sembla despuntar ens sembla sensacional.        Els buits que no sabem omplir per nosaltres mateixos desconnectats del nostre centre pendents de la periferia i amb la creença que des de fora una sola persona específica amb els seus dèficits, egoisme i immaduresa frequent ens ompliran, és enganyar-se amb fantasíes irreals.                                                     De forma inconscient volem lligar-nos a algú per que en el fons sabem que estarem posats a prova, i que el vincle depararà les experiències i situacions precises per a un aprenentatge adreçat a esmenar-nos i sotmetre l´ego per a ser capaços de donar i compartir. Però això només serà possible amb la consciència desvetllada i amb el desig de perfeccionar les nostres expressions i conducta, si no hi ha aquesta motivació, aleshores compartirem converses, diners, potser activitats, però sense un propòsit definit de creixment, el lligam no ens farà millors ni la suposada satisfacció es produirà com l´imaginàvem.             Lligams per anar a on, per a fer què ? Per a perpetuar rutines i avorriment, o per assumir reptes que empenyin a l´esforç per a expandir el potencial individual i en comú ? Limitar-nos per a un treball de desenvolupament, o bé tenir una companyia a hores que hipoteca la vida.