PER A QUÈ VOLEM LLIGAMS ( II )

El punt essencial per a que un nexe reporti profit és l´encaix. Ho comprovem en l´interior d´un rellotge, en un circuit, o la clau i la porta. Cadascú té una singularitat, no trobarem ningú exactament igual manifestant-se en tot com nosaltres, per tant en les diferències radica l´esforç si es pretén conjuntar les aportacions de cada part. Si volem intercanvis fluids hem d´esbrinar el propi tarannà per a saber on es troben els punts forts i febles a efecte de procedir adequadament en cada relació i context que permeti la postura més ajustada per als objectius pretesos.                                                                                               Sempre hi ha d´haver un interés que empeny a sortir de nosaltres i tenir ponts de proximitat amb algú. Què cerquem ? Què volem exactament ? Què pot proporcionar-nos l´altre que pròpiament no podem ? I nosaltres que podem oferir en l´intercanvi ? Per a efectuar un plantejament idoni l´auto coneixement com més ampli sigui millor pot ser el resultat favorable en el cercat. Si no sabem definir per què som així ni distingir si anem ben encaminats o no, acoplar-se amb algú tindrà poques possibilitats de prosperar. Dissortadament és el constatat una vegada i una altra.                                                                                    De forma inconscient adquirim lligams per alguna característica que ens agrada, retrotraient-se a un marge molt estret respecte al conjunt, i un cop immersos en l´aventura del compromís, el dia a dia ens desvetlla " el lot " de cadascú, el paquet complet del que som, aflorant les desavinences, tensions i malestar, i allò que semblava tan bonic ens fa aterrar de cop.                                                                                                        La sensació de benestar no l´hem d´esperar de l´exterior d´una sola persona amb les seves impureses i mancances, perquè els bens més preuats són intangibles, i la pau, el silenci, tranquil-litat i recolliment provenen del propi interior.                                                                                                                              Quin progrés real han experimentat parelles després de varies décades de convivència, individualment o en comú ? Hem desxifrat el que havíem d´aprendre, polir, esmenar a través de l´altre per a millorar les nostres expressions ? De les imaginacions prévies de suposada satisfacció, quin percentatge s´ha evidenciat ? Quantes vegades hem pensat desfer el vincle per avorriment, estancament i sense un propòsit que justifiqui la continuitat ? És el còmput de varis factors que impedeix la fusió i el progrés dels intercanvis. La superficialitat que impregna la relació priva experimentar qualitat, i si afegim la part egoista i una immaduresa considerable, no és possible assolir la finalitat que ha d´aportar l´encaix de dues identitats diferenciades treballant unitariament.