PER A QUÈ VOLEM LLIGAMS ? ( I )

Per a què volem canvis ? Per a millorar l´existent substituint-ho per una altra cosa. Per a què volem lligams ? Per a establir unes condicions més satisfactòries no aconseguides abans del lligam. Aquest és un plantejament coherent, i en tota modificació significativa cal observar el context i prestacions que ofereix estar desvinculat d´obligacions condicionants, i les restriccions de mobilitat, temps, espai i recursos que comporta adquirir un lligam habitual o de convivència diaria.                                                                        La idiosincràsia de la persona i anhels poden decantar envers l´interiorització o exteriorització. Si és envers l´interiorització, sens dubte la presència constant d´algú és un obstacle per a disposar d´estones de silenci, pau i recolliment per a la pràctica d´exercicis, instrucció i reflexió. Viure en parella requereix el màxim acoplament, un encaix que comença a nivell mental amb similitud d´idees, emocionalitat complementaria que generi proximitat, i propòsits en una direcció semblant. Tots els factors conduents a l´unió, perquè en definitiva es tracta d´això.                                                                                                   Què observem sovint ? Persones atretes pel físic, per una singularitat, algun talent que captiva a l´inici, i a mesura passa el temps i es van descobrint característiques i sobretot mancances, l´entusiasme inicial decau si no hi ha una solidesa que ho pugui sostenir.                                                                                               Tot radica en paraules i accions. El que es diu, el que es fa, el to, la manera, ens inclinaran envers el que agrada o desagrada. La questió de fons és : què agrada de certes paraules o accions que captiven i a partir d´aquí pensar en lligar-se amb aquesta persona ? Tenint en compte la mediocritat social imperant, la sobrevaloració fa més especial, més valuosa a l´altre on segurament és una exageració, però a l´estar mancats de poca gent remarcable, la més mínima cosa que sembla despuntar ens sembla sensacional.        Els buits que no sabem omplir per nosaltres mateixos desconnectats del nostre centre pendents de la periferia i amb la creença que des de fora una sola persona específica amb els seus dèficits, egoisme i immaduresa frequent ens ompliran, és enganyar-se amb fantasíes irreals.                                                     De forma inconscient volem lligar-nos a algú per que en el fons sabem que estarem posats a prova, i que el vincle depararà les experiències i situacions precises per a un aprenentatge adreçat a esmenar-nos i sotmetre l´ego per a ser capaços de donar i compartir. Però això només serà possible amb la consciència desvetllada i amb el desig de perfeccionar les nostres expressions i conducta, si no hi ha aquesta motivació, aleshores compartirem converses, diners, potser activitats, però sense un propòsit definit de creixment, el lligam no ens farà millors ni la suposada satisfacció es produirà com l´imaginàvem.             Lligams per anar a on, per a fer què ? Per a perpetuar rutines i avorriment, o per assumir reptes que empenyin a l´esforç per a expandir el potencial individual i en comú ? Limitar-nos per a un treball de desenvolupament, o bé tenir una companyia a hores que hipoteca la vida.