LA HUMANITAT I L´ORQUESTRA DEL TITÀNIC

En què s´assembla la humanitat a l´orquestra del titànic ? En que ambdós estan embarcats en una aventura amb l´intenció d´experimentar moments gratificants, però l aparició d´imprevistos generen problemes que al final condueixen a una situació desastrosa malgrat els esforços per a evitar-ho.                                         Tenia lògica i sentit comú anar tocant mentre´s el vaixell s´anava enfonsant ? Té lògica l´actuació humana degradant el medi a la recerca d´uns interessos, advertits de que s´ha de procedir de forma diametralment diferent per a no deteriorar encara més les fonts de nodriment vital ? De què serveix un enriquiment desmesurat que hauria d´aportar més qualitat si els perills assetgen en múltiples fronts fent trontollar aquesta qualitat ?                                                                                                                                              Volem satisfacció durable  i dolor momentani, però justament les accions ens condueixen en la direcció oposada, constatant dolor durable i satisfacció momentània. Si pretenem un objectiu i el resultat és el contrari, significa que el plantejament i l´execució no és l´apropiat.                                                               L´orquestra del titànic pensava en els passatgers, la seva actitud era altruista, en canvi, la humanitat, empesa pels propis interessos, no harmonitza el personal amb el social, que és la causa de les problemàtiques.                                                                                                                                                Immersos en la banalitat, auto centrats en els desitjos particulars, tenim un gran desconeixement de les pautes òptimes que hauríem d´adoptar per a una vida saludable i amb més possibilitats que les habituals. I segur que molt poca gent sap per exemple l´exposat en el volum VIII del Zohar secció Shemot 2 pàgina 8. Diu així : quan escollim caminar pel camí espiritual, els nostres moments d´aflicció i tristesa són misericordiosament breus. En canvi, si ens permetem desitjos egocèntrics, llavors el patiment és intensificat i perllongat. Aquest patiment intensificat i perllongat s´observa a diari en múltiples fronts i maneres. Caos i destrucció deriven de la foscor, són la consequència d´unes accions maldestres i uns propòsits erronis, per que és la llum qui aporta abundància, pau, concordia i benestar.                                 Els preceptes espirituals assenyalen que no passa res que no tingui a veure amb la nostra correcció. Per tant hauríem de preguntar-nos : per què hem d´experimentar aquestes degradacions ? com serem capaços de veure el missatge amagat en l´acontegut per a entendre i tenir la possibilitat d´esmena ?.                         Mala peça al teler amb el nivell imperant, la inconsciència generalitzada i els objectius estrictament mundans. Anar tocant impotents mentre´s el vaixell es va enfonsant.

LES QUEIXES VENEN DEL BUIT

Per què ens queixem ? Per que des de el nostre criteri no s´està procedint en un passat o en un present amb la correcció que hauria de ser entre les prestacions potencials i el que és. Ens podem queixar per raons diverses : per que falta quelcom; per un servei deficient ; per condicions en mal estat ; per no rebre una atenció acurada. En definitiva, mancances, baixa qualitat, no estar a l´alçada del que s´ofereix.                    Les queixes frequents s´adrecen a incompetències humanes o un mal funcionament de maquinària. Entre el que voldríem i el que hi ha, la protesta argumentativa indicant les falles i les possibles alternatives resolutories, paliant l´obstrucció amb les eines i mitjans que ho desencallin.                                                 Hi ha queixes amb fonament i també injustificades. Pérdues de temps, de diners, repeticions, per que en algun tram del procés s´ha trencat l´harmonia i l´encallament ha aflorat per evidències d´un deteriorament, negligència, desconcentració o ineptitud. Hi ha queixes individuals de tu a tu, i queixes col-lectives en forma de vagues i manifestacions. Les vagues són de caire laboral en demanda de millors condicions en un o més aspectes. Les manifestacions són de caire social pel que ja és en vigor o novetats que es volen impedir. Queixar-se indica que el fons de la questió no és correcte, no és apropiat, o potser si però no agrada a segons qui, i s´espera una millora que ho esmeni.                                                                             Tenen sempre raó els que protesten ? Depèn del que pretenguin, el marge de maniobra entre el possible o no, entre el més o el menys. Voler més o que sigui diferent per a un futur més satisfactori que el present és l´objectiu.                                                                                                                                                          Tothom vol el funcionament òptim permanent del que fem ús, del necessitat, del privat i compartir socialment, i l´extern és reflex de l´intern. El que a fora no funciona com cal, amb avaries, demores, inconvenients, és el que no funciona en un gruix considerable de persones, i només hem de fixar-nos en les relacions, en el medi, en el deteriorament de la natura i del comportament. Dissonàncies, conflictes, tensió, agressivitat, s´ha anat forjant progressivament al no encaixar els propis desitjos amb l´entorn. Aquests generalment són els que acostumen a queixar-se, incapaços d´adonar-se de la seva actitud i consequències posteriors. Rere el que no funciona a ple rendiment, impediments i errors, hi ha un toc d´atenció per a qui ho experimenta. Es tracta d´esbrinar la causa i aprofitar-ho efectuant els retocs oportuns.