LA HUMANITAT I L´ORQUESTRA DEL TITÀNIC

En què s´assembla la humanitat a l´orquestra del titànic ? En que ambdós estan embarcats en una aventura amb l´intenció d´experimentar moments gratificants, però l aparició d´imprevistos generen problemes que al final condueixen a una situació desastrosa malgrat els esforços per a evitar-ho.                                         Tenia lògica i sentit comú anar tocant mentre´s el vaixell s´anava enfonsant ? Té lògica l´actuació humana degradant el medi a la recerca d´uns interessos, advertits de que s´ha de procedir de forma diametralment diferent per a no deteriorar encara més les fonts de nodriment vital ? De què serveix un enriquiment desmesurat que hauria d´aportar més qualitat si els perills assetgen en múltiples fronts fent trontollar aquesta qualitat ?                                                                                                                                              Volem satisfacció durable  i dolor momentani, però justament les accions ens condueixen en la direcció oposada, constatant dolor durable i satisfacció momentània. Si pretenem un objectiu i el resultat és el contrari, significa que el plantejament i l´execució no és l´apropiat.                                                               L´orquestra del titànic pensava en els passatgers, la seva actitud era altruista, en canvi, la humanitat, empesa pels propis interessos, no harmonitza el personal amb el social, que és la causa de les problemàtiques.                                                                                                                                                Immersos en la banalitat, auto centrats en els desitjos particulars, tenim un gran desconeixement de les pautes òptimes que hauríem d´adoptar per a una vida saludable i amb més possibilitats que les habituals. I segur que molt poca gent sap per exemple l´exposat en el volum VIII del Zohar secció Shemot 2 pàgina 8. Diu així : quan escollim caminar pel camí espiritual, els nostres moments d´aflicció i tristesa són misericordiosament breus. En canvi, si ens permetem desitjos egocèntrics, llavors el patiment és intensificat i perllongat. Aquest patiment intensificat i perllongat s´observa a diari en múltiples fronts i maneres. Caos i destrucció deriven de la foscor, són la consequència d´unes accions maldestres i uns propòsits erronis, per que és la llum qui aporta abundància, pau, concordia i benestar.                                 Els preceptes espirituals assenyalen que no passa res que no tingui a veure amb la nostra correcció. Per tant hauríem de preguntar-nos : per què hem d´experimentar aquestes degradacions ? com serem capaços de veure el missatge amagat en l´acontegut per a entendre i tenir la possibilitat d´esmena ?.                         Mala peça al teler amb el nivell imperant, la inconsciència generalitzada i els objectius estrictament mundans. Anar tocant impotents mentre´s el vaixell es va enfonsant.