LES QUEIXES VENEN DEL BUIT

Per què ens queixem ? Per que des de el nostre criteri no s´està procedint en un passat o en un present amb la correcció que hauria de ser entre les prestacions potencials i el que és. Ens podem queixar per raons diverses : per que falta quelcom; per un servei deficient ; per condicions en mal estat ; per no rebre una atenció acurada. En definitiva, mancances, baixa qualitat, no estar a l´alçada del que s´ofereix.                    Les queixes frequents s´adrecen a incompetències humanes o un mal funcionament de maquinària. Entre el que voldríem i el que hi ha, la protesta argumentativa indicant les falles i les possibles alternatives resolutories, paliant l´obstrucció amb les eines i mitjans que ho desencallin.                                                 Hi ha queixes amb fonament i també injustificades. Pérdues de temps, de diners, repeticions, per que en algun tram del procés s´ha trencat l´harmonia i l´encallament ha aflorat per evidències d´un deteriorament, negligència, desconcentració o ineptitud. Hi ha queixes individuals de tu a tu, i queixes col-lectives en forma de vagues i manifestacions. Les vagues són de caire laboral en demanda de millors condicions en un o més aspectes. Les manifestacions són de caire social pel que ja és en vigor o novetats que es volen impedir. Queixar-se indica que el fons de la questió no és correcte, no és apropiat, o potser si però no agrada a segons qui, i s´espera una millora que ho esmeni.                                                                             Tenen sempre raó els que protesten ? Depèn del que pretenguin, el marge de maniobra entre el possible o no, entre el més o el menys. Voler més o que sigui diferent per a un futur més satisfactori que el present és l´objectiu.                                                                                                                                                          Tothom vol el funcionament òptim permanent del que fem ús, del necessitat, del privat i compartir socialment, i l´extern és reflex de l´intern. El que a fora no funciona com cal, amb avaries, demores, inconvenients, és el que no funciona en un gruix considerable de persones, i només hem de fixar-nos en les relacions, en el medi, en el deteriorament de la natura i del comportament. Dissonàncies, conflictes, tensió, agressivitat, s´ha anat forjant progressivament al no encaixar els propis desitjos amb l´entorn. Aquests generalment són els que acostumen a queixar-se, incapaços d´adonar-se de la seva actitud i consequències posteriors. Rere el que no funciona a ple rendiment, impediments i errors, hi ha un toc d´atenció per a qui ho experimenta. Es tracta d´esbrinar la causa i aprofitar-ho efectuant els retocs oportuns.