dimarts, 28 de maig del 2024

VEURE OBJECTIVAMENT O EL QUE VULL VEURE

Tots volem veure d´acord als nostres desitjos i al considerat important o valuós. Saber observar, adonar-se del que hi ha al voltant, requereix identificació. El que veiem en l´entorn és el que ens propulsa en la nostra conducta.                                                                                                                                               Els missatges que rebem poden venir de diferents maneres. Advertències subtils o evidents indicant-nos d´inconvenients si fem segons què. Empesos per desitjos egoistes i accions perjudicials, malgrat saber-ho en major o menor mesura, derivarà en unes consequències pitjors que el possible guany o satisfacció que ha empès el realitzat anteriorment.                                                                                                                  Hem de despertar dins nostre la força espiritual de percebre la diferència entre el bo i el negatiu i fer l´elecció correcta. Distingir el que empeny cap amunt o cap avall, el que fa emergir les bones maneres harmòniques o bé la crispació de les males maneres a la recerca de pretensions discordants.                       La civilització es manté en el caos per que preval la visió reduida impulsada per interessos personals sense adonar-se de l´impacte a gran escala. L´interacció entre l´individual i el col-lectiu és constant i interdependent, i si els plantejaments i l´actitud és marcadament individualista, és pel fet que l´essencial en la nostra continuitat vital depèn exclusivament de nosaltres.                                                                     Foscor és ignorància, llum és coneixement. A més visió més possibilitats de procedir encertadament. A més foscor més possibilitats d´equivocar-se. Abans d´actuar tenim el lliure albir per a decidir com donar sortida a certes idees o objectius. Una vegada en marxa, incidint en el medi i en altres persones, el desenllaç depèn de factors diversos no controlables.                                                                                       Veiem objectivament respecte a nosaltres o la visió envers altres ? Sabem veure en perspectiva i equanimitat ? Només ens enfoquem en el que interessa ? Obviem el que desagrada i fem veure que no existeix ? Tots els problemes deriven del no acoplament entre la part emissora i la part receptora, que en les relacions exercim les dues funcions. Això indica que hem de saber què volem, per què i quina és la forma idònia per aconseguir-ho pensant en la correcció final en el resultat.                                                    Allò que volem veure o voldríem veure té una connotació benigna o maligna ? Generarà benestar o malestar ? Per al benefici d´una part i perjudici d´una altra ?                                                                          La visió enfosquida prové d´objectius erronis empesos pels desitjos de l´ego que només veu el que vol veure. Veure amb claredat és una mostra de major civilització a l´ubicar les parts i el conjunt a la recerca del just, no mogut per interessos particulars.                                                                                                    Guanys a curt termini o pérdues a la llarga, o bé prudència i rectitud per a obtenir l´apropiat d´acord al mèrit efectuat. Tot dependrà de la visió i l´actitud adoptada.

divendres, 10 de maig del 2024

CRÍTICA ESTÉRIL O CRÍTICA RESOLUTIVA

Quina és la finalitat de la crítica ? Millorar l´existent. Abans d´enumerar el que creiem incorrecte, hem d´estar segurs a qui adrecem la crítica serà receptiu i voldrà modificar expressions si és oportú.                    Els fonaments de la crítica requereixen la confluència de tres punts. Ha de ser bona en la seva finalitat. Ha de ser útil, o sigui aplicativa. I ha de ser necessària, per al benefici de l´al-ludit i la incidència en tercers.   El que impulsa a criticar és la percepció encertada o no de l´observador, que no s´està actuant com caldria d´acord al que es considera correcte. El crític en questió té al seu abast el quadre complet per a jutjar amb equanimitat ? Són valoracions d´acord als seus gustos i interessos ? La crítica és pensant en ell o en el criticat ? Què està malament ? Es pot demostrar què realment és així ? Què no agrada ? La crítica afirma amb arguments constatables o és una opinió ? L´afirmació ha d´aportar proves per a ser creible i acomplir la funció d´esmena. Si és una opció d´acord a unes idees i valors particulars, és subjectiva, i si el fons no és millorable, no exerceix l´objectiu que és polir al que es fa referència.                                                      El crític mostra descontent pel que voldria realment i no passa. El discurs s´ha de reformular per aconseguir el veritable propòsit reflexionador què és resoldre l´espatllat o certes conductes. La crítica vol corregir, optimitzar, és natural per que cerquem la perfecció. No obstant, si no influeix ni modifica el pretés no serveix i esdevé estèril.                                                                                                                    El crític ha de donar exemple. Les exigències envers altres primer les ha d´acomplir ell primer. Per a ser escoltat i creïble cal donar exemple. La crítica sempre ha de fonamentar-se en la positivitat posterior després d´observar i reflexionar que faciliti un canvi favorable a continuació. Tot el que no vagi en aquesta direcció serà inútil.                                                                                                                                        Veure el negatiu és molt fàcil, sobretot en una societat a la recerca de comoditat, del mínim esforç i poca responsabilitat, i si a més hi afegim l´egoisme amb els plantejaments i actituds desencadenades a continuació, el percentatge d´error en el comportament és altament elevat.                                                   Apuntem al dolent, veiem el dolent, mostrem el dolent. Qui s´expressa així pot demostrar què és impecable ? Insistir constantment en la foscor és justament l´incapacitat d´introduir més llum en nosaltres. El sol sempre brilla i és present, si no el veiem és per que amb la nostra negativitat hem anat posant cortines que ens impedeixen veure´l.