CRÍTICA ESTÉRIL O CRÍTICA RESOLUTIVA

Quina és la finalitat de la crítica ? Millorar l´existent. Abans d´enumerar el que creiem incorrecte, hem d´estar segurs a qui adrecem la crítica serà receptiu i voldrà modificar expressions si és oportú.                    Els fonaments de la crítica requereixen la confluència de tres punts. Ha de ser bona en la seva finalitat. Ha de ser útil, o sigui aplicativa. I ha de ser necessària, per al benefici de l´al-ludit i la incidència en tercers.   El que impulsa a criticar és la percepció encertada o no de l´observador, que no s´està actuant com caldria d´acord al que es considera correcte. El crític en questió té al seu abast el quadre complet per a jutjar amb equanimitat ? Són valoracions d´acord als seus gustos i interessos ? La crítica és pensant en ell o en el criticat ? Què està malament ? Es pot demostrar què realment és així ? Què no agrada ? La crítica afirma amb arguments constatables o és una opinió ? L´afirmació ha d´aportar proves per a ser creible i acomplir la funció d´esmena. Si és una opció d´acord a unes idees i valors particulars, és subjectiva, i si el fons no és millorable, no exerceix l´objectiu que és polir al que es fa referència.                                                      El crític mostra descontent pel que voldria realment i no passa. El discurs s´ha de reformular per aconseguir el veritable propòsit reflexionador què és resoldre l´espatllat o certes conductes. La crítica vol corregir, optimitzar, és natural per que cerquem la perfecció. No obstant, si no influeix ni modifica el pretés no serveix i esdevé estèril.                                                                                                                    El crític ha de donar exemple. Les exigències envers altres primer les ha d´acomplir ell primer. Per a ser escoltat i creïble cal donar exemple. La crítica sempre ha de fonamentar-se en la positivitat posterior després d´observar i reflexionar que faciliti un canvi favorable a continuació. Tot el que no vagi en aquesta direcció serà inútil.                                                                                                                                        Veure el negatiu és molt fàcil, sobretot en una societat a la recerca de comoditat, del mínim esforç i poca responsabilitat, i si a més hi afegim l´egoisme amb els plantejaments i actituds desencadenades a continuació, el percentatge d´error en el comportament és altament elevat.                                                   Apuntem al dolent, veiem el dolent, mostrem el dolent. Qui s´expressa així pot demostrar què és impecable ? Insistir constantment en la foscor és justament l´incapacitat d´introduir més llum en nosaltres. El sol sempre brilla i és present, si no el veiem és per que amb la nostra negativitat hem anat posant cortines que ens impedeixen veure´l.