VEURE OBJECTIVAMENT O EL QUE VULL VEURE

Tots volem veure d´acord als nostres desitjos i al considerat important o valuós. Saber observar, adonar-se del que hi ha al voltant, requereix identificació. El que veiem en l´entorn és el que ens propulsa en la nostra conducta.                                                                                                                                               Els missatges que rebem poden venir de diferents maneres. Advertències subtils o evidents indicant-nos d´inconvenients si fem segons què. Empesos per desitjos egoistes i accions perjudicials, malgrat saber-ho en major o menor mesura, derivarà en unes consequències pitjors que el possible guany o satisfacció que ha empès el realitzat anteriorment.                                                                                                                  Hem de despertar dins nostre la força espiritual de percebre la diferència entre el bo i el negatiu i fer l´elecció correcta. Distingir el que empeny cap amunt o cap avall, el que fa emergir les bones maneres harmòniques o bé la crispació de les males maneres a la recerca de pretensions discordants.                       La civilització es manté en el caos per que preval la visió reduida impulsada per interessos personals sense adonar-se de l´impacte a gran escala. L´interacció entre l´individual i el col-lectiu és constant i interdependent, i si els plantejaments i l´actitud és marcadament individualista, és pel fet que l´essencial en la nostra continuitat vital depèn exclusivament de nosaltres.                                                                     Foscor és ignorància, llum és coneixement. A més visió més possibilitats de procedir encertadament. A més foscor més possibilitats d´equivocar-se. Abans d´actuar tenim el lliure albir per a decidir com donar sortida a certes idees o objectius. Una vegada en marxa, incidint en el medi i en altres persones, el desenllaç depèn de factors diversos no controlables.                                                                                       Veiem objectivament respecte a nosaltres o la visió envers altres ? Sabem veure en perspectiva i equanimitat ? Només ens enfoquem en el que interessa ? Obviem el que desagrada i fem veure que no existeix ? Tots els problemes deriven del no acoplament entre la part emissora i la part receptora, que en les relacions exercim les dues funcions. Això indica que hem de saber què volem, per què i quina és la forma idònia per aconseguir-ho pensant en la correcció final en el resultat.                                                    Allò que volem veure o voldríem veure té una connotació benigna o maligna ? Generarà benestar o malestar ? Per al benefici d´una part i perjudici d´una altra ?                                                                          La visió enfosquida prové d´objectius erronis empesos pels desitjos de l´ego que només veu el que vol veure. Veure amb claredat és una mostra de major civilització a l´ubicar les parts i el conjunt a la recerca del just, no mogut per interessos particulars.                                                                                                    Guanys a curt termini o pérdues a la llarga, o bé prudència i rectitud per a obtenir l´apropiat d´acord al mèrit efectuat. Tot dependrà de la visió i l´actitud adoptada.