ON AVANCEM, ON ESTEM ESTANCATS, ON ANEM ENRERE

Podem estar en tres punts diferents. Estancats, anar enrere o avançar. Quants entre nosaltres sap observar-se i diferenciar on es troba ? En alguns punts qui més qui menys està estancat, bàsicament per la rutina diaria i el poc marge de maniobra centrant-nos en el més immediat i bàsic. Avançar requereix esforç, perseverànça i dotar-se de recursos, depenent del medi d´acció i les possibilitats que aquest pot oferir. Anar enrere és empitjorar les condicions respecte a èpoques precedents. Els factors poden ser diversos motivats per negligència, indolència, ignorància, o bé posant-nos a prova per anar a un nou context que pot ser més favorable amb prestacions diferents.                                                                                            Tant a nivell personal com social experimentarem els tres estats en algun moment. El moviment modifica l´establert, i les accions amb el seu resultat ens aniran situant. En l´àmbit col-lectiu les eines d´ús quotidià i laboral ens aporten unes prestacions impensables comparades amb dècades enrere. En canvi, ha empitjorat la contaminació general, l´alteració climàtica, grans desastres naturals, pobresa en augment, delinquència agreujada, relacions problemàtiques, així com múltiples reptes que ens mantenen en perill permanent. En segons què hem avançat, però també hem anat enrere. I el desequilibri és la constatació de com estem nosaltres. Si l´impuls vé motivat pels desitjos interessats egoistes, no hi haurà els plantejaments apropiats i els fets comportaran tensions. Hem d´alinear el que pensem amb el que sentim i volem per a que les accions condueixin a l´harmonia personal i social, només així l´avenç serà possible en les parts i globalment, del contrari o bé ens mantindrem estancats o anirem enrere.                                                       Molts de nosaltres podem estar avançant en unes àrees i al mateix temps anar enrere en altres i també estancats en alguna. La revisió del que fem i les consequències ha de ser constant, per que un cop els desencadenants es manifesten, aturar vendavals és complicat per a no veure´ns arrossegats. Allà on som ara és el reflex de l´efectuat, si volem canvis i millores caldrà implantar formes diferents i paciència per a constatar resultats.

ELS DOS TIPUS DE PASSAT

Hi ha dos tipus de passat : el que ha marxat i el que es queda. Han marxat les experiències, relacions, situacions, esforços d´una època. I es queda l´aportació derivada d´aquestes en una part, en ocasions petita i altres més notoria.                                                                                                                                           Immersos entre el transitori i l´etern. Els dies es succeeixen inalterablement, en una tònica constant d´activitats que es repeteixen per a un ordre.i la distribució de recursos. Cada jornada és diferent, única, per més similituds amb les precedents. Els esdeveniments transcorren en un fons estable, però l´execució és diferent. Ens recolzem en un escenari concret on l´acció porta a fluctuacions, que són els encarregats d´oferir-nos noves possibilitats i expansions segons el realitzat i el medi.                                                        De totes les vivencies en guardem uns records mínims. L´important és l´essència extreta per a eixamplar horitzons i millorar. Hi ha moments agradables que persisteixen en forma d´imatges, i altres que arrosseguem si en l´interior perdura la sensació d´amargor. Aquests últims són perjudicials a l´afectar el present per emocions no digerides.                                                                                                                   De tot plegat què volem preservar i què ens és indiferent ? S´ha de preservar l´útil, el que resisteix al pas del temps per les seves prestacions qualitatives. L´indiferent són els nombrosos moments intermitjos entre un context i un altre viscuts sense substància, així com situacions, relacions o esdeveniments que no desperten entusiasme.                                                                                                                                       La memòria és fonamental per aprendre, ens indica la forma de procedir i adaptació a circumstàncies diferents. Sense memòria hauríem de començar de zero cada dia, fent impossible el progrés on tots els esforços serien debades per que no quedaria el fonament on arrelar i projectar-nos. El passat és el referent de memòria per a edificar dia a dia, i en aquesta constant entre l´inestable i l´estable, entre el canvi i el permanent, factors exteriors s´encarreguen de deixar o mantenir segons què, així com les pròpies decisions al respecte en aquest sentit. No podem romandre enganxats a res concret, el més sòlid avui pot desaparèixer demà. Deixar anar el que no es pot retenir és saludable, centrant-nos en el present què és on la força vital ens manté ubicats. L´important és saber aprofitar el que  s´ha esvaït i el que perdura per a un profit en l´àmbit on fixem valors i algun tipus de propòsit.