ON AVANCEM, ON ESTEM ESTANCATS, ON ANEM ENRERE

Podem estar en tres punts diferents. Estancats, anar enrere o avançar. Quants entre nosaltres sap observar-se i diferenciar on es troba ? En alguns punts qui més qui menys està estancat, bàsicament per la rutina diaria i el poc marge de maniobra centrant-nos en el més immediat i bàsic. Avançar requereix esforç, perseverànça i dotar-se de recursos, depenent del medi d´acció i les possibilitats que aquest pot oferir. Anar enrere és empitjorar les condicions respecte a èpoques precedents. Els factors poden ser diversos motivats per negligència, indolència, ignorància, o bé posant-nos a prova per anar a un nou context que pot ser més favorable amb prestacions diferents.                                                                                            Tant a nivell personal com social experimentarem els tres estats en algun moment. El moviment modifica l´establert, i les accions amb el seu resultat ens aniran situant. En l´àmbit col-lectiu les eines d´ús quotidià i laboral ens aporten unes prestacions impensables comparades amb dècades enrere. En canvi, ha empitjorat la contaminació general, l´alteració climàtica, grans desastres naturals, pobresa en augment, delinquència agreujada, relacions problemàtiques, així com múltiples reptes que ens mantenen en perill permanent. En segons què hem avançat, però també hem anat enrere. I el desequilibri és la constatació de com estem nosaltres. Si l´impuls vé motivat pels desitjos interessats egoistes, no hi haurà els plantejaments apropiats i els fets comportaran tensions. Hem d´alinear el que pensem amb el que sentim i volem per a que les accions condueixin a l´harmonia personal i social, només així l´avenç serà possible en les parts i globalment, del contrari o bé ens mantindrem estancats o anirem enrere.                                                       Molts de nosaltres podem estar avançant en unes àrees i al mateix temps anar enrere en altres i també estancats en alguna. La revisió del que fem i les consequències ha de ser constant, per que un cop els desencadenants es manifesten, aturar vendavals és complicat per a no veure´ns arrossegats. Allà on som ara és el reflex de l´efectuat, si volem canvis i millores caldrà implantar formes diferents i paciència per a constatar resultats.