ELS DOS TIPUS DE PASSAT

Hi ha dos tipus de passat : el que ha marxat i el que es queda. Han marxat les experiències, relacions, situacions, esforços d´una època. I es queda l´aportació derivada d´aquestes en una part, en ocasions petita i altres més notoria.                                                                                                                                           Immersos entre el transitori i l´etern. Els dies es succeeixen inalterablement, en una tònica constant d´activitats que es repeteixen per a un ordre.i la distribució de recursos. Cada jornada és diferent, única, per més similituds amb les precedents. Els esdeveniments transcorren en un fons estable, però l´execució és diferent. Ens recolzem en un escenari concret on l´acció porta a fluctuacions, que són els encarregats d´oferir-nos noves possibilitats i expansions segons el realitzat i el medi.                                                        De totes les vivencies en guardem uns records mínims. L´important és l´essència extreta per a eixamplar horitzons i millorar. Hi ha moments agradables que persisteixen en forma d´imatges, i altres que arrosseguem si en l´interior perdura la sensació d´amargor. Aquests últims són perjudicials a l´afectar el present per emocions no digerides.                                                                                                                   De tot plegat què volem preservar i què ens és indiferent ? S´ha de preservar l´útil, el que resisteix al pas del temps per les seves prestacions qualitatives. L´indiferent són els nombrosos moments intermitjos entre un context i un altre viscuts sense substància, així com situacions, relacions o esdeveniments que no desperten entusiasme.                                                                                                                                       La memòria és fonamental per aprendre, ens indica la forma de procedir i adaptació a circumstàncies diferents. Sense memòria hauríem de començar de zero cada dia, fent impossible el progrés on tots els esforços serien debades per que no quedaria el fonament on arrelar i projectar-nos. El passat és el referent de memòria per a edificar dia a dia, i en aquesta constant entre l´inestable i l´estable, entre el canvi i el permanent, factors exteriors s´encarreguen de deixar o mantenir segons què, així com les pròpies decisions al respecte en aquest sentit. No podem romandre enganxats a res concret, el més sòlid avui pot desaparèixer demà. Deixar anar el que no es pot retenir és saludable, centrant-nos en el present què és on la força vital ens manté ubicats. L´important és saber aprofitar el que  s´ha esvaït i el que perdura per a un profit en l´àmbit on fixem valors i algun tipus de propòsit.