HEM DE SER IGUALS PER DINS QUE PER FORA

Físicament som d´una manera per dins i d´una altra per fora. Ser iguals per dins i per fora és harmonitzar contínuament la idea i l´acció, de l´abstracció a la concreció. Les execucions passen en el medi i requerim eines sòlides per a una densificació del que inicialment és un projecte. Fem per a tenir i el tenir s´ha d´enfocar a ésser. Quan l´intern i l´extern es conjunten és quan podem aconseguir resultats favorables.        El que voldríem és el que hem d´oferir. Si volem pau no podem fer guerres. Si volem rebre afecte no podem ser agressius. Entre el desitjat i el que hi ha, quan el comés condueix a tensions i conflictes és l´exponent d´un desajustament entre el pensat, el component emotiu/sentimental i l´acció executada.           L´atenció es centra en l´extern. Mundanisme, materialisme, exerceixen una atracció que ens fa estar constantment en la periferia desconnectats del nostre centre, i com el transitori i aliè a nosaltres no pot omplir-nos amb el que realment necessitem, aleshores es forja un buit intern que només podrem sadollar amb objectius desinteressats que ens facin sortir del cercle reiteratiu repetitiu infructuós preocupant-nos en oferir serveis útils per altres.                                                                                                                           Ser iguals per dins i per fora, és equilibrar objectius i demandes internes i externes. Ser iguals per dins i per fora és mostrar-nos sincers, veritables, entre el que emergeix del més profund i les evidències més remarcables. Ser iguals per dins i per fora és vetllar per la nostra qualitat i també per la del proïsme.          Volem massa a fora i molt poc a dins, empesos per les necessitats primordials que limiten i condicionen. A la recerca de la subsistència no és possible la transcendencia que ens connecti amb la nostra essència més autèntica desvetllant el propòsit de vida que és molt més que mantenir-nos físicament.                                 La trama esdevé en el dens, però l´impuls ha d´emergir del subtil. Els esforços es manifesten a l´exterior, i al conducció i la força han de brollar de l´interior. Serem iguals per dins i per fora quan sigui tan important la realització expressada en el material com els anhels de desenvolupament espiritual.

LINXAMENT I CÀSTIG ENLLOC DE SENSATESA I MISERICORDIA

Linxament i càstig són massa freqüents socialment. Aquests que volen exemplaritat disposen de proves tangibles per argumentar amb coherència ? Cerquen justícia o bé sadollar desitjos personals impulsats des de l´instint ?                                                                                                                                                     Tothom opina com si disposés de la veritat suprema, quan en realitat només acostumen a ser brams d´ase que reflecteixen el tarannà del subjecte molestos per que hi ha alguna qüestió que desagrada fent emergir la visceralitat enlloc del raciocini. Malauradament és el trist nivell imperant, on les expressions orals o escrites retraten a l´interlocutor pel que diu i el contingut de les paraules. Anar encenent focs sense solta ni volta enrarint l´ambient, empesos per l´afany de satisfer desitjos mesquins egoistes de baixa volada totalment improductius.                                                                                                                                   La sensatesa i la misericòrdia són antònims del linxament i el càstig. No cerquen sortir-se amb la seva, sinó trobar vies, mitjans, mètodes que aportin solucions si és que hi ha algun conflicte de fons. Linxament i càstig volen duresa, ser implacables, no camins a un redreçament si s´han produït infraccions evidents. Empesos per emocions instintives i una visió estreta pensant en el propi benefici, les formes primaries agressives mai aporten resolucions definitives, tan sols pedaços temporals.                                                 La sensatesa i la misericòrdia cerquen concòrdia i harmonia, i ho fan observant les parts i la globalitat guiats per l´equilibri entre pensament i sentiment al no enfocar-se en idees, interessos o desitjos personals per a poder ser equanim en el diagnòstic. Massa linxament i càstig només per a contaminar l´ambient i embrutar emissors i receptors. El reflex d´on ens trobem evolutivament, massa absurditat estèril i nul-les formes inspiradores que elevin la consciència anhelant refinar-nos enlloc d´empobrir-nos.