HEM DE SER IGUALS PER DINS QUE PER FORA

Físicament som d´una manera per dins i d´una altra per fora. Ser iguals per dins i per fora és harmonitzar contínuament la idea i l´acció, de l´abstracció a la concreció. Les execucions passen en el medi i requerim eines sòlides per a una densificació del que inicialment és un projecte. Fem per a tenir i el tenir s´ha d´enfocar a ésser. Quan l´intern i l´extern es conjunten és quan podem aconseguir resultats favorables.        El que voldríem és el que hem d´oferir. Si volem pau no podem fer guerres. Si volem rebre afecte no podem ser agressius. Entre el desitjat i el que hi ha, quan el comés condueix a tensions i conflictes és l´exponent d´un desajustament entre el pensat, el component emotiu/sentimental i l´acció executada.           L´atenció es centra en l´extern. Mundanisme, materialisme, exerceixen una atracció que ens fa estar constantment en la periferia desconnectats del nostre centre, i com el transitori i aliè a nosaltres no pot omplir-nos amb el que realment necessitem, aleshores es forja un buit intern que només podrem sadollar amb objectius desinteressats que ens facin sortir del cercle reiteratiu repetitiu infructuós preocupant-nos en oferir serveis útils per altres.                                                                                                                           Ser iguals per dins i per fora, és equilibrar objectius i demandes internes i externes. Ser iguals per dins i per fora és mostrar-nos sincers, veritables, entre el que emergeix del més profund i les evidències més remarcables. Ser iguals per dins i per fora és vetllar per la nostra qualitat i també per la del proïsme.          Volem massa a fora i molt poc a dins, empesos per les necessitats primordials que limiten i condicionen. A la recerca de la subsistència no és possible la transcendencia que ens connecti amb la nostra essència més autèntica desvetllant el propòsit de vida que és molt més que mantenir-nos físicament.                                 La trama esdevé en el dens, però l´impuls ha d´emergir del subtil. Els esforços es manifesten a l´exterior, i al conducció i la força han de brollar de l´interior. Serem iguals per dins i per fora quan sigui tan important la realització expressada en el material com els anhels de desenvolupament espiritual.