LINXAMENT I CÀSTIG ENLLOC DE SENSATESA I MISERICORDIA

Linxament i càstig són massa freqüents socialment. Aquests que volen exemplaritat disposen de proves tangibles per argumentar amb coherència ? Cerquen justícia o bé sadollar desitjos personals impulsats des de l´instint ?                                                                                                                                                     Tothom opina com si disposés de la veritat suprema, quan en realitat només acostumen a ser brams d´ase que reflecteixen el tarannà del subjecte molestos per que hi ha alguna qüestió que desagrada fent emergir la visceralitat enlloc del raciocini. Malauradament és el trist nivell imperant, on les expressions orals o escrites retraten a l´interlocutor pel que diu i el contingut de les paraules. Anar encenent focs sense solta ni volta enrarint l´ambient, empesos per l´afany de satisfer desitjos mesquins egoistes de baixa volada totalment improductius.                                                                                                                                   La sensatesa i la misericòrdia són antònims del linxament i el càstig. No cerquen sortir-se amb la seva, sinó trobar vies, mitjans, mètodes que aportin solucions si és que hi ha algun conflicte de fons. Linxament i càstig volen duresa, ser implacables, no camins a un redreçament si s´han produït infraccions evidents. Empesos per emocions instintives i una visió estreta pensant en el propi benefici, les formes primaries agressives mai aporten resolucions definitives, tan sols pedaços temporals.                                                 La sensatesa i la misericòrdia cerquen concòrdia i harmonia, i ho fan observant les parts i la globalitat guiats per l´equilibri entre pensament i sentiment al no enfocar-se en idees, interessos o desitjos personals per a poder ser equanim en el diagnòstic. Massa linxament i càstig només per a contaminar l´ambient i embrutar emissors i receptors. El reflex d´on ens trobem evolutivament, massa absurditat estèril i nul-les formes inspiradores que elevin la consciència anhelant refinar-nos enlloc d´empobrir-nos.