DUALITAT - UNITAT

Vivim en una dualitat constant que forma part d´una unitat. Tota creació implica una doble vertent : la idea com a element emissor, i la plasmació com a receptor. L´unió de dos principis actiu i passiu que treballen plegats per a que els propòsits adquireixin direcció i forma.
El moviment continu suposa moure´ns en el transitori, però els valors on ens recolzem són eterns. Així experimentem ambdós, l´etern com a referència, i el transitori on es desenvolupa la trama.
La natura ens ensenya la dualitat en l´unitat. Al dia li segueix la nit, però formen part d´un dia complet. Hi ha un procés de creixement i un de minva, com la mateixa Lluna ens ho mostra, però sempre amb una periodicitat eterna.
Anhelem la durabilitat com a sinònim de qualitat, de gaudi, de resistent, i la jornada s´efectua en els canvis. I a més és necessari renovar-nos, passar d´una época a una altra amb més capacitats, substituint estris antics que han aportat un servei durant un temps, donant pas a d´altres amb unes prestacions evidenciant l´afany de progrés que és l´impuls i el sentit pràctic dels esforços.
Inhalem i exhalem, però la respiració és una. En l´intercanvi donem i rebem. El llenguatge ha creat paraules per a identificar posicions respecte a tal cosa o tal persona. Així es diu entrar i sortir, però quan entrem en algun lloc vol dir que estem sortint d´un altre, i quan sortim entrem. Canvia l´ubicació però experimentem les dues facetes en una. Anar i tornar. D´un punt d´inici a un punt de retorn, però el que anomenem com a " tornar " també és un " anar ", tan sols adquireix el significat de tornar com una identificació geogràfica.
El transitori forma part de l´etern, doncs el moviment que és vida és qui ho fa, i el reciclatge és una de les proves més evidents. Després d´acomplir la seva funció passa a una altra per a que realitzi una nova utilitat.
Ens alimentem, ingerim liquids varies vegades al dia, però al cap de poc temps els eliminem perquè si no es produiria un col-lapse. Nosaltres mantenim les constants vitals en una dinàmica que no canvia, l´únic que canvia és la temporalitat del que es precisa per a preservar les bases.
Hi ha un moment per a l´acció i un per al descans, posem i treiem, on la dualitat és indispensable com a factor primordial que ens mobilitza incesantment a la recerca d´un equilibri que mai s´estabilitza ni ho ha de fer, doncs a l´igual que el foc i el cor sempre estan en moviment, també hem de realitzar aquest moviment continu en el comés diariament. Tenir com a referents els principis eterns que ens sostenen aplicant-los en les sempre canviants circumstàncies per a que en la dualitat siguem capaços d´operar des de l´unitat.

INQUIETUDS

Volem fer més del que fem ? Volem ser més del que som ? Si és afirmatiu, ens hi hem posat ja a dinamitzar el que és precís ? Estem segurs que ens convé ? Quins objectius perseguim ? Per anar a on ?
Tenir inquietuds és tenir el motor en marxa, a punt per a fer ruta en la direcció a escollir. L´important és saber de que disposem actualment, quina és la motivació, que pot reportar i si de debó val la pena la mobilització que implica.
Immersos en la necessitat d´obtenir recursos estem condicionats pel treball i la limitació horària, centrant l´atenció en els afers bàsics de subsistència, mentre´s van passant els anys de rutina en rutina sense endinsar-nos significativament ni en el contingut del que es fa ni en la finalitat. Ens està bé aquesta dinàmica ? Si no és així cal saber com sortir del cercle i generar les condicions a que aspirem.
Focalitzats només en tenir és sobreviure, focalitzats en l´anhel d´ésser es trascendir. Tothom sap moure els resorts apropiats que permetin aconseguir coses, però entre milions i milions són molt pocs els que es preparen autènticament per a fer brollar la naturalesa superior que és la guia de te tot el que volem manifestar. Si estem més influenciats per una o altra tendència ho podem comprovar en les activitats, si són edificants u obstructives.
Ens hem de preguntar : com volem que sigui la nostra vida, una simple repetició autòmata, o dotar-la d´al-licients on aflorin les virtuts compartint l´alegria i la joia amb el proïsme ?
Ens debatem entre múltiples factors on alguns ja ens estan bé per quantitat i qualitat, i d´altres estem mancats, ens ho sembla o desitgem més, i entre el conformisme i l´inconformisme, hem de fer camí.
El conformisme és senzillament mantenir o ser indiferent davant la pérdua. L´inconformisme és aspirar a més del que hi ha en aquest moment. Està bé conformar-nos amb l´indispensable en l´essencial, en el subjecte a canvis i deterioraments, en allò que no podem controlar, que tan aviat pot augmentar o minvar. Hem de ser inconformistes en voler ser millors en les nostres expressions i relacions, seguir disipant capes d´ignorància introduint més saviesa que ens indiqui que és realment primordial. Marcar la diferència en el dia a dia entre rutines i monotonia a través d´una expansió creixent de consciència que ens faci aflorar brillantor en tots sentits en el manifestat, i un refinament continu abocant-ho a l´exterior per al benefici comú. Aquesta hauria de ser la nostra gran inquietud.

RELACIONS ( VII ) CONCLUSIONS

Perquè des de sempre hi ha hagut conflictes de relacions ? Per què cadascú des de el seu posicionament individual, amb les seves singularitats, visió, opinió, creences, interessos i el nivell evolutiu, està convençut que ell o ella són els posseïdors de la veritat, de com són i s´han de fer les coses. I com és obvi, si tots som diferents, i uns estan més avançats que uns altres, és impossible la coincidència de criteris. Per a saber qui va encertat i qui va errat, cal veure la temàtica de fons, la seva incidència i el resultat. Si el plantejament es fa pensant només en si mateix o tenint en compte els altres, si hi ha dignitat en el tracte, si respon a unes directrius globals o hi ha un rerafons egoista. Moltes coses a plantejar, però sigui quin sigui el context, la finalitat és generar harmonia, doncs si no és així significaría que alguna  cosa es fa malament.
A través de les relacions tenim oportunitats constants per a desvetllar la consciència, sobre nosaltres, el proïsme, l´entorn que anem creant. Sovint es presenten proves camuflades que hem de desxifrar, que només sabrem veure-les si estem capacitats per a observar amb amplitud, sobreposant-nos a l´ego perquè l´important és seguir eixamplant horitzons sempre amb les oportunitats que ofereixen. Sovint però, les emprenyades pels fets aconteguts poden més que el potencial que teníem a l´abast que desaprofitem una vegada i una altra per voler les coses a la nostra manera. Aquest ha estat i és el gran pecat humà, imposar els nostres criteris, els nostres desitjos, encara que l´aconseguit només siguin encenalls i el perdut pel camí sigui molt més gran.
Els altres són uns mestres continus, s´ho pensin o no, a condició d´una atenció constant al que diuen, al que fan i la seva repercussió, del contrari l´aprenentatge serà inviable.
Es tracta d´assolir l´equilibri, una questió de mesures entre el poc i el molt, el ràpid i el lent, apropar-se o distanciar-se. Cada cas requereix un tracte especial, segons el moment, circumstàncies, estat d´ànim, prioritats, però si en nosaltres impera l´estabilitat sabrem decidir el més idoni en tot instant.
Les polèmiques, el que no funciona, és un desajustament, per tant si volem que les coses rutllin, el que cal és trobar els camins que duguin a un ajustament, i on primer s´ha de fer és en cadascú de nosaltres individualment, doncs com estem és el que transmetem. Si estem centrats, hi veiem amb claredat, i el propòsit és noble, llavors es poden crear les condicions per a intercanvis òptims, i si és just al contrari, serà el que generarem.
Per arribar al grau de maduresa en el pensar, sentir i fer, primer cal voler-ho amb ganes, treballant de valent a diari per a que qualsevol moviment per insignificant que pugui semblar estigui dirigit des de la saviesa en la visió i des de l´amor en l´execució.