DUALITAT - UNITAT

Vivim en una dualitat constant que forma part d´una unitat. Tota creació implica una doble vertent : la idea com a element emissor, i la plasmació com a receptor. L´unió de dos principis actiu i passiu que treballen plegats per a que els propòsits adquireixin direcció i forma.
El moviment continu suposa moure´ns en el transitori, però els valors on ens recolzem són eterns. Així experimentem ambdós, l´etern com a referència, i el transitori on es desenvolupa la trama.
La natura ens ensenya la dualitat en l´unitat. Al dia li segueix la nit, però formen part d´un dia complet. Hi ha un procés de creixement i un de minva, com la mateixa Lluna ens ho mostra, però sempre amb una periodicitat eterna.
Anhelem la durabilitat com a sinònim de qualitat, de gaudi, de resistent, i la jornada s´efectua en els canvis. I a més és necessari renovar-nos, passar d´una época a una altra amb més capacitats, substituint estris antics que han aportat un servei durant un temps, donant pas a d´altres amb unes prestacions evidenciant l´afany de progrés que és l´impuls i el sentit pràctic dels esforços.
Inhalem i exhalem, però la respiració és una. En l´intercanvi donem i rebem. El llenguatge ha creat paraules per a identificar posicions respecte a tal cosa o tal persona. Així es diu entrar i sortir, però quan entrem en algun lloc vol dir que estem sortint d´un altre, i quan sortim entrem. Canvia l´ubicació però experimentem les dues facetes en una. Anar i tornar. D´un punt d´inici a un punt de retorn, però el que anomenem com a " tornar " també és un " anar ", tan sols adquireix el significat de tornar com una identificació geogràfica.
El transitori forma part de l´etern, doncs el moviment que és vida és qui ho fa, i el reciclatge és una de les proves més evidents. Després d´acomplir la seva funció passa a una altra per a que realitzi una nova utilitat.
Ens alimentem, ingerim liquids varies vegades al dia, però al cap de poc temps els eliminem perquè si no es produiria un col-lapse. Nosaltres mantenim les constants vitals en una dinàmica que no canvia, l´únic que canvia és la temporalitat del que es precisa per a preservar les bases.
Hi ha un moment per a l´acció i un per al descans, posem i treiem, on la dualitat és indispensable com a factor primordial que ens mobilitza incesantment a la recerca d´un equilibri que mai s´estabilitza ni ho ha de fer, doncs a l´igual que el foc i el cor sempre estan en moviment, també hem de realitzar aquest moviment continu en el comés diariament. Tenir com a referents els principis eterns que ens sostenen aplicant-los en les sempre canviants circumstàncies per a que en la dualitat siguem capaços d´operar des de l´unitat.