Perquè des de sempre hi ha hagut conflictes de relacions ? Per què cadascú des de el seu posicionament individual, amb les seves singularitats, visió, opinió, creences, interessos i el nivell evolutiu, està convençut que ell o ella són els posseïdors de la veritat, de com són i s´han de fer les coses. I com és obvi, si tots som diferents, i uns estan més avançats que uns altres, és impossible la coincidència de criteris. Per a saber qui va encertat i qui va errat, cal veure la temàtica de fons, la seva incidència i el resultat. Si el plantejament es fa pensant només en si mateix o tenint en compte els altres, si hi ha dignitat en el tracte, si respon a unes directrius globals o hi ha un rerafons egoista. Moltes coses a plantejar, però sigui quin sigui el context, la finalitat és generar harmonia, doncs si no és així significaría que alguna cosa es fa malament.
A través de les relacions tenim oportunitats constants per a desvetllar la consciència, sobre nosaltres, el proïsme, l´entorn que anem creant. Sovint es presenten proves camuflades que hem de desxifrar, que només sabrem veure-les si estem capacitats per a observar amb amplitud, sobreposant-nos a l´ego perquè l´important és seguir eixamplant horitzons sempre amb les oportunitats que ofereixen. Sovint però, les emprenyades pels fets aconteguts poden més que el potencial que teníem a l´abast que desaprofitem una vegada i una altra per voler les coses a la nostra manera. Aquest ha estat i és el gran pecat humà, imposar els nostres criteris, els nostres desitjos, encara que l´aconseguit només siguin encenalls i el perdut pel camí sigui molt més gran.
Els altres són uns mestres continus, s´ho pensin o no, a condició d´una atenció constant al que diuen, al que fan i la seva repercussió, del contrari l´aprenentatge serà inviable.
Es tracta d´assolir l´equilibri, una questió de mesures entre el poc i el molt, el ràpid i el lent, apropar-se o distanciar-se. Cada cas requereix un tracte especial, segons el moment, circumstàncies, estat d´ànim, prioritats, però si en nosaltres impera l´estabilitat sabrem decidir el més idoni en tot instant.
Les polèmiques, el que no funciona, és un desajustament, per tant si volem que les coses rutllin, el que cal és trobar els camins que duguin a un ajustament, i on primer s´ha de fer és en cadascú de nosaltres individualment, doncs com estem és el que transmetem. Si estem centrats, hi veiem amb claredat, i el propòsit és noble, llavors es poden crear les condicions per a intercanvis òptims, i si és just al contrari, serà el que generarem.
Per arribar al grau de maduresa en el pensar, sentir i fer, primer cal voler-ho amb ganes, treballant de valent a diari per a que qualsevol moviment per insignificant que pugui semblar estigui dirigit des de la saviesa en la visió i des de l´amor en l´execució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada