INQUIETUDS

Volem fer més del que fem ? Volem ser més del que som ? Si és afirmatiu, ens hi hem posat ja a dinamitzar el que és precís ? Estem segurs que ens convé ? Quins objectius perseguim ? Per anar a on ?
Tenir inquietuds és tenir el motor en marxa, a punt per a fer ruta en la direcció a escollir. L´important és saber de que disposem actualment, quina és la motivació, que pot reportar i si de debó val la pena la mobilització que implica.
Immersos en la necessitat d´obtenir recursos estem condicionats pel treball i la limitació horària, centrant l´atenció en els afers bàsics de subsistència, mentre´s van passant els anys de rutina en rutina sense endinsar-nos significativament ni en el contingut del que es fa ni en la finalitat. Ens està bé aquesta dinàmica ? Si no és així cal saber com sortir del cercle i generar les condicions a que aspirem.
Focalitzats només en tenir és sobreviure, focalitzats en l´anhel d´ésser es trascendir. Tothom sap moure els resorts apropiats que permetin aconseguir coses, però entre milions i milions són molt pocs els que es preparen autènticament per a fer brollar la naturalesa superior que és la guia de te tot el que volem manifestar. Si estem més influenciats per una o altra tendència ho podem comprovar en les activitats, si són edificants u obstructives.
Ens hem de preguntar : com volem que sigui la nostra vida, una simple repetició autòmata, o dotar-la d´al-licients on aflorin les virtuts compartint l´alegria i la joia amb el proïsme ?
Ens debatem entre múltiples factors on alguns ja ens estan bé per quantitat i qualitat, i d´altres estem mancats, ens ho sembla o desitgem més, i entre el conformisme i l´inconformisme, hem de fer camí.
El conformisme és senzillament mantenir o ser indiferent davant la pérdua. L´inconformisme és aspirar a més del que hi ha en aquest moment. Està bé conformar-nos amb l´indispensable en l´essencial, en el subjecte a canvis i deterioraments, en allò que no podem controlar, que tan aviat pot augmentar o minvar. Hem de ser inconformistes en voler ser millors en les nostres expressions i relacions, seguir disipant capes d´ignorància introduint més saviesa que ens indiqui que és realment primordial. Marcar la diferència en el dia a dia entre rutines i monotonia a través d´una expansió creixent de consciència que ens faci aflorar brillantor en tots sentits en el manifestat, i un refinament continu abocant-ho a l´exterior per al benefici comú. Aquesta hauria de ser la nostra gran inquietud.