Hi ha una diferència ostensible entre un deixeble i un aficionat. El deixeble consagra tots els aspectes de la vida en la recerca constant d´una comprensió creixent que li permeti entendre la seva funció, l´encaix social i el desenvolupament continu com a ésser. L´aficionat té algunes inquietuds, però el plantejament, la magnitud de dedicació i les maneres disten molt de les del deixeble.
El deixeble sap que ho ha d´entrenar tot en si mateix, doncs només estan harmonitzat i en la millor forma possible podrà expressar les qualitats que vagi conreuant. Així, gradualment adquireix la formació per a entrenar-se en el físic, afectiu i mental. Necessita el vehicle en bones condicions per a executar els propòsits, dotar-se dels coneixements apropiats per a eixamplar cada vegada més la consciència veient amb nitidesa la trama rera els fets.
El deixeble és posat a prova constantment i ho sap, però això és un estímul, doncs el que vol és superar-se i acomplir la tasca individual en relació al Tot. Malgrat procurar-se les condicions indispensables de subsistència, l´ideal el concentra en l´estudi per a experimentar teoria i pràctica a fi d´avançar incesantment en la visió, enteniment i conducta, substituint antics paràmetres obstructius per aquells conduents a l´encaix idoni intern/extern.
El treball requereix la màxima atenció, voluntat, perseverància i disciplina, on tots els detalls es tenen en compte per a polir-se fins l´infinit. Qualsevol esdeveniment, paraula o actitud, són significatius, extraient d´aquí unes referències plenes de contingut a fi de seguir eixamplant horitzons i fixar noves pautes millors que les anteriors. La feina és inacabable perquè ho abarca tot, però aquest és l´al-licient més gran, doncs és el que dóna sentit als esforços, un objectiu més enllà del volàtil i transitori.
L´aficionat realitza algun exercici, llegeix algun llibre, practica rituals religiosos més o menys asiduament, però essencialment continua pensant, sentint i actuant inconscientment sense notar els efectes dels postul-lats que predica. Es creu " espiritual " i la mateixa conducta posa en evidència que és molt lluny de ser-hi. Acostuma a pensar que fa molt, que és bona persona, posant en entredit ensenyances de grans mestres quan ells mateixos ni les han experimentat ni han entés el veritable significat.
El deixeble no s´engrandeix com l´aficionat, sap que ha de ser humil davant l´immensitat, i adonant-se mínimament de la magnitud del treball a efectuar, procura superar-se cada dia més per acostar-se al refinament expressiu en tot el manifestat des de el més subtil al més dens. No pretén agradar o satisfer als humans perquè això és impossible, només anhela agradar a Déu, i ho ha de fer a través dels humans, una autèntica proesa.
divendres, 30 de desembre del 2011
dimarts, 20 de desembre del 2011
LES TRAMPES DE L´EGO ( II )
La nostra pròpia vida només ho és en part. Per a encarnar hem necessitat l´intervenció dels pares, i els atributs que ens assignem com a característiques personals són producte de múltiples factors externs.
En l´estat humà de consciència limitada, no sabem on érem abans de néixer ni on anirem, ni que féiem ni que farem. Vivim una série d´enllaços constants que empenyen cap endavant, però no tenim una visió del final ni quin sentit o utilitat reportarà.
En l´immensitat de l´univers el desconeixement és immens, i la ignorància de la nostra funció respecte al Tot és infinita. Accedim a uns mínims coneixements molt reduits per anar fent en aquest món físic, inconscients d´altres realitats probablement perquè no estem preparats per a entendre-ho. Davant d´aquesta constatació, qualsevol baralla que es produeixi pel motiu que sigui, és un absurd. Així com l´importància atorgada a petiteses, consequència del reduccionisme de mires.
Només que fossim capaços d´incrementar la llum en nosaltres ens adonaríem de l´inutilitat de discutir, d´imposar-se amb força o per subtileses. Els esforços malversats en discordies dificulten la concordia, constatant disortadament com un bon nombre de persones procedeix d´aquesta manera. La pregunta és : A on ens porten tals manifestacions ? A distanciaments, tensions, deteriorament de relacions, i aquell que amb el seu procedir es creu assolir una victòria, en perspectiva és una derrota.
El que separa i allunya és l´introducció de caos per no saber instaurar l´ordre mitjançant l´entesa, el diàleg, la col-laboració i l´ajut.
Tots depenem de la natura i el col-lectiu, les connexions garanteixen la continuitat i el funcionament. Si els moviments realitzats trenquen l´unitat s´esdevé el conflicte i comencen els problemes. Cada dia es trenca l´unitat per les formes maldestres de l´ego, continuant els dilemes en tots els àmbits, i així seguirà si no es modifica l´actitud pensant la manera correcta de solucionar-ho enlloc de donar prioritat a uns interessos que són l´origen del mal.
Hem estat capaços de crear l´impensable, de dotar-nos d´unes eines de treball útils, cómodes, però no evolucionarem veritablement si mantenim patrons que no s´ajustin a la pulcritud en el fons i en la forma.
Ens hem abocat envers l´exterior i s´ha aconseguit unes condicions molt millors respecte a segles passats, i és fantàstic disposar dels estris actuals i el comfort general. Ara és necessari enfocar-se envers l´interior per a desvetllar la consciència a nivell individual i global, perquè han de confluir les parts amb el Tot. Una vegada conscienciats, treballar de valent per a transformar-nos des de l´arrel en la concepció i objectius per a encaixar els interessos i el benestar tant del particular com del col-lectiu.
En l´estat humà de consciència limitada, no sabem on érem abans de néixer ni on anirem, ni que féiem ni que farem. Vivim una série d´enllaços constants que empenyen cap endavant, però no tenim una visió del final ni quin sentit o utilitat reportarà.
En l´immensitat de l´univers el desconeixement és immens, i la ignorància de la nostra funció respecte al Tot és infinita. Accedim a uns mínims coneixements molt reduits per anar fent en aquest món físic, inconscients d´altres realitats probablement perquè no estem preparats per a entendre-ho. Davant d´aquesta constatació, qualsevol baralla que es produeixi pel motiu que sigui, és un absurd. Així com l´importància atorgada a petiteses, consequència del reduccionisme de mires.
Només que fossim capaços d´incrementar la llum en nosaltres ens adonaríem de l´inutilitat de discutir, d´imposar-se amb força o per subtileses. Els esforços malversats en discordies dificulten la concordia, constatant disortadament com un bon nombre de persones procedeix d´aquesta manera. La pregunta és : A on ens porten tals manifestacions ? A distanciaments, tensions, deteriorament de relacions, i aquell que amb el seu procedir es creu assolir una victòria, en perspectiva és una derrota.
El que separa i allunya és l´introducció de caos per no saber instaurar l´ordre mitjançant l´entesa, el diàleg, la col-laboració i l´ajut.
Tots depenem de la natura i el col-lectiu, les connexions garanteixen la continuitat i el funcionament. Si els moviments realitzats trenquen l´unitat s´esdevé el conflicte i comencen els problemes. Cada dia es trenca l´unitat per les formes maldestres de l´ego, continuant els dilemes en tots els àmbits, i així seguirà si no es modifica l´actitud pensant la manera correcta de solucionar-ho enlloc de donar prioritat a uns interessos que són l´origen del mal.
Hem estat capaços de crear l´impensable, de dotar-nos d´unes eines de treball útils, cómodes, però no evolucionarem veritablement si mantenim patrons que no s´ajustin a la pulcritud en el fons i en la forma.
Ens hem abocat envers l´exterior i s´ha aconseguit unes condicions molt millors respecte a segles passats, i és fantàstic disposar dels estris actuals i el comfort general. Ara és necessari enfocar-se envers l´interior per a desvetllar la consciència a nivell individual i global, perquè han de confluir les parts amb el Tot. Una vegada conscienciats, treballar de valent per a transformar-nos des de l´arrel en la concepció i objectius per a encaixar els interessos i el benestar tant del particular com del col-lectiu.
dissabte, 10 de desembre del 2011
LES TRAMPES DE L´EGO ( I )
L´ego és un mestre trobant excuses, evadint-se de responsabilitats, carregant la culpa a qui sigui, tot amb tal de fer sempre el que vulgui. L´ego vol auto-satisfacció, imposar-se, dominar, que els altres es comportin d´acord a les nostres pretensions. El món ha de girar al seu entorn, i la forma de pensar i actuar s´adequen com si hagués de ser així. Aquesta creença i desig de ser el centre, genera polèmiques, doncs a major focalització en hom mateix menys consideració envers la resta.
Quan no aconsegueix el que vol, en la manera pretesa, acostuma a emprenyar-se amb rebequeries, doncs en el fons la persona egoista és una immadura que segueix amb els mateixos plantejaments de rebre en exclusiva.
Totes les controversies, discussions, tensions, són per accions incorrectes de l´ego; obligant a qui planteja les coses amb correcció a emmerdar-se d´alguna manera per les negligències d´aquells de compostura egoica.
L´importància del propi jo separa automàticament de la resta, per desconsideració, manca de respecte, pel desequilibri global d´abocar-se en excés sobre si mateix.
L´encegament que suposa una atenció desmesurada en el jo el fa creure´s superior, però això només és una de tantes mostres de deliri que li fan confondre desig amb realitat.
L´ego és el gran causant de problemes perquè és separador, distanciant enlloc d´unir, i al dificultar la col-laboració també ho fa en l´entesa, impedint resolucions per les trabes que suposa la seva conducta. El cúmul de defectes és caracteristic : avaricia, mal tracte, abús per força d´autoritat, acaparar pensant només en ell, malversar, capricis inútils.
En l´afany de grandesa, l´opulència, l´ostentació, tot el que sigui fer-se notar ensenyant el que té, són exponents de la seva idiosincràsia. Amb aquestes concepcions errònies no són d´estranyar relacions crispades per interessos, per discrepàncies de criteri, on sempre ha de guanyar, amb trampes o emprant els métodes que cregui oportuns mentre´s surti victoriós amb les seves argúcies.
La manca de recursos que veiem en determinats àmbits, a vegades es deu a terrenys infertils, un marge estret de maniobra, però també desgraciadament, en massa ocasions la causa de fons és un ego inflat que s´ha aprofitat d´altres.
Mentre´s hi continui havent tantes persones d´aquest prototipus, no es resoldran les múltiples problemàtiques presents. Només a través de la comprensió, de pensar en el proïsme, voler instaurar la pau, establir la concordia, és possible trencar aquest cercle viciós egoic generador de tots els conflictes al món.
Quan no aconsegueix el que vol, en la manera pretesa, acostuma a emprenyar-se amb rebequeries, doncs en el fons la persona egoista és una immadura que segueix amb els mateixos plantejaments de rebre en exclusiva.
Totes les controversies, discussions, tensions, són per accions incorrectes de l´ego; obligant a qui planteja les coses amb correcció a emmerdar-se d´alguna manera per les negligències d´aquells de compostura egoica.
L´importància del propi jo separa automàticament de la resta, per desconsideració, manca de respecte, pel desequilibri global d´abocar-se en excés sobre si mateix.
L´encegament que suposa una atenció desmesurada en el jo el fa creure´s superior, però això només és una de tantes mostres de deliri que li fan confondre desig amb realitat.
L´ego és el gran causant de problemes perquè és separador, distanciant enlloc d´unir, i al dificultar la col-laboració també ho fa en l´entesa, impedint resolucions per les trabes que suposa la seva conducta. El cúmul de defectes és caracteristic : avaricia, mal tracte, abús per força d´autoritat, acaparar pensant només en ell, malversar, capricis inútils.
En l´afany de grandesa, l´opulència, l´ostentació, tot el que sigui fer-se notar ensenyant el que té, són exponents de la seva idiosincràsia. Amb aquestes concepcions errònies no són d´estranyar relacions crispades per interessos, per discrepàncies de criteri, on sempre ha de guanyar, amb trampes o emprant els métodes que cregui oportuns mentre´s surti victoriós amb les seves argúcies.
La manca de recursos que veiem en determinats àmbits, a vegades es deu a terrenys infertils, un marge estret de maniobra, però també desgraciadament, en massa ocasions la causa de fons és un ego inflat que s´ha aprofitat d´altres.
Mentre´s hi continui havent tantes persones d´aquest prototipus, no es resoldran les múltiples problemàtiques presents. Només a través de la comprensió, de pensar en el proïsme, voler instaurar la pau, establir la concordia, és possible trencar aquest cercle viciós egoic generador de tots els conflictes al món.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)