La nostra pròpia vida només ho és en part. Per a encarnar hem necessitat l´intervenció dels pares, i els atributs que ens assignem com a característiques personals són producte de múltiples factors externs.
En l´estat humà de consciència limitada, no sabem on érem abans de néixer ni on anirem, ni que féiem ni que farem. Vivim una série d´enllaços constants que empenyen cap endavant, però no tenim una visió del final ni quin sentit o utilitat reportarà.
En l´immensitat de l´univers el desconeixement és immens, i la ignorància de la nostra funció respecte al Tot és infinita. Accedim a uns mínims coneixements molt reduits per anar fent en aquest món físic, inconscients d´altres realitats probablement perquè no estem preparats per a entendre-ho. Davant d´aquesta constatació, qualsevol baralla que es produeixi pel motiu que sigui, és un absurd. Així com l´importància atorgada a petiteses, consequència del reduccionisme de mires.
Només que fossim capaços d´incrementar la llum en nosaltres ens adonaríem de l´inutilitat de discutir, d´imposar-se amb força o per subtileses. Els esforços malversats en discordies dificulten la concordia, constatant disortadament com un bon nombre de persones procedeix d´aquesta manera. La pregunta és : A on ens porten tals manifestacions ? A distanciaments, tensions, deteriorament de relacions, i aquell que amb el seu procedir es creu assolir una victòria, en perspectiva és una derrota.
El que separa i allunya és l´introducció de caos per no saber instaurar l´ordre mitjançant l´entesa, el diàleg, la col-laboració i l´ajut.
Tots depenem de la natura i el col-lectiu, les connexions garanteixen la continuitat i el funcionament. Si els moviments realitzats trenquen l´unitat s´esdevé el conflicte i comencen els problemes. Cada dia es trenca l´unitat per les formes maldestres de l´ego, continuant els dilemes en tots els àmbits, i així seguirà si no es modifica l´actitud pensant la manera correcta de solucionar-ho enlloc de donar prioritat a uns interessos que són l´origen del mal.
Hem estat capaços de crear l´impensable, de dotar-nos d´unes eines de treball útils, cómodes, però no evolucionarem veritablement si mantenim patrons que no s´ajustin a la pulcritud en el fons i en la forma.
Ens hem abocat envers l´exterior i s´ha aconseguit unes condicions molt millors respecte a segles passats, i és fantàstic disposar dels estris actuals i el comfort general. Ara és necessari enfocar-se envers l´interior per a desvetllar la consciència a nivell individual i global, perquè han de confluir les parts amb el Tot. Una vegada conscienciats, treballar de valent per a transformar-nos des de l´arrel en la concepció i objectius per a encaixar els interessos i el benestar tant del particular com del col-lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada