DEIXEBLES I AFICIONATS

Hi ha una diferència ostensible entre un deixeble i un aficionat. El deixeble consagra tots els aspectes de la vida en la recerca constant d´una comprensió creixent que li permeti entendre la seva funció, l´encaix  social i el desenvolupament continu com a ésser. L´aficionat té algunes inquietuds, però el plantejament, la magnitud de dedicació i les maneres disten molt de les del deixeble.
El deixeble sap que ho ha d´entrenar tot en si mateix, doncs només estan harmonitzat i en la millor forma possible podrà expressar les qualitats que vagi conreuant. Així, gradualment adquireix la formació per a entrenar-se en el físic, afectiu i mental. Necessita el vehicle en bones condicions per a executar els propòsits, dotar-se dels coneixements apropiats per a eixamplar cada vegada més la consciència veient amb nitidesa la trama rera els fets.
El deixeble és posat a prova constantment i ho sap, però això és un estímul, doncs el que vol és superar-se i acomplir la tasca individual en relació al Tot. Malgrat procurar-se les condicions indispensables de subsistència, l´ideal el concentra en l´estudi per a experimentar teoria i pràctica a fi d´avançar incesantment en la visió, enteniment i conducta, substituint antics paràmetres obstructius per aquells conduents a l´encaix idoni intern/extern.
El treball requereix la màxima atenció, voluntat, perseverància i disciplina, on tots els detalls es tenen en compte per a polir-se fins l´infinit. Qualsevol esdeveniment, paraula o actitud, són significatius, extraient d´aquí unes referències plenes de contingut a fi de seguir eixamplant horitzons i fixar noves pautes millors que les anteriors. La feina és inacabable perquè ho abarca tot, però aquest és l´al-licient més gran, doncs és el que dóna sentit als esforços, un objectiu més enllà del volàtil i transitori.
L´aficionat realitza algun exercici, llegeix algun llibre, practica rituals religiosos més o menys asiduament, però essencialment continua pensant, sentint i actuant inconscientment sense notar els efectes dels postul-lats que predica. Es creu " espiritual " i la mateixa conducta posa en evidència que és molt lluny de ser-hi. Acostuma a pensar que fa molt, que és bona persona, posant en entredit ensenyances de grans mestres quan ells mateixos ni les han experimentat ni han entés el veritable significat.
El deixeble no s´engrandeix com l´aficionat, sap que ha de ser humil davant l´immensitat, i adonant-se mínimament de la magnitud del treball a efectuar, procura superar-se cada dia més per acostar-se al refinament expressiu en tot el manifestat des de el més subtil al més dens. No pretén agradar o satisfer als humans perquè això és impossible, només anhela agradar a Déu, i ho ha de fer a través dels humans, una autèntica proesa.