L´ego és un mestre trobant excuses, evadint-se de responsabilitats, carregant la culpa a qui sigui, tot amb tal de fer sempre el que vulgui. L´ego vol auto-satisfacció, imposar-se, dominar, que els altres es comportin d´acord a les nostres pretensions. El món ha de girar al seu entorn, i la forma de pensar i actuar s´adequen com si hagués de ser així. Aquesta creença i desig de ser el centre, genera polèmiques, doncs a major focalització en hom mateix menys consideració envers la resta.
Quan no aconsegueix el que vol, en la manera pretesa, acostuma a emprenyar-se amb rebequeries, doncs en el fons la persona egoista és una immadura que segueix amb els mateixos plantejaments de rebre en exclusiva.
Totes les controversies, discussions, tensions, són per accions incorrectes de l´ego; obligant a qui planteja les coses amb correcció a emmerdar-se d´alguna manera per les negligències d´aquells de compostura egoica.
L´importància del propi jo separa automàticament de la resta, per desconsideració, manca de respecte, pel desequilibri global d´abocar-se en excés sobre si mateix.
L´encegament que suposa una atenció desmesurada en el jo el fa creure´s superior, però això només és una de tantes mostres de deliri que li fan confondre desig amb realitat.
L´ego és el gran causant de problemes perquè és separador, distanciant enlloc d´unir, i al dificultar la col-laboració també ho fa en l´entesa, impedint resolucions per les trabes que suposa la seva conducta. El cúmul de defectes és caracteristic : avaricia, mal tracte, abús per força d´autoritat, acaparar pensant només en ell, malversar, capricis inútils.
En l´afany de grandesa, l´opulència, l´ostentació, tot el que sigui fer-se notar ensenyant el que té, són exponents de la seva idiosincràsia. Amb aquestes concepcions errònies no són d´estranyar relacions crispades per interessos, per discrepàncies de criteri, on sempre ha de guanyar, amb trampes o emprant els métodes que cregui oportuns mentre´s surti victoriós amb les seves argúcies.
La manca de recursos que veiem en determinats àmbits, a vegades es deu a terrenys infertils, un marge estret de maniobra, però també desgraciadament, en massa ocasions la causa de fons és un ego inflat que s´ha aprofitat d´altres.
Mentre´s hi continui havent tantes persones d´aquest prototipus, no es resoldran les múltiples problemàtiques presents. Només a través de la comprensió, de pensar en el proïsme, voler instaurar la pau, establir la concordia, és possible trencar aquest cercle viciós egoic generador de tots els conflictes al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada