AMOR I SAVIESA ( V I )

Amor i saviesa són dues parts d´una tríada, la tercera és la voluntat. La comprensió és el primer pas de l´eslabó, després hi ha d´haver l´afany d´incorporar-ho, d´expressar-ho, el desig que vulgui experimentar la teoria amb fets.
La saviesa és possible a través de connexions amb dimensions superiors al món físic. És fer baixar el subtil al dens per a entendre els mecanismes del que ens envolta a fi de substituir gradualment formes prosaiques per altres cada vegada més refinades. Per assolir aquesta saviesa s´ha de voler i preparar les condicions vitals en tots sentits que permetin elevar la consciència. A través d´una expansió continua entenem els dictats de la creació, i això ens fa sortir del nostre petit microcosmos obrint-nos al macrocosmos, i aquesta comprensió és qui desperta en nosaltres l´amor. Fins aqui tot són conceptes teórics, llavors és quan hem d´introduir el foc dins nostre per a vivificar-ho. La voluntat és l´encarregada de dinamitzar les directrius dictades per la saviesa, empesa pel desig de l´amor de donar i/o rebre. La culminació en quelcom tangible necessita la col-laboració indispensable de la voluntat, sense ella les coses es quedarien a nivell d´idees.
La voluntat primer està passiva, a l´espera d´actuar d´acord a l´ordre nascut préviament a la saviesa, que ha d´agradar a l´amor anhelant la consequció d´alguna cosa, i serà aleshores quan entrarà en acció per a concretar l´abstracció.
Moltes persones diuen que entenen els conceptes, que ho volen experimentar, i després no fan res per les inercies habituals o manca d´entusiasme. La no voluntat indica que en el fons no entenen el que els hi pot reportar, doncs si fos així es mobilitzarien de la mateixa manera que s´espabilen per accedir a un treball i uns recursos econòmics.
La no voluntat per a esforçar-se en assolir fites benèfiques, assenyala manca de saviesa i d´amor, doncs optar per opcions pitjors tenint-ne d´altres millors senzillament amb una mica d´esforç, ho deixa en evidència.
La voluntat és la part física que permet materialitzar els propòsits, la que dóna consistència als ideals, doncs tot el no plasmat en obres es perd. Sense el recolzament de la voluntat la saviesa i l ´amor no tenen valor si no disposen d´un canal on manifestar-se. Només sincronitzant les tres, voluntat-amor-saviesa és quan la realització pot esdevindre realitat.

AMOR I SAVIESA ( V )

Les mancances, dilemes, dificultats, requereixen l´aportació de saviesa i amor per a transformar-les i adquirir qualitat i sensació de plenitud.
La saviesa conté elements per a la llibertat, és una font de recursos que s´ha d´adquirir a base d´establir connexions per a entendre el funcionament.
L´amor brolla des de dins i es vol expressar a fora ; la saviesa és nodrir-se hom mateix., acumular. L´amor es abocar-se envers els altres.
La saviesa necessita de l´amor per a que tot l´aprés serveixi per a una finalitat pràctica a través de relacions. L´amor necessita de la saviesa per a que el transmés contingui les millors vibracions i aportacions. La saviesa indaga fora per a fer entrar dins, i després l´emmagatzemat ho ha de plasmar a fora per al seu propi benefici i el de la societat.
Saviesa és responsabilitat, és haver destapat l´ocult, treure foscor substituint-ho per llum a fi d´acostar-nos progressivament al propòsit de la nostra funció individual en el col-lectiu. Trencar inercies i visions reduides per a dotar les accions de significat.
Sense saviesa i sense amor la vida és buida, sense valor, i ambdós són bens immaterials. La saviesa observa en la periferia per a portar-ho a l´interior. L´amor emergeix en el centre i es vol mostrar en la periferia.
La saviesa és fruit d´uns precedents confirmats per comprovacions, evidenciar l´evident que l´ignorant no sap veure. L´objectiu és servir-nos dels coneixements per a millorar les coses en nosaltres i el món. La saviesa mostra el camí, l´amor és el camí.
Quan expulsem els pensaments, sentiments i desitjos inferiors, ens obrim a la claredat, a partir d´aquest moment veiem i sabem. La consciència determina el resultat de les accions. A major capacitat de visió, de comprensió, més possibilitats d´encert i la recompensa que comporta. Si volem benestar en les seves múltiples expressions, és indispensable adquirir saviesa, perquè si no l´aconseguim tampoc crearem les condicions idònies que desitgem. Connectar amb l´invisible, contrastar-ho amb el visible, extreure´n conclusions i adequar les accions d´acord a les noves expansions de consciència.
La saviesa és la causa, l´amor l´efecte. Si no hi ha saviesa tampoc hi haurà amor. La qualitat latent es manifesta amb proves. Bons materials manipulats per entesos crearan bons productes que ens agradaran. Materials inferiors manipulats per mediocres només poden generar resultats en consonància al que són.
La saviesa es veu a través de l´acció que fa emergir l´abstracció en concreció. La funció de la saviesa és ser un servidor, del contrari seria inútil. Es posa al servei de l´amor (el desig continu de generar situacions satisfactòries). Sense desig no hi hauria acció, i sense acció no caldria coneixement.
La saviesa precedeix a l´amor, és el potencial latent que es mobilitza quan l´amor vol aconseguir o accedir a algun objectiu. La saviesa és neutra, pot ser passiva o activa, dependrà del context i el codi de valors.
Saviesa i amor són immaterials, formen part de l´eternitat i l´infinit, sempre podem incrementar ambdues expressions, i com més ho fem més sensació de plenitud.
Som individus en construcció permanent, on els referents d´on érem i on som és la guia per a les noves edificacions. Les eines són la saviesa, l´amor és el treball.

AMOR I SAVIESA ( IV )

La finalitat de la saviesa és trobar l´amor. A través dels sentits extraiem el coneixement, desxifrant cada cosa per les seves peculiaritats i aplicació, relacionant les diferents individualitats dins d´un context que realitza un servei per a un propòsit més gran, com pot ser un arbre respecte a un bosc.
Tot el que hi ha a la natura, en els seus regnes diversos, té una finalitat útil. Mitjançant enllaços es fa possible la permanència vital, la col-laboració dels elements amb les respectives aportacions facilita la subsistència.
El que donem, el que serveix per a nosaltres i el proïsme, és un atribut de l´amor. El contingut, les singularitats amb les respectives aportacions és un atribut de la saviesa. La saviesa explica el que, com, quan, l´origen. L´amor és la dinamització d´aquestes definicions per a un propòsit d´unitat. La saviesa desxifra les parts i l´amor vol ajuntar-les, perquè el fet de conèixer pot donar satisfacció, però la felicitat només es troba estimant.
En la continua dependència per a cobrir les necessitats elementals, hem d´obtenir uins recursos que serviran d´intermediaris per aconseguir altres recursos. Hem de tenir per a tenir, i en el procés hem de ser. Quedar-nos només en el tenir és viure en la superficie per a satisfer les demandes físiques. Anhelar ésser és entrenar-se per a establir contactes entre el cel i la terra per anar més enllà del transitori que ens connecti amb l´etern. Sense un desig ardent per a tal propòsit no ens mobilitzarem per atraure les eines i les condicions que ho facilitin. El desig és l´amor, els instruments la saviesa.
Quan falta saviesa i/o amor, no ens sentim a gust, notem una mancança que volem cobrir, però si no tenim consciència d´on és el déficit per a paliar-ho, seguirem donant voltes de la mateixa manera a les nostres expressions. Primer hem de saber, és el desvetllar, és aportar llum on hi havia foscor. A partir d´aqui l´acció enfocada envers un fi és el que ha de donar sentit, on tot el procés ha de realitzar-se amb amor si volem gaudir de l´experiència i el resultat.
Si tantes coses no es fan com s´haurien de fer, si tantes relacions són desastroses, si hi ha tants desequilibris, tantes dificultats per a viure amb dignitat, és ni més ni menys per què no s´actúa ni amb amor ni amb saviesa ; doncs és a base d´amor i saviesa on s´esdevé la plenitud de totes les pretensions.