AMOR I SAVIESA ( V )

Les mancances, dilemes, dificultats, requereixen l´aportació de saviesa i amor per a transformar-les i adquirir qualitat i sensació de plenitud.
La saviesa conté elements per a la llibertat, és una font de recursos que s´ha d´adquirir a base d´establir connexions per a entendre el funcionament.
L´amor brolla des de dins i es vol expressar a fora ; la saviesa és nodrir-se hom mateix., acumular. L´amor es abocar-se envers els altres.
La saviesa necessita de l´amor per a que tot l´aprés serveixi per a una finalitat pràctica a través de relacions. L´amor necessita de la saviesa per a que el transmés contingui les millors vibracions i aportacions. La saviesa indaga fora per a fer entrar dins, i després l´emmagatzemat ho ha de plasmar a fora per al seu propi benefici i el de la societat.
Saviesa és responsabilitat, és haver destapat l´ocult, treure foscor substituint-ho per llum a fi d´acostar-nos progressivament al propòsit de la nostra funció individual en el col-lectiu. Trencar inercies i visions reduides per a dotar les accions de significat.
Sense saviesa i sense amor la vida és buida, sense valor, i ambdós són bens immaterials. La saviesa observa en la periferia per a portar-ho a l´interior. L´amor emergeix en el centre i es vol mostrar en la periferia.
La saviesa és fruit d´uns precedents confirmats per comprovacions, evidenciar l´evident que l´ignorant no sap veure. L´objectiu és servir-nos dels coneixements per a millorar les coses en nosaltres i el món. La saviesa mostra el camí, l´amor és el camí.
Quan expulsem els pensaments, sentiments i desitjos inferiors, ens obrim a la claredat, a partir d´aquest moment veiem i sabem. La consciència determina el resultat de les accions. A major capacitat de visió, de comprensió, més possibilitats d´encert i la recompensa que comporta. Si volem benestar en les seves múltiples expressions, és indispensable adquirir saviesa, perquè si no l´aconseguim tampoc crearem les condicions idònies que desitgem. Connectar amb l´invisible, contrastar-ho amb el visible, extreure´n conclusions i adequar les accions d´acord a les noves expansions de consciència.
La saviesa és la causa, l´amor l´efecte. Si no hi ha saviesa tampoc hi haurà amor. La qualitat latent es manifesta amb proves. Bons materials manipulats per entesos crearan bons productes que ens agradaran. Materials inferiors manipulats per mediocres només poden generar resultats en consonància al que són.
La saviesa es veu a través de l´acció que fa emergir l´abstracció en concreció. La funció de la saviesa és ser un servidor, del contrari seria inútil. Es posa al servei de l´amor (el desig continu de generar situacions satisfactòries). Sense desig no hi hauria acció, i sense acció no caldria coneixement.
La saviesa precedeix a l´amor, és el potencial latent que es mobilitza quan l´amor vol aconseguir o accedir a algun objectiu. La saviesa és neutra, pot ser passiva o activa, dependrà del context i el codi de valors.
Saviesa i amor són immaterials, formen part de l´eternitat i l´infinit, sempre podem incrementar ambdues expressions, i com més ho fem més sensació de plenitud.
Som individus en construcció permanent, on els referents d´on érem i on som és la guia per a les noves edificacions. Les eines són la saviesa, l´amor és el treball.