AMOR I SAVIESA ( IV )

La finalitat de la saviesa és trobar l´amor. A través dels sentits extraiem el coneixement, desxifrant cada cosa per les seves peculiaritats i aplicació, relacionant les diferents individualitats dins d´un context que realitza un servei per a un propòsit més gran, com pot ser un arbre respecte a un bosc.
Tot el que hi ha a la natura, en els seus regnes diversos, té una finalitat útil. Mitjançant enllaços es fa possible la permanència vital, la col-laboració dels elements amb les respectives aportacions facilita la subsistència.
El que donem, el que serveix per a nosaltres i el proïsme, és un atribut de l´amor. El contingut, les singularitats amb les respectives aportacions és un atribut de la saviesa. La saviesa explica el que, com, quan, l´origen. L´amor és la dinamització d´aquestes definicions per a un propòsit d´unitat. La saviesa desxifra les parts i l´amor vol ajuntar-les, perquè el fet de conèixer pot donar satisfacció, però la felicitat només es troba estimant.
En la continua dependència per a cobrir les necessitats elementals, hem d´obtenir uins recursos que serviran d´intermediaris per aconseguir altres recursos. Hem de tenir per a tenir, i en el procés hem de ser. Quedar-nos només en el tenir és viure en la superficie per a satisfer les demandes físiques. Anhelar ésser és entrenar-se per a establir contactes entre el cel i la terra per anar més enllà del transitori que ens connecti amb l´etern. Sense un desig ardent per a tal propòsit no ens mobilitzarem per atraure les eines i les condicions que ho facilitin. El desig és l´amor, els instruments la saviesa.
Quan falta saviesa i/o amor, no ens sentim a gust, notem una mancança que volem cobrir, però si no tenim consciència d´on és el déficit per a paliar-ho, seguirem donant voltes de la mateixa manera a les nostres expressions. Primer hem de saber, és el desvetllar, és aportar llum on hi havia foscor. A partir d´aqui l´acció enfocada envers un fi és el que ha de donar sentit, on tot el procés ha de realitzar-se amb amor si volem gaudir de l´experiència i el resultat.
Si tantes coses no es fan com s´haurien de fer, si tantes relacions són desastroses, si hi ha tants desequilibris, tantes dificultats per a viure amb dignitat, és ni més ni menys per què no s´actúa ni amb amor ni amb saviesa ; doncs és a base d´amor i saviesa on s´esdevé la plenitud de totes les pretensions.