AMOR I SAVIESA ( V I )

Amor i saviesa són dues parts d´una tríada, la tercera és la voluntat. La comprensió és el primer pas de l´eslabó, després hi ha d´haver l´afany d´incorporar-ho, d´expressar-ho, el desig que vulgui experimentar la teoria amb fets.
La saviesa és possible a través de connexions amb dimensions superiors al món físic. És fer baixar el subtil al dens per a entendre els mecanismes del que ens envolta a fi de substituir gradualment formes prosaiques per altres cada vegada més refinades. Per assolir aquesta saviesa s´ha de voler i preparar les condicions vitals en tots sentits que permetin elevar la consciència. A través d´una expansió continua entenem els dictats de la creació, i això ens fa sortir del nostre petit microcosmos obrint-nos al macrocosmos, i aquesta comprensió és qui desperta en nosaltres l´amor. Fins aqui tot són conceptes teórics, llavors és quan hem d´introduir el foc dins nostre per a vivificar-ho. La voluntat és l´encarregada de dinamitzar les directrius dictades per la saviesa, empesa pel desig de l´amor de donar i/o rebre. La culminació en quelcom tangible necessita la col-laboració indispensable de la voluntat, sense ella les coses es quedarien a nivell d´idees.
La voluntat primer està passiva, a l´espera d´actuar d´acord a l´ordre nascut préviament a la saviesa, que ha d´agradar a l´amor anhelant la consequció d´alguna cosa, i serà aleshores quan entrarà en acció per a concretar l´abstracció.
Moltes persones diuen que entenen els conceptes, que ho volen experimentar, i després no fan res per les inercies habituals o manca d´entusiasme. La no voluntat indica que en el fons no entenen el que els hi pot reportar, doncs si fos així es mobilitzarien de la mateixa manera que s´espabilen per accedir a un treball i uns recursos econòmics.
La no voluntat per a esforçar-se en assolir fites benèfiques, assenyala manca de saviesa i d´amor, doncs optar per opcions pitjors tenint-ne d´altres millors senzillament amb una mica d´esforç, ho deixa en evidència.
La voluntat és la part física que permet materialitzar els propòsits, la que dóna consistència als ideals, doncs tot el no plasmat en obres es perd. Sense el recolzament de la voluntat la saviesa i l ´amor no tenen valor si no disposen d´un canal on manifestar-se. Només sincronitzant les tres, voluntat-amor-saviesa és quan la realització pot esdevindre realitat.