COMENÇAR I RECOMENÇAR PER A FER-HO MILLOR

Començar i recomençar és la tònica constant del que ens envolta i de les nostres activitats. Alternances entre dia i nit, acció i descans, espais de temps fraccionats per a dedicar-los al que necessitem ajustant-nos als horaris oportuns per a cada ocupació.                                                                                                        Molta repetitivitat per a mantenir o incrementar l´indispensable, amb la sensació d´estancament si no es produeixen avenços significatius d acord als esforços. SI observem l´executat podem preguntar-nos : ¿ avancem d´un any a l´altre ? què he millorat en una dècada ? Em dedico bàsicament a subsistir o a eixamplar el meu potencial global ? Tècnicament és obvi el progrés de les eines habituals comparat amb un segle enrere, efectuant les mateixes tasques però amb unes prestacions molt més òptimes. En canvi, repassant el comportament i els objectius, seguim repetint les mateixes pautes que condueixen a conflictes sense albirar tendències que ho puguin revertir per que si no anem a l´arrel i anhelem modificar conductes obstructives, anirem començant i recomençant en multitud d´àrees que ens mantindran encallats incapaços de trencar la inèrcia.                                                                                                                                         Segur que tothom vol millorar en un o varis aspectes, la qüestió és : per què no millorem ? pels plantejaments egoistes, per desconeixement del nostre centre intern al focalitzar-nos en l´extern i anhelar aspiracions estrictament mundanes.                                                                                                                 Cada nou dia és diferent amb oportunitats per a expandir-nos, on les obligacions, les limitacions, les repeticions robòtiques, ens permeten mantenir les condicions de preservació o incrementar recursos, en una dinàmica constant d´anar i venir, inicis i finals, sense preguntar-nos què ens convé de tot plegat, què podem incorporar, o què hauríem de deixar. Introduir variants expansives en el pla personal és el nostre repte, a l´igual que ho fan les màquines que han progressat i ens proporcionen serveis i comoditat. Els estris materials externs ens permeten l´inimaginable en un temps llunyà, ara es tracta d aplicar-ho en nosaltres per a que la salut, les relacions i la forma de manifestar-nos condueixi a instaurar l´harmonia. 

EL FEIXUC I PESAT MENTRESTANT

Per què valorem un determinat context feixuc i pesat ? Per que no ens agrada d´acord al nostre criteri, valors i idiosincràsia. La mateixa temàtica de fons pot ser oposada o indiferent per altres, en conseqüència la percepció, les sensacions i les influències personals així ho determinen.                                                  Desitjaríem que tot anés conforme a la nostra voluntat, però estem immersos en un context social, les dependències són constants, i hem d´acoplar-nos a persones i situacions contínuament. Cadascú ocupa un lloc i té unes característiques i funcions, del que es tracta és de saber encaixar en el medi i executar la tasca individual de la millor manera.                                                                                                              En els processos d´aprenentatge i desenvolupament hi haurà etapes llargues i pesades, i altres agradables i fluides. Totes formen part del conjunt, del que es tracta és de veure el feixuc i pesat que ens mostra,quin missatge evident o ocult podem deduir, i quin marge de maniobra tenim per a incidir a fi de no experimentar-lo com una càrrega. Les situacions, el medi on ens trobem, les relacions i condicions no són casuals, estan dissenyades a eixamplar la perspectiva per a que substituïm patrons de conducta insatisfactoris per aquells conduents a una major harmonia. En ocasions es pot tractar de salut, altres de diners, i freqüentment relacions. Hi ha uns precedents que ho determinen, és qüestió de veure la causa i modificar posicionaments. El feixuc i pesat mentrestant se´ns presenta per a enfortir-nos, quan l´esforç és mínim no avancem, hem d´estar posats a prova a fi d´apujar l´exigència i accedir a altres nivells.               El feixuc i pesat per condicions socials, polítiques o culturals, si hi estem immersos també té algun propòsit per a treballar sobre nosaltres la paciència, els conceptes, l´acceptació o el rebuig, l´encaix o l´alienació, subjugar-se o sublevar-se, un camp de proves que pot durar indefinidament.                                              

SUBSTITUCIONS

Substituir és canviar una cosa per una altra, i no tan sols en aspectes materials, també passar d´una situació prèvia a una posterior.                                                                                                                                      Temps indica moviment i canvi, no podem romandre estàtics, i cada nou escenari és per a completar el precedent o iniciar-ne de nous. D´un segon al que vindrà, d´un minut, una hora a la que segueix, les substitucions no s´aturen, l´important és què fem amb la continuïtat i les variants modificadores.                De la infantesa a la joventut, desprès maduresa i vellesa. El recolzament físic, l´habilitat o no de pensar, sentir i actuar es va condicionant amb les diferents formes d´observar, valorar i projectar per acumulació d´experiències i la seva incidència en nosaltres. No podem ser els mateixos permanentment, i els evidents canvis físics han d´acompanyar-se d´una expansió potencial que mostri més amplitud d´horitzons i maduresa.                                                                                                                                                         Sempre ens recolzem en unes bases que fan de sosteniment, el que substituïm és el relacionat amb factors transitoris que és on esdevé l´acció adreçada a executar el propòsit de desenvolupament individual amb les millores expressives que corresponguin. Els principis són inalterables, ens indiquen com procedir, en les diferents característiques diàries enllaçant un context a un altre, on hem d´esforçar-nos per a que les repeticions similars afegeixin un plus de qualitat.                                                                                           La natura és el reflex del que nosaltres hem de fer. Passem del dia a la nit, de la nit al dia, d´una estació a una altra, de l´activitat al descans, cadascuna fa la seva funció, i el repte és aprendre, ampliar la perspectiva, per a que en la nova estació, en el nou dia, haguem aprofitat el que ofereixen les seves característiques.                                                                                                                                               Tot flueix, per tant qui vol aferrar-se a relacions, condicions o privilegis, s´està auto tenallant. Apreciar el que tenim, canviar-ho si és necessari, i adaptar-nos contínuament, no hi ha altra. 

L´EXPERIÈNCIA FRENA L´ESPERANÇA

L´experiència frena l´esperança per que el factor temps acumula oportunitats que faciliten eixamplar els criteris veient més clarament el que anteriorment per manca de rodatge no apreciàvem.                              De la ingenuïtat juvenil idealitzadora a la maduresa pràctica esdevinguda per repeticions i similituds. Volem confiar en la transformació de condicions o relacions, i la realitat és insistent mostrant-nos la realitat del gènere humà.                                                                                                                                   Fixar esperances és observar el moment actual amb les eines, preparació, recursos i possibilitats realitzadores projectant-ho en un futur proper o llunyà d´acord a la temàtica de fons i els requisits a intervenir. En el personal i en el social, la col-laboració d´altres amb algun tipus d´aportació, s´ha de conjuntar amb les pretensions a assolir. I cada cas té les seves característiques per a l´encaix apropiat.        L´experiència frena l´esperança. L´anhelada parella dista molt de l´imaginat i desitjat al que acaba essent. I és així per que si les virtuts no estan presents en tots els fronts, no és possible experimentar altes vibracions conduents a la qualitat. I exactament en les diverses relacions socials. L´harmonia no es produeix si prèviament no l´hem introduït dins nostre. ¿ En què, com i amb qui és factible millorar relacions ? Amb el nivell de banalitat predominant, sense aprofundir ni en l´auto coneixement ni res que eixampli horitzons realment, impossibilita anhelats intercanvis dotats de substància.                                    L´esperança frena l´esperança. Polítics lamentables escollits per gent amb criteris erronis allunyats de la sensatesa, on massa sovint el que pretenen implantar pertorba la tranquil-litat i lluny de millorar condicions empitjoren.                                                                                                                                    Quina esperança podem tenir amb governants mancats de claredat, amb paraules i fets que embruten l´ambient i posen en perill factors bàsics. Esperança de revertir la pobresa ? De reduir la contaminació ? D´anivellar les immenses diferències entre multimilionaris i els que viuen sota mínims ? Mentre´s els objectius preponderants continuïn posant el punt de mira en els beneficis personals, persistirà el malestar i la degradació, i les esperances de redreçament en tants àmbits, sempre pendents, poden millorar segons es faci, o continuar empitjorant. 

PERSONES I ESTATS CONFLICTIUS

Les persones conflictives tenen un desajustament intern expressat en formes que pertorben la pau i tranquil-litat. Creuen estar il-luminats quan és just el contrari. Pensaments esbiaxats que esquitxen els sentiments per acabar amb paraules o fets patètics.                                                                                        Els estats són l´expressió col-lectiva del transmès per persones en l´individual. I el desequilibri entre el que creuen correcte i encertat però que no ho és, fa mostrar les pitjors versions en molts aspectes.              Les característiques notòries comuns en ells són un exagerat egocentrisme, autoritarisme, imposició i afany de domini. Sotmetre altres per a satisfer desitjos mesquins els hi fa pujar l´adrenalina. L´agressió verbal o física acostuma a estar present, volen intimidar i sortir-se amb la seva, emprant els mètodes que faci falta emulant el més semblant al gangsterisme.                                                                                        Justifica constantment els seus arguments i el que pretén projectant-se com si els altres fossin els dolents, els que s´equivoquen. Només ells tenen raó, la veritat és seva, on el llenguatge arrogant i prepotent és la marca de la casa. Els deliris de grandesa, un dels senyals distintius, són a costa d´oprimir, vexar, i les maneres són diverses. Una de les formes més menyspreables és voler substituir la identitat dels diferents que no suporta i vol sotmetre, anorreant la llengua i forçant que sigui la seva l´única valida. Aquells que detesta, envaint el seu terreny, o bé són com ells o s´han d´aniquilar.                                                             Països dictatorials, de pensament únic, on dictadures i guerres mai falten. I els habituals mètodes per excel-lència són tortures, presó, xantatges, on els dissidents són purgats amb amenaces, i naturalment les lleis i els encarregats d´aquestes gaudeixen d´impunitat per a totes les barbaritats pertinents segons convingui.                                                                                                                                                         Tota la violència, primitivisme i brutalitat, per a blindar uns privilegis indignes forjats en la més degradant baixesa moral. Unes satisfaccions o un gaudi efímer que tindrà el seu karma corresponent quan sigui el moment.

LA RELATIVITAT DEL CATALOGAT COM A IMPORTANT

Què és important ? Dependrà de les circumstàncies i possibilitats de cadascú i el particular codi de valors individual.                                                                                                                                                         El que vivim, el que tenim, el que volem, apuja o baixa el llistó d´acord a les variants i al valorat en cada època. Hi ha elements que volem perennes pel que reporten, i altres transitoris de caire secundari que encaixaran en moments específics.                                                                                                                   Atorguem importància al que reporti benestar, de fet la major part d´esforços tenen aquesta finalitat. En l elemental coincidirem amb la resta, i després l´ubicació social, recursos materials i intel-lectuals estaran en funció de múltiples variants que observem en els propòsits on ens decantem.                                           La salut és el més important per que en depèn la resta. Diners i possessions però incapacitat per actuar plenament no resolen la problemàtica de fons.                                                                                               És important estar en el medi que permeti actuar sense restriccions. Disposar a més de les eines requerides per a les activitats preteses, així com dels recursos essencials per a no dependre de tercers.                        Les relacions són importants en la mesura que facilitin intercanvis per a beneficis recíprocs. No hem d´atorgar importància a segons quines relacions influenciats per la tònica imperant. No es tracta de qui ni de quantitat, sinó de la qualitat emesa en l´interacció. Rendibilitzar el temps és important. Les oportunitats d´avui són diferents a les de demà, i el malversat d´un dia no es recupera.                                                       És important seleccionar el que és o serà d´utilitat. Anhelar un desenvolupament constant instruint-nos en les àrees que expandeixin la consciència i que facilitin expressar-nos més acuradament en totes les àrees que sigui precís, és d´una importància cabdal.

RELACIONS AVORRIDES I AVORRIDORES

Per què certes relacions són avorrides ? Per que no hi ha elements engrescadors. La formació majoritària de la població s´adreça a interessos mundans, i adherits només a unes temàtiques reduïdes, un cop s´han tractat aquests, la continuació és més del mateix.                                                                                            Voldríem vincles encisadors, però no és possible per que nos ens hem preparat per a oferir-los, per tant anem canviant d´interlocutors però l´avorriment persisteix.                                                                           A part d´un servei professional què podem aportar ? Quin tipus de converses predominen en els diferents contactes ? Limitats al preparar-nos bàsicament per a treballar, un cop ens hem posat al dia de les novetats o comentaris trivials sobre notícies ¿ què podem introduir d´interessant que faci reflexionar o eixamplar coneixements ?   Tant és que les trobades siguin ocasionals o freqüents si la dinàmica és la mateixa no modifica el fons. Molta xerrameca però poca substància. No es tracta de pronunciar moltes paraules, sinó del ressò que aquestes puguin deixar. I a l´estar en consonància a les nostres capacitats, si l´instrucció general és estrictament laboral sense altres interessos culturals i del propi desenvolupament individual, difícilment introduirem entusiasme per més hores que passin.                                                                        Les relacions avorridores cansen pel que es diu i pel que es fa una vegada i una altra, estancats en contextos obstructius amb friccions i malestar, generat per una part i a vegades per ambdues. En ocasions és estar sotmès a formes de domini, control, imposició. Es repeteix el mateix patró incansablement, l´abusador i el subjugat. L´impotència per a modificar l´establert immergeix en una letargia inamovible i les agressions evidents i les subliminals es perpetuen ad eternum.                                                                 Amb el nivell social imperant mancat de veritable intel-ligència i sensibilitat envers el proïsme, les relacions seran avorrides si ens conformem amb anar tirant que no sabem on ens durà per acabar perdent-ho tot.

TECNOLOGIA I BANALITZACIÓ

A què respon l´afany de fer-se notar ? Quina importància té que milers de persones sàpiguen què diem i què fem ? A qui volem impressionar ? Per què ? Ens convertim en millor persona pel fet de ser visualitzat per un públic ?                                                                                                                                                   Aquesta és la societat de la banalització. Qualsevol ximpleria es pot fer viral, i un cop vista seguim igual sense millorar la pròpia vida o la d´altra per la insubstancialitat de fons. La desconnexió interna i l´atenció exclusiva en afers externs, genera un buit que es pretén cobrir a través de suposades dosis entusiastes que no aporten res pel seu valor infundat.                                                                                                               Què malament estem si la satisfacció depèn d´aquestes operacions narcicistes que posen de manifest la manca d´objectius i propòsit vital adreçat a avançar com a individus. Per a saber si és encertat el que volem escampar per a la multitud, la pregunta a formular és : que la gent sàpiga aquesta acció és important ? com més important sigui per a nosaltres que algú sàpiga que fem, menys veritable és.                               Fem accions impulsats per desitjos, però segons aquests revelarem la veritable essència de la nostra ànima. La motivació no ha d´aflorar per a satisfer l´ego que suposa una desconnexió del global, sinó guiar-nos per la veu interior que conduirà a una sensació de benestar que no depèn de lloances, exaltacions ni el beneplàcit d´altres. Una experiència  reservada sens dubte a un petit grup molt minoritari enfront d´aquesta majoria inconsistent que ho redueix tot a simplismes mancats de rellevància i absència de qualitat

VIDES DE MÒBIL

Del segle XIX ençà la societat s´ha modernitzat continuament incorporant electrodomestics  i maquinària diversa per a millorar les condicions laborals i vitals. Totes elles acompleixen funcions específiques, fent-ne ús quan es requereix la seva contribució, i un cop acomplerta la funció les aparquem.                              El mòbil és actualment una eina preponderant pels diversos serveis oferts. I com tot és questió de mesures que poden afavorir o perjudicar, amb dues cares i les respectives influències. La cara favorable són les opcions, la rapidesa, comoditat, les possibilitats operatives impensables dècades enrere amb les facilitats i protecció en cas de perill. La cara perjudicial és mantenir-se enganxat a l´aparell durant hores quan no es precisa executar cap activitat específica justificada.                                                                                         La funció de totes les eines creades ha estat dinamitzar-les quan era pertinent, i una vegada la feina enllestida es desconnectaven. Ara amb el mòbil s´ha trencat el procediment que ha estat incidint en cada màquina o aparell manual. La persona dirigeix l´encesa i apagada, i si es deixa seduir per l´aparell aquest és qui controla.                                                                                                                                                  Què és el que captiva per a quedar atrapat ? El temps enganxat de més sense una finalitat pràctica, acaba reportant algun benefici demostrable quan acaba el dia ? Eixampla horitzons, incrementa l´aprenentatge, facilita discernir millor i amb més claredat ? Millora la nostra conducta i les relacions ?                               Ocupats en questions insubstancials deixem de banda el que hauríem de voler potenciar com per exemple descobrir què volem realment, saber què ens convé i què ens cal evitar. Multitud d´hores improductives diluides com aigua evaporada, així un dia i un altre sense sortir d´un cercle que persistirà mentre´s no siguem capaços de trencar-lo.                                                                                                                          Com administraríem el temps actualment sense disposar de mòbil ? Amb tasques edificants ? Incrementant la lectura i l´esport ? Consagrats a un mòbil estem desconnectats del que ens envolta al fixar l´atenció en una pantalla. Estem en un medi concret desconnectat d´aquest abduits per unes sensacions addictives que condicionen horaris, accions i l´organització diaria.                                                                 Els buits, les mancances, no les omplirà un mòbil. Hem de treballar sobre nosaltres per a desenvolupar el potencial que faciliti dotar-nos de condicions òptimes, i tot el temps extra sense fonament absorts per una pantalla, seran oportunitats perdudes de millora personal.

EL MÓN DELS PRINCIPIS, EL MÓN DE LES LLEIS I EL MÓN DELS FENÒMENS

Hi ha uns principis on es sustenten les lleis per a que hi hagi un ordre i un enteniment a fi de saber com actuar. Estem concebuts de manera que veiem un conjunt d´individualitats  per que estem en el món dels fenòmens que és dels objectes físics. El món diví és el de l´unitat. No ho veiem per que la nostra consciència no té el desenvolupament indispensable per a captar-ho clarament. En els events i en la densitat no podem estar en control de la situació. Hem d´elevar el pensament al nivell dels principis regit per l´esperit. Si no connectem amb la causa no entendrem l´efecte, d´aquí les constants incomprensions de multitud d´esdeveniments on no sabem trobar arguments consistents i respostes clarificadores.                   Les lleis governen els fets, i entenent el seu fonament i propòsit podrem entendre la base que radica en uns principis. Els problemes només es poden resoldre en el nivell més alt, o sigui amb la visió més àmplia amb equanimitat deixant interessos personals a un costat per a no interferir. Afers polítics, socials, econòmics, han d´enfocar-se des de el seu origen llunyà fins adonar-nos al seu desembocament actual per a determinar l´actitud i mesures oportunes en cada cas. Evidentment si pel mig hi ha desitjos personals i cobdicia el conflicte no es resoldrà, d´aquí que seguim veient els mateixos dilemes que perduren durant segles i no se li veu solució mentre´s no es modifiquin les pautes errònies de base.                                     L´anhel de subsistència on el nodriment essencial depèn del propi esforç ens fa interessats i individualistes, i empesos pels desitjos el plantejament d´unitat no és factible, per a que sigui així hem de moure´ns al nivell de la raó guiats per la sensatesa i amplitud d´horitzons.                                                                        El nivell dels principis és on tothom té la mateixa visió de la realitat. Quan siguem capaços d´entendre i acceptar altres, trascendint les pròpies idees, gustos i valoracions, aleshores s´acabaran les hostilitats.        Els malestars diversos originats per la nostra conducta, radiquen en l´egoisme i la ignorància, i  si en el seu lloc ho volem substituir per benestar hem d´anar justament als seus antònims per a que sigui possible.

CREACIÓ O REPRODUCCIÓ

Hi ha dues formes de creació : la que ajunta materials servint de base transformant un context previ, i la incidència del pensat i sentit en el medi.                                                                                                          Creació és donar forma al que era una idea. De l´abstracció invisible a la concreció visible. El creador expressa part del que ha emmagatzemat influenciat per precedents amb la seva empremta distintiva. No podem saber quina porció del manifestat és estrictament personal degut als diversos factors que entren en joc.                                                                                                                                                                    Què impulsa o motiva crear ? Cadascú ho veurà des de el seu prisma particular. I en el que probablement hi haurà coincidència, és que l´obra creada ha de contenir bellesa i practicitat.                                              Els autors executen el treball en solitari, i la finalitat és que arribi per alguna via al públic, no tant per la notorietat, si no per la finalitat de nodriment recíproc on tots participem.                                                      La creació ha de voler inspirar, captivar d´alguna manera l´observador. Les grans obres brollen d´aquells capaços de sintonitzar amb subtileses oferint-les a la societat per a un gaudi mutu. Les creacions autèntiques són eternes, sempre actuals independentment de l´època per que són inspiracions de l´ànima. Les obres transitories poden ser apreciades durant un temps, i no poden perdurar si no van acompanyades de la qualitat indispensable.                                                                                                                              La reproducció és copiar o imitar. No hi ha novetat, és produir novament allò ja existent. El que pensem i sentim mostrat en paraules i accions creen situacions agradables o desagradables que deixen un impacte, i anar repetint amb insistència els mateixos discursos, les mateixes idees, és una reproducció.                        La primera vegada d´una expressió determinada serà el detonant d´uns resultats posteriors fent de creador. Si aquests postul-lats es reiteren passen a ser reproduccions del que en el seu moment inicial fou creació tractant-se d´un inici.                                                                                                                                      Tothom és creador pel que diu i fa amb el ressò que origina a continuació, però no tothom pot ser artista per que això requereix un talent personal i intransferible reservat a uns pocs escollits.

PATIMENT I ALEGRIA A LA VEGADA

Poden sintonitzar dues posicions antagòniques al mateix temps ? Descobrir el fons que indiqui l´explicació ens ho aclarirà.                                                                                                                                Estem formats de dues naturaleses : la inferior que vetlla pels propis interessos i es queixa per les pèrdues més petites i obstacles en el camí. I la naturalesa superior enfocada en la visió global que procedeix a la recerca d´harmonia de conjunt.                                                                                                                         La tristesa, les afliccions, són valoracions personals d´allò desitjat no establert. Enlloc de lamentar-se, les sensacions de certes experiències són per a reflexionar i eixamplar la consciència. El vist com a dolent són bens amagats a descobrir rere els vels ocults. Si fixem l´atenció en el circundant des ´una perspectiva superficial, els criteris respondran a l´habilitat d´entendre de cadascú. El descontent amb l´entorn, amb determinades circumstàncies, és l´oportunitat per a incrementar la comprensió destapant l´invisible rere els fets. Res és casual, l´absurd en aparença té un motiu. Només captem fraccions i emetem judicis sense veure el quadre complet. Les relacions estan dissenyades per a unes experiències específiques. Descobrir el què i per què és el nostre repte. Exercim d´intermediaris aprenent i ensenyant, i ho hem d´aprofitar per avançar en el desenvolupament constant del que manifestem.                                                                         El patiment és fixar-se en l´efecte, però si veiem la causa i el propòsit ulterior, el desagradable a l´inici s´ha de convertir en alegria. Processos més o menys llargs per a conduir-nos a nous contextos.                    Volem alegria o patiment ? Amplitud de mires o visió reduida ? Entendre el que fem i volem en nosaltres i el proïsme ha de disoldre progressivament la sensació de patiment d´antigues vivències, constatant que la finalitat era dur-nos a situacions adients a cada moment.

LES AMENACES A LA MENT, COR I VOLUNTAT ( òxid, cucs, lladres )

Sempre hem d´estar atents i voler procedir amb correcció a cada moment en qualsevol context, en cas contrari estarem subjectes a pèrdues i deterioraments si no hem estat precabuts.                                           Els lladres poden incidir en l´aspecte mental. Actuen habitualment quan és fosc i no els poden veure, simbolitzen els perills que amenacen la ment quan hem perdut la llum. Apareixen dubtes, ansietat, fins i tot aberracions. Els lladres que vulneren les defenses mentals roben la riquesa, la força, inclús la raó. Per a defensar-nos dels lladres hem de connectar a la llum a fi d´identificar-los i saber prevenir. Si només estem focalizats en el més bàsic, el cervell s´alimenta d´elements sòlids, líquids o gasosos, i l´enteniment sempre serà limitat si no ens nodrim de llum.                                                                                                             Els cucs atrapen els vegetals. El regne animal correspon al pla astral, al cor, i els cucs són sentiments impurs com gelosia, egoisme, menyspreu, aversió, venjança, que consumeixen el cor humà impedint que produeixin fruits saludables. Només mitjançant l´introducció d´atributs espirituals que són valors eterns intangibles podem enderrocar els cucs adherits al cor.                                                                                   Jesús deia en els evangelis " emmagatzemeu tresors al cel, on els cucs i l´òxid no els consumeixen, on els lladres no poden robar " La voluntat, encarregada de dinamitzar el pensat, sentit i el desitjat, si està afeblida i vol agafar el camí de menor resistència, esdevé òxid. L´òxid malmet metalls, i les eines d´ús brillen quan funcionen asiduament, però sense ús s´oxiden. Què ens ensenya tot plegat ? Si volem salut, recursos, benestar, no ens podem endormiscar. Hem de veure clar com dinamitzar les pretensions per a que reportin resultats òptims. Estar a l´aguait del que emergeix internament, i amb discerniment encaixar la nostra incidència individual en l´àmbit que sigui en el context social on es produeixin les expressions del tipus que siguin.

HEM DE SER IGUALS PER DINS QUE PER FORA

Físicament som d´una manera per dins i d´una altra per fora. Ser iguals per dins i per fora és harmonitzar contínuament la idea i l´acció, de l´abstracció a la concreció. Les execucions passen en el medi i requerim eines sòlides per a una densificació del que inicialment és un projecte. Fem per a tenir i el tenir s´ha d´enfocar a ésser. Quan l´intern i l´extern es conjunten és quan podem aconseguir resultats favorables.        El que voldríem és el que hem d´oferir. Si volem pau no podem fer guerres. Si volem rebre afecte no podem ser agressius. Entre el desitjat i el que hi ha, quan el comés condueix a tensions i conflictes és l´exponent d´un desajustament entre el pensat, el component emotiu/sentimental i l´acció executada.           L´atenció es centra en l´extern. Mundanisme, materialisme, exerceixen una atracció que ens fa estar constantment en la periferia desconnectats del nostre centre, i com el transitori i aliè a nosaltres no pot omplir-nos amb el que realment necessitem, aleshores es forja un buit intern que només podrem sadollar amb objectius desinteressats que ens facin sortir del cercle reiteratiu repetitiu infructuós preocupant-nos en oferir serveis útils per altres.                                                                                                                           Ser iguals per dins i per fora, és equilibrar objectius i demandes internes i externes. Ser iguals per dins i per fora és mostrar-nos sincers, veritables, entre el que emergeix del més profund i les evidències més remarcables. Ser iguals per dins i per fora és vetllar per la nostra qualitat i també per la del proïsme.          Volem massa a fora i molt poc a dins, empesos per les necessitats primordials que limiten i condicionen. A la recerca de la subsistència no és possible la transcendencia que ens connecti amb la nostra essència més autèntica desvetllant el propòsit de vida que és molt més que mantenir-nos físicament.                                 La trama esdevé en el dens, però l´impuls ha d´emergir del subtil. Els esforços es manifesten a l´exterior, i al conducció i la força han de brollar de l´interior. Serem iguals per dins i per fora quan sigui tan important la realització expressada en el material com els anhels de desenvolupament espiritual.

LINXAMENT I CÀSTIG ENLLOC DE SENSATESA I MISERICORDIA

Linxament i càstig són massa freqüents socialment. Aquests que volen exemplaritat disposen de proves tangibles per argumentar amb coherència ? Cerquen justícia o bé sadollar desitjos personals impulsats des de l´instint ?                                                                                                                                                     Tothom opina com si disposés de la veritat suprema, quan en realitat només acostumen a ser brams d´ase que reflecteixen el tarannà del subjecte molestos per que hi ha alguna qüestió que desagrada fent emergir la visceralitat enlloc del raciocini. Malauradament és el trist nivell imperant, on les expressions orals o escrites retraten a l´interlocutor pel que diu i el contingut de les paraules. Anar encenent focs sense solta ni volta enrarint l´ambient, empesos per l´afany de satisfer desitjos mesquins egoistes de baixa volada totalment improductius.                                                                                                                                   La sensatesa i la misericòrdia són antònims del linxament i el càstig. No cerquen sortir-se amb la seva, sinó trobar vies, mitjans, mètodes que aportin solucions si és que hi ha algun conflicte de fons. Linxament i càstig volen duresa, ser implacables, no camins a un redreçament si s´han produït infraccions evidents. Empesos per emocions instintives i una visió estreta pensant en el propi benefici, les formes primaries agressives mai aporten resolucions definitives, tan sols pedaços temporals.                                                 La sensatesa i la misericòrdia cerquen concòrdia i harmonia, i ho fan observant les parts i la globalitat guiats per l´equilibri entre pensament i sentiment al no enfocar-se en idees, interessos o desitjos personals per a poder ser equanim en el diagnòstic. Massa linxament i càstig només per a contaminar l´ambient i embrutar emissors i receptors. El reflex d´on ens trobem evolutivament, massa absurditat estèril i nul-les formes inspiradores que elevin la consciència anhelant refinar-nos enlloc d´empobrir-nos.