JUDICIS ( II )

Què jutgem ? El fet, la persona, el resultat o les tres coses ? El què, el com, el fons, la forma ? Sota quins paràmetres es poden considerar justes les apreciacions d´acord al lloc, costums, cultura, amb les peculiars valorcions de cada idiosincràsia ?

Hi ha algun métode que asseguri un judici just ? Per què uns volen duresa i altres són condescendents davant el mateix fet ? Per què on uns veuen infracció altres veuen innocència ? Qui està encertat ? Qui discerneix correctament ? Qui veu les coses amb claredat, sense influències partidistes i equànim en l´observació i conclusions ?

Tot el que passa és exactament el que ha de sser en aquest moment, i partint d´aquesta premissa, el que " veiem " com actes punibles, possiblementg només és una part d´un pla més llarg entre un inici i un desenllaç per anar a un context millor. Llavors, podem assegurar que l´incorrecte és realment incorrecte, i el que en ocasions pot semblar injust és veritablement injust d´acord a una pel-lícula més gran que les simples apreciacions del moment ?

Tothom opina, tothom critica, tothom veu coses mal fetes des de la seva òptica, les seves idees, criteris, consciència. Quants d´aquests són capaços d´emetre veredictes sensats, equànims ?

El gènere humà acostumat a moure´s per interessos, pot ser fiable en jutjar questions que són oposades o s´allunyen dels seus gustos o desitjos ? 

Qui no predica amb l´exemple no està capacitat per a jutjar, només aquell qui és recte té la força moral per a fer-ho.

" No jutgeu i no sereu jutjats " és l´exponent de que tots hem de vetllar per la pulcritud, i tots som aquí per a corregir impureses.

Jutjar correctament requereix tres factors : rigor, compassió i equilibri entre ambdós. Si preval el rigor sense compassió, al final no es pot ser just.

Judici represnta ocultament de misericordia. Això significa que rera els fets hi ha un propòsit que ens condueixi a una  expansió de consciència i a uns canvis que aportin millores en el pensament i l´acció.

JUDICIS ( I )

Si hi ha alguna cosa en comú entre tots és l´impuls a jutjar quan escoltem comentaris o veiem certes accions considerades des de la nostra òptica individual com a incorrectes.

Per què jutgem ? Per l´anhel de perfecció. ¿ Com algú imperfecte pot saber el que ho és realment ? Imbuits per l´ego que creu estar en el cert, guiat per uns desitjos i interessos personals, limitats i condicionats per nombroses influències, ens atrevim a emetre veredictes d´un tot quan ni tan sols tenim accés a totes les parts.

Lleis, decrets, reglaments, s´instauren per a establir un ordre, ja que del contrari seria un caos. No obstant, aquestes mateixes lleis no són totalment impecables, i en diverses ocasions es constata l´injust del que l´escrit en un paper pot semblar just.

Jutgem fets a través d´accions i/o paraules, que poden derivar en unes consequències que posin en perill, causar danys o trencar l´harmonia. Però ¿ què passa quan el jutge especula o distorsiona la realitat d´acord a la seva òptica visual, als seus gustos, als seus criteris, i enlloc de ser equànim és parcial ? ¿ Quina credibilitat pot tenir algú que manipula els fets i per comptes de posar remei a una situació l´empitjora ?

Com es pot pretendre instaurar el correcte quan el veredicte no s´ajusta a l´acontegut constatant clarament la seva incorrecció ? Com pot algú que ostenta un càrrec de gran responsabilitat per a distingir clarament el què és una infracció o no, pot errar-la de manera que el defensor de la llei incompleixi la mateixa llei ?

En un cas demostrat amb proves irrefutables, la finalitat de jutjar no ha de ser escarmentar o venjar-se, senzillament que l´infractor prengui consciència i pugui servir d´esmena cara al futur per a no patir ni ell ni les involucrats directament o indirectament les consequències de les accions.

Els encarregats d´impartir justicia haurien de tenir coneixements sociològics per a contrastar-los amb les seves idees i ampliar la visió sobre el que han de valorar per a ser equitatiu en el diagnòstic.

Les lleis es redacten de forma generalista com si tothom fos igual, però cada cas és diferent, havent de sintonitzar l´esperit de la lletra amb la persona implicada, les circumstàncies, la intenció i el resultat que hagi comportat. No cenyir-se estrictament al que diu la llei, sinó a la veritable eficàcia d´aquesta tenint en compte tots els factors.

INTERÉS VS. SENSIBILITAT ( II )

D´una forma o altra el fet de moure´s comporta algun tipus d´interés, la questió és observar què l´impulsa i la finalitat.

És lògic voler incrementar els coneixements, la millora de condicions, disposar de més recursos. Es tracta de saber què farem a continuació una vegada obtingut el pretés. L´objectiu del desig de voler més a on ens conduirà i el benefici que es suposa ha de comportar.

Hi ha ambicions nobles i ambicions innobles, el procediment i els resultats amb qui es vegi involucrat en el trajecte, determinen l´un o l´altre. ¿ El projectat i posteriors accions mostren virtuts o defectes ? Un tracte considerat o indigne ? Preval la veritat o la mentida ? Fins on som capaços d´arribar amb tal de satisfer els interessos ?

De debó que gaudeixen intensament aquestes corporacions que guanyen milers de milions a costa d´uns usuaris que viuen molts d´ells sota mínims i altres precariament ? Les riqueses obtingudes amb mitjans deshonestos estan tacades, i en el pla material res pot garantir la seguretat de preservar-les. A més, el guanyat amb un rerefons de bruticia comporta pérdues en algun o altre sentit.

En realitat aquells que s´esclavitzen en la persecució de bens mundans són presoners dels mateixos. Poden ser rics en matéria, però si l´únic que els mou és això, són pobres espiritualment, oblidant el sentit i l´objectiu de la seva presència terrenal.

Creient-se hàbils i astuts pels múltiples guanys, el que són és ignorants, on tots els esforços o possessions es perdran sense haver realitzat el treball de correcció que és l´important i el que pot atorgar veritables riqueses.

Quantes miseries humanes en el tracte, en les maneres rera de grans fortunes. El que creuen és un benefici és un malefici que en el seu moment la justicia còsmica els hi passarà factura en la forma que cregui pertinent.

INTERÉS VS. SENSIBILITAT ( I )

L´instint de supervivència impregna en nosaltres l´interés per adquirir recursos que facilitin la manutenció i unes condicions còmodes. És lícit i normal que cerquem els métodes, camins i mitjans per a preservar la subsistència.

El desig de rebre és un fet natural, i per a obtenir el que no tenim o incrementar bens d´algun tipus, hem d´establir connexions. I és aquí on som posats a prova per a equilibrar en cada interacció si els propòsits perseguits ens fan actuar amb equanimitat, consideració i dignitat envers potencials proveïdors.

Tot el caos que observem al món, sigui per un o altre motiu és consequència d´un interés mal enfocat. Quan els interessos d´un país, d´un banc, d´una multinacional, d´uns polítics, desemboquen en un maltracte ciutadà, està evidenciant la degradació humana al tractar la persona com a simples subjectes útils per als seus fins sense importar-li´s en absolut les consequències dels actes ni les condicions precàries dels que s´aprofiten.

Els preceptes espirituals diuen : quan som incapaçops de sentir el dolor d´altres o d´apreciar-los, no és possible anar més enllà d´un estadi primari.

Quantes persones d´entre nosaltres som realment capaços de posar en pràctica  el " estima al proïsme com a tu mateix ", o l´encara més difícil per no dir gairebé impossible " avantposa les necessitats dels altres a les teves ".

Tota aquesta acumulació salvatge de diners, les desbordants riqueses materials d´una minoria que explota una majoría, l´ús i abús del poder establert amb tot tipus de trampes, al final quedarà diluit en el no res, ja que aquest no és l´objectiu de vida.

L´insensibilitat envers altres els desconnecta d´aquests, però també d´ells mateixos al perseguir erròniament uns interessos que tard o dora no li serviran, havent perdut a més l´oportunitat de teixir ponts per al bé comú què és en realitat l´interés que hauria de cercar constantment.

Els guanys obtinguts amb males maneres enfosqueixen l´ànima de l´indiividu enfonsant-lo en una foscor creixent que l´allunya de l´autèntica riquesa i l´autèntic fi.

Si en l´interés pretés no hi ha sensibilitat en l´equació, tal interés enlloc de sumar resta, i enlloc de ser un benefici és una pérdua.

PERVERSIÓ

Què és perversió ? La perversió és fer el mal a consciència, que estima el mal, desviant de la rectitud moral.

Quin és l´origen ? La focalització extrema en hom mateix i llurs desitjos sense tenir en compte ni consideració altres amb tal d´aconseguir satisfer les seves pretensions.

Si ens atansem a les descripcions exposades al Zohar, que recull les lleis espirituals i físiques de l´univers, en el volum 13 a la secció Pekudei ens indica el següent

Pekudei 9 - Déu és pacient en jutjar als perversos perquè desitja un judici amorós i alegre. No desitja el judici de la contaminació.

Quan els perversos brollen com l´herba seran destruits per sempre. Seran arrencats de les seves arrels.

Pekudei 13 - Déu oculta la llum primordial dels perversos, però mai la retira d´aquells que caminen amb rectitud.

En cada acte de victòria sobre el mal s´assoleix un estat de divinitat. Una espelma necessita foscor per a donar-li valor. Al triomfar sobre la foscor ens enfortim al màxim potencial.

La inclinació al mal, a l´ego, és el fonament de la confusió, dolor i malestar. Lluny d´aportar llibertat el que fa és esclavitzar, captius dels desitjos, empresonats per les reaccions.

Tal com el cantó de la vida s´enforteix al fer el bé, la inclinació al mal s´enforteix quan els dolents l´escolten i els domina.

Els perversos creuen veure-hi, però en realitat són cecs, es creuen intel-ligents i en veritat són estúpids. Poden guanyar petites batalles momentàniament per a satisfer les inclinacions primàries, i al final són ells qui acaben derrotats i escombrats per la maldestreria de les seves maldats.

Quanta baixesa, quanta miseria pot generar la ignorància, la rabia desfermada per a obtenir com sigui uns fins indignes que atempten contra tots els principis étics i morals.

El pervers, mogut per instints, està convençut de la eficàcia dels seus métodes, i a cada pas, enlloc d´enlairar-se s´acosta perillosament a l´abisme.

Les paraules i accions dels miserables no poden ofendre al desqualificar-se per si mateixes, i l´afany de voler humiliar el que fa és que sigui humiliat el pretés humiliador.

Els éxits obtinguts ferint als altres són contraproduents. L´aconseguit amb mitjans pacífics és de llarga duració.

Qui és honorable ? Qui tracta als altres amb respecte.

RESISTÈNCIA AL CANVI

Acceptem com a inevitables les variants que es produeixen en l´aspecte personal, en la natura, i per contra la reticència a modificar estructures, condicions, privilegis, palesa por i covardia, tancant-se a situacions conegudes que poden tenir la sensació de seguretat però en realitat no és així.

Res a nivell material és totalment segur ni etern, i aferrar-se a unes poques parcel-les que aporten comoditat, priva l´expansió i poder endinsar-se en noves maneres que introdueixin millores en diferents àmbits.

Canvi i transformació és el que aporta satisfacció, doncs si sempre tot és igual i no canvia res, és viure maquinalment per no anar enlloc, ja que els projectes són per anar justament més enllà del context present.

Els paràmetres actuals no es poden comparar amb els de fa segles, i voler mantenir-se immòbil és un absurd on l´entorn introdueix noves eines, noves tendències i noves maneres que passen a formar part de la quotidianeitat.

Obstinar-se a preservar el caduc, obsolet i inservible només agreuja l´existent. La vida és moviment, per tant canvi, i el que estanca i es deixa estancat es deteriora i es perd.

Progrés és el contrast entre una situació anterior i una posterior que ha comportat una millora. Si no es vol canviar, no tocar res, aleshores és impossible progressar.

La por a perdre, a no tenir, anar a pitjor, la desconfiança en el que pot venir, és un pensament negatiu sorgit de la manca de fe, una desconnexió espiritual que ignora l´ordre universal més enllà del visible i perceptible. Res és estàtic, pretendre etern el transitori abocant a accions desmesurades, enlloc de preservar el desitjat el que fa és allunyar-ho per acabar-ho perdent.

Per més que es vulgui conservar certes questions, aquestes estan a mercè de factors no controlables, a l´igual que les pròpies vides de cadascú per més mecanismes de defensa adoptats per a protegir-nos.

Qui no vol canvis va contra el mateix flux de vida en perpetu moviment, on les pors i l´immobilisme l´ impedeixen avançar, a part de quedar tenallat per una falsa seguretat.

El dia s´alterna amb la nit, l´acció amb el descans, la societat va introduint noves eines que transformen els hàbits. Davant de tals evidències la negativa a canviar suposa inadaptació, pérdua d´oportunitats i decadència per incapacitat d´ajustar-se a les tendències que afloren que tard o dora  posaran en escac una estabilitat que en realitat mai ho ha estat.

CERTESA - INCERTESA

Constantment ens debatem entre la certesa i la incertesa. En el dia a dia anem enllaçant una acció amb una altra pel que hem après, afrontant el moment següent que no sabem  com es presentarà.

Anem fixant plans d´acció a un temps vista, això són les intencions, però en el camí desconeixem les situacions que es presentaran. Aquesta evidència ens indica que hem de ser adaptables i flexibles, on una part depèn de nosaltres, i la dependència de factors externs condiciona la voluntat del que volem.

La certesa deriva de verificacions, teories experimentades a la pràctica, coneixements internalitzats. La incertesa són contextos poc clars, on hi poden haver diverses opcions, on el marge de maniobra està limitat i supeditat a elements no controlables, i malgrat procedir pel coneixement, desconeixem què passarà.

Hi ha diversos preceptes per a tenir certesa : El que passa és just el que ha de passar, del contrari no sería així.

Tot és bo i tot és per a bé encara que no ho pugui semblar, indicant el procés a venir i posterior desenllaç.

Cada cosa al seu temps. Si plantem una llavor sabem quin serà el fruit, i aquest es manifestarà en el moment precís.

El que anomenem " casual " o " atzar " no és tal. A tota causa segueix un efecte, el que crea dubtes que és incertesa, és la separació entre l´acció conesa i el resultat.

La incertesa és sempre externa, no veure com seguiran els esdeveniments ni que reportaran. La certesa sempre és interna, per les constatacions prévies, per coneixement adquirit, per la confiança de que el que passi serà l´apropiat a cada moment per a seguir el desenvolupament individual.

Discerniment, reflexió, intuició, experiència, són puntals que reforcen la certesa. Incertesa és un buit pendent d´omplir, l´espera d´uns fets, d´un temps a venir que depèn del realitzat per nosaltres, del medi circundant i la influència de tercers en la concreció o no de certes pretensions.

CONTRASTOS

Contrast suposa comparar, i comparar implica més d´un component. Estem sotmesos constantment a escollir, i fer-ho depèn de molts factors que intervenen pel mig.

Diversitat en l´unitat, ajuntar o separar, sigui com sigui anem a la recerca d´harmonia i benestar. La questió radica en com aconseguir-ho. Estem immersos en multitud de polaritats, i l´objectiu és trobar l´equilibri d´acord a un conjunt de característiques individuals.

Hi ha moments que requereixen silenci o el desitgem, i altres soroll, a vegades agradable a vegades desagradable.

Un temps per al recolliment, i una porció per a la sociabilitat, amb mesures estrictament personals. El tarannà, inquietuds i altres consideracions, inclinaran a cercar l´introspecció o bé optar per una superficialitat enfocats en l´extern. Alguns aniran a la recerca de plenitud interna, i molts altres desconnectats d´una interiorització, perseguiran la recerca de plaers mundans.

Els que voldran acumular bens temporals pel valor que els hi puguin atorgar, i els que es decantaran per valors eterns a través d´una instrucció i entrenament espiritual.

Allà on és la consciència, amb la capacitat de discerniment, d´amplitud de mires, de visió de conjunt, d´enfoc global, de desegotització, és el que voldrà decantar la balança en una direcció o una altra. La qualitat i quantitat del que fem i tenim ho palesa el resultat i el ressó que deixa en nosaltres i l´entorn.

L´observació constant dins i fora de pensaments, paraules i accions és l´indicador per a saber si anem ben encaminats o equivocats. Veure els contrastos entre unes formes o unes altres i els desencadenants, ha de clarificar què és millor escollir per a generar les condicions que reverteixin en la pau, cordialitat i respecte mutu instaurant millores permanents en tot tipus d´expresssions per al bé recíproc.

QUÈ PODEM DECIDIR ?

Voldriem decidiir unes vides a mida, cadascú amb els seus  paràmetres i mesures, però la realitat ens mostra que el percentatge de decisió és tan petit què és impossible saber què estem decidint pròpiament i què és fora del nostre abast.

Podem decidir l´alçada que tindrem ? el color dels ulls ? el color de la pell ? la quantitat de saviesa que podem aconseguir ? la quantitat de diners que tindrem ? amb quantes persones ens relacionarem ? la quantitat de fills cas de tenir-ne ? la salut de que disposarem ? el dia que marxarem d´aquest món ?

Totes aquestes evidencies ens haurien de  fer replantejar a fons tot el que fem a diari. Observar a on ens porta un conjunt de desitjos banals, les distraccions improductives i l´incapacitat d´instaurar unes pautes que ens facim milors persones respecte als propis afers i amb els altres.

No sabem veritablement quina proporció decidim nosaltres en els plantejaments amb les accions posteriors i els  desencadenants. Pel camí anem coneixent les persones precises que ens facilitaran o dificultaran certes questions, però són les que han de ser per al nostre procés evolutiu. Tots fem d´intermediaris i partim d´un guió previ amb uns antecedents i uns objectius a aconseguir. El lliure albir depèn de la consciència per a decantar-se en un sentit o altre abans d´actuar, on l´entramat de cada experiència ve determinat per uns precedents on els interprets en escena els ha ordenat la supervisió individual del món superior.

En realitat importa poc si podem decidir més o menys, el que hem de perseguir és descobrir què hem vingut a fer, per a què, amb quina finalitat, i mobilitzar els resorts oportuns per a executar-ho sabent que nomès som  uns mitjancers en l´entramaat còsmic.

DESIG - VALOR - RESULTAT

Voler el que no tenim o si tenim però més quantitat. Desig per a mantenir o incrementar. La questió és : per a què mantenir ? per a què incrementar ? amb quina finalitat ?

El desig és l´impuls dinamitzador, però hem de saber si val la pena esforçar-se per a segons què. Els desitjos poden ser mentals, afectius, físics, introduir més coneixements, determinats vincles, preservar la manutenció. El fons ha d´implicar o conservar o millorar, del contrari el desig tindrà poc sentit, seria més aviat un caprici.

Viure és forjar noves oportunitats, i el desig és sinònim de vida, es tracta d´imprimir qualitat amb la proporció òptima de quantitat.

Hem de preguntar- nos : per a què volem el que volem ? per accedir a un context més pròsper ? per què sabem que podem fer més i els avantatges que pot comportar ? per un suposat gaudi o benestar fonamentat en creences, conceptes, suposicions, dependents de factors externs ?

Sense atorgar valor no hi ha desig, es tracta d´observar on radica la base del valor donat a una cosa o context.

El desig es posa en marxa a la recerca de, i persegueix uns resultats que condueixin a la satisfacció. Es tracta per tant de cobrir mancances o tenir més del que tenim. És el mecanisme que ha de dotar de sentit i propòsit les nostres accions.

Davant la diversitat de desitjos hem de veure en perspectiva si l´objectiu a perseguir és convenient o no, si és necessari, si de debó val la pena tot el que s´hagi de mobilitzar i el possible benefici.

Quin tipus de desig és el nostre ?  És saludable ? És egoista o per compartir ? És primordial o prescindible ? Pot afectar negativament a nosaltres o algú ?

Els valors depenen de múltiples factors, però són la clau del desig, i el resultat què és el que pretén tot desig, depèn de les habilitats, l´equilibri de mesures a cada moment, i les interaccions que intervinguin en el procés, de curt o llarg abast.

INSTANTS ( II )

Instant és transitorietat, ara hi és ara no. La foto és la perpetuació d´un instant fugaç que es congela en una imatge. Podem rescatar el record, però ja no es pot repetir de la mateixa manera.

Molts instants semblants però cap totalment igual. Instant és com aigua a les mans, no es pot retenir. La rapidesa d´enllaços entre l´anterior i el posterior dilueix les accions guardant poques imatges a la memòria del que anem fent. Instant a instant es construeix o es destrueix, anem amunt o avall, millorem o empitjorem.

L´instant ens mostra que no hi ha aturador, que s´ha d´anar cap endavant. El passat sosté el present, es tracta de saber amb quin objectiu volem seguir sostenint nous presents.

Els valors són relatius, depèn de la mesura que hi posa cadascú, i exactament passa amb els instants, n´hi ha que queden grabats i altres s´obliden ràpidament.

Milers d´instants insignificants que només serveixen d´enllaç, i molt pocs remarcables marcant events importants per a nosaltres.

Unes paraules, uns gestos, unes accions d´un moment precís, forjades en l´interior, es manifesten per anar edificant les respectives vides particulars amb les experiències pertinents en el temps oportú.

Sempre estem en el present, però els instants presents s´han emmagatzemat al passat, visquent entre el permanent i el transitori. Afrontem el canviant per uns preceptes eterns que serveixen de guia, i sabent que l´ara s´esvaeix immediatament, procedim d´acord als anhels de perpetuitat.

Immersos en la dualitat cerquem l´unitat, i aquesta unitat depèn d´acoplar la dualitat. L´instant sempre hi és, però mai és igual.

Entre el que se´n va i el que perdura, l´oblidat i el recordat, intentem dotar de contingut les experiències, i de tot plegat en queda un mínim que marca les singularitats entre uns i altres.

INSTANTS ( I )

La vida és una acumulació d´instants. Cada dia es poden experimentar centenars de petits moments, viscuts la majoria de forma inapreciable sense atorgar cap valor, però l´encadenament d´un amb un altre és el que forja l´existència present de cadascú.

Hi ha instants que són com el vapor, s´esvaeixen i desapareixen. N´hi ha d´altres que són com pedres, unes paraules, unes accions, i allò que es produí en un tres i no res queda grabat durant molt de temps.

La rapidesa de moviments ens fa viure els instants de manera gairebé imperceptible. Encara no hem acabat l´executat ara i ja estem començant noves trames.

De tot el dut a terme durant el dia, què en queda en el record ? Quin profit extraurem del realitzat ? Els processos segons del que es tracti, poden ser llargs o curts, però l´inici i el final només és un instant. El que va entre el començament i la conclusió ha de tenir un objectiu, assolir algun propòsit, i d´instant en instant és on forgem totes les pretensions. La major part de l´efectuat queda en l´oblit, només queden fraccions significatives d´acord a les valoracions i el significat que té per a nosaltres.

Instant és temps, i temps és mesura, uns límits que emmarquen fets específics, empalmant constantment d´un context a un altre on la major part de vegades ho afrontem en pilot automàtic sense assaborir cada canvi de decorat, passant per alt factors subtils que passen desapercebuts per la inercia i la focalització en el moment següent.

Voldriem gaudir l´ara, però cada nou ara ja prepara el després, i amb la superficialitat imperant, els objectius de baix abast i una inconsciència considerable, anem visquent milers d´instants que queden en no res.

Hi ha situacions que es modifiquen amb relativa rapidesa, altres semblen inamovibles, i és instant a instant on succeeixen tots els canvis. Tot compta, cada pas, cada gest, cada element que intervé va conformant un entramat que readapten el precedent. De nosaltes depèn dotar els instants de valor i profit.

DESENGANXAR-SE DE L´ESTABLERT

Per què  tantes persones tenen por al canvi, quan aquest és un fet natural on no hi ha dos dies idéntics ?

Ho veiem en la política, defensant aferrissadament lleis obsoletes, desfasades, on l´important és romandre estàtic, no tocar res, que tot segueixi igual com si es tractés dels deu manaments. La societat es va transformant i ho consideren normal, però modificar decrets que enlloc d´estar al servei del poble l´esclavitzen, això no és possible.

Parelles que es mantenen sense cap projecte de creixement, sense afinitats que sostingui el fonament del vincle, un immobilisme encarcarat que no condueix enlloc amb l´únic propòsit de preservar una hipotètica seguretat o altres motius.

Feines mal pagades resignant-se a  prendre riscos, perquè disortadament l´abús del fort sobre el feble és la tònica generalitzada, i la impotència de variar les regles del joc condemna a unes condicions lamentables que es perpetuen per por a perdre el poc i que després encara sigui menys.

Si hi ha dia i nit, les estacions canvien ¿ on radica la por a afrontar noves tendències ? Quin sentit té voler preservar el caduc, el que ja no funciona, el que s´ha convertit en una nosa per no haver-ho substituit ? Es vol viure o malviure ? Avançar o quedar-se estancat ?

El que no va endavamt incrementant coneixements, potencial, maneres més enriquidores per les prestacions, va enrera. La por a perdre o a empitjorar es fonamenta en una pobresa d´esperit interna, en la ignorància d´un pla universal on tot està supervisat al mil-límetre per a experimentar el precís a cada moment.

El progrés o fracàs no depèn d´unes persones específiques, sinó d´un conjunt d´interaccions que encaixa contínuament l´individual amb el col-lectiu.

Si a cada moment fem el correcte, tot serà per a bé, per què en definitiva els esdeveniments hi són per a introduir millores respecte al precedent. Ara bé, si no volem deixar anar l´instaurat, a part de bloquejar l´entrada a altres possibilitats, la putrefacció de l´inservible acabarà per destruir el que es vol preservar a capa i espasa quedant molt pitjor per impedir fluir un ordre natural.

ENCARREGATS

A l´igual que l´encarregat d´una fàbrica que té un director, en les nostres vides particulars també som uns encarregats amb un director que ho supervisa tot per a que es produeixin els encaixos adequats en el moment oportú.

Vivim a la terra impulsats per uns preceptes espirituals que tenen l´objectiu de que cadascú descobreixi i efectui les correccions que li corresponguin a fi d´instaurar un entorn harmònic. Quan es produeixen disonàncies o conflictes, assenyala que no seguim degudament les directrius supremes, revertint en afliccions.

Hem de desxifrar el perquè dels esforços, de la nostra presència aquí, saber clarificar la finalitat ulterior més enllà d´un treball i un servei social.

La nostra vida ens pertany en part, som producte d´un Creador que escapa a la limitada comprensió humana amb l´immensa magnitud que representa. L´única tasca a fer és treure els vels que ens mantenen en la foscor, entenent la funció individual respecte al col-lectiu. Som encarregats de la pròpia vida amb la responsabilitat que comporta, però sobretot som encarregats d´un projecte celestial que doni sentit a les experiències, a les relacions, als canvis, veient el propòsit a llarg termini des de´una perspectiva metafísica.

De tot el que pensem, sentim i fem, sorgeix de nosaltres com a distintiu ? Impossible de quantificar, doncs això està sempre en relació a factors externs. El pensat i sentit emergeix de dins, influenciat per uns episodis previs connectats amb l´exterior.

Hi ha lliure albir ? En quina proporció ? Una gran part ja està predeterminada per múltiples factors. No obstant, decantar-nos envers condicions favorables o desfavorables dependrà del nivell de consciència, discerniment i voluntat. Abans d´actuar estem en disposició de decantar la balança, una vegada l´acció es porta a la pràctica quedem en mans de les directrius supremes; per això hem de ser molt prudents abans de mobilitzar segons què.

Ens movem en cercles limitats, el marge de maniobra és reduit, els coneixements mínims, però l´abast de les paraules, pensaments i accions afecta tot el conjunt.

Acomplirem la tasca què hem vingut a fer acomplint les lleis còsmiques ? Som uns encarregats i hem de merèixer el credit atorgat pel director.

QUINA VEU ENS PREDOMINA ?

Cadascú de nosaltres és únic, no hi ha ningú igual, disposant de diverses eines que confirmen que individualment som intransferibles.

La manera de ser depèn d´un conglomerat de factors, però sobretot del nivell evolutiu, el qual ens permet una visió àmplia o restrictiva, una capacitat gran de discerniment o minsa, un afany de superació o conformisme. Les variants són múltiples com la mateixa complexitat humana, i com en tantes altres coses que compartim de base, es tracta d´observar el comportament per a esbrinar les tendències que prevalen en nosaltres.

Tothom té consciència del cos perquè és el més evident i té exigències constants, però pocs en comparació tenen consciència de l´ànima. Tothom s´esforça per a cobrir les demandes en l´aspecte material, però també pocs en contrast en cobrir les necessitats espirituals.

Què ens inclina a decantar-nos en un sentit o en un altre ? La veu interior. La veu suau i silenciosa del cantó subtil que cerca la pau, l´harmonia, la concordia, o bé la veu densa, brusca i maldestre en les formes.

Què veiem a diari en el proper o llunyà ? Just el contrari dels anhels que en el fons desitgem. Què ens indica això ? Què si a fora hi ha conflictes és perquè s´han generat i es troben a dins.

Si volem que les condicions externes millorin, primer hem de millorar nosaltres en el que pensem, diem i fem per les consequències que se´n deriven.

La veu interior ha de guiar envers l´expressió dels millors atributs. Si no ho fa és per què donem prioritat a desitjos personals desajustats amb algú o amb l´entorn, que són causa de problemàtiques.

Les dues natures en nosaltres estan constantment en lluita. La naturalesa superior vetlla per l´unitat, pel bé comú. La naturalesa inferior cerca la satisfacció egosita sense importar-li el ressó dels actes comesos. L´evidència de les mateixes manifestacions indica cap on ens decantem, ja sigui ocasionalment o habitualment.

Molts volen que " el tot " treballi per a " les parts ", però les parts, sovint no volen treballar per al tot. I és aquí l´origen de les disonàncies, i amb aquesta ceguesa de plantejaments i d´objectius passa el que passa a diari.

Seguir els dictats de la naturalesa inferior no costa esforç, però ja veiem els resultats. Seguir la naturalesa superior representa un treball constant, però és qui dona sentit, utilitat i propòsit existencial. Davant d´aquesta exposició hem de preguntar-nos : quina veu predomina en nosaltres ? la que vol avançar i transformar defectes en virtuts ? o la veu que ens empeny a crear un ambient caòtic i de malestar permanent ?

Potser que ens aturem un moment i veiem cap on ens encaminem.

TIPUS DE DESIG

Què desitgem ? Per què ? És benèfic ? El desig és per a satisfer l´ego ? Quin objectiu té el que volem ? El desig s´enfoca a reforçar les virtuts ? Quantes persones abans d´actuar reflexionen sobre el desitjat i tot el que pot implicar ?

Em una societat anestesiada, enfocada en el mundà i gratificacions immediates, els desitjos preponderants són de baixa envergadura, sovint a molt curt termini. Massa desitjos inferiors que ens mantenen en un estadi inferior : cobdicia, afany de riquesa, plaers perjudicials. El contacte constant amb la matéria i l´anhel de subsistència, desvia d´objectius més refinats a no ser que ampliem la capacitat de perspectiva.

Si els desitjos sempre giren al voltant del mateix, de la pròpia auto-satisfacció, tallarem les possibilitats d´evolucionar al centrar-nos en el primari i transitori. Així no podem accedir a l´autèntic objectiu existencial que és transformar les manifestacions negatives que causen conflictes per expressions refinades conduents a l´harmonia.

Abans de dinamitzar certs resorts hem de preguntar-nos : el que desitjo m´inclinarà cap el dens o el subtil ?

a compartir o a rebre només jo ? a una satisfacció efímera o duradera ? contribuirà a crear benestar en el col-lectiu o bé al contrari ?

Els desitjos no adreçats a introduir més llum en nosaltres s´esvairan ràpidament i no els podrem mantenir.

Segons el desig i context es pot veure la necessitat i nivell de consciència. El medi circundant, les condicions i les peculiaritats individuals, fan variar i adaptar el que volem per un conjunt de característiques.

Desig és el que no tinc i vull tenir, o també si que tinc però vull més. La questió de fons és : per a què més ?

quina sortida pensem donar ?

Hi ha massa desitjos perjudicials i massa pocs benèfics, i si no hi ha el discerniment indispensable, el que creiem serà un gaudi, sovint acaba en pérdua o malestar.

Els desitjos poden alliberar o esclavitzar, els resultats ens ho clarificaran. Hem de desitjar el que ens faci ser millors, el que incrementi el potencial com a ésser, el que generi relacions més satisfactòries. El que desvii d´aquests propòsits acabarà essent nociu i haurem de reparar el que s´espatlli.

DRAMA EXISTENCIAL

Quants d´entre nosaltes sap exactament el què ha de fer i perquè en aquest context anomentat " vida " ? A on volem anar ? Amb quin objectiu ?

Atrapats en l´espai temps, limitats per uns mínims coneixements, per les condicions culturals, ambientals i recursos que ens envolten, intentem preservar al màxim la nostra presència física amb un estret marge de maniobra per les obligacions diaries d´obtenir diferents nodriments.

Si ja és prou misteriós desxifrar la funció individual, encara ho és més quan aquesta ha de confluir en l´encaix col-lectiu. El dilema constant de mútua dependència entre les parts i el tot, i malgrat saber-ho, sovint els plantejaments i accions posteriors no s´encaminen precisament a produir tal encaix.

Descobrir l´origen és desvetllar l´ocult, i això suposa entrar en contacte amb les subtileses, resultant una tasca extremadament difícil quan ni tan sols sabem desenvolupar-nos en la superficialitat. En consequència, no sabem qui som realment i el veritable propòsit pel qual se´ns ofereix un temps per a dur-lo a terme.

Es diu que la dimensió física és l´exili, la fragmentació, i la finalitat és tornar al " sinus de l´Etern ", a la unitat.

I la questió és : com trencar la inercia de la voràgine diaria com si estessim en un vaixell en un oceà que ens empeny a avançar sense saber exactament on ens porta i quin desenllaç tindrà !

Amb una visió i enfoc egocentric, desitgem que els altres ens puguin reportar el que necessitem, la qual cosa suposa establir connexions. No obstant, malgrat aquesta evidència, ens passem el dia tallant connexions amb les nostres maneres separatives, causant caos i desastres de tot tipus.

El nostre potencial és desconegut, no sabem precisar l´abast del que podriem arribar a fer, i mentrestant anem deambulant com un boxador que va donant cops a l´aire quan ja està grogui, trobant-se en aquest estat lamentable a causa d´un seguit de despropòsits.

El gènere humà pot construir o destruir, això depèn de la consciència, clau per a que harmonitzi pensament i acció. Es tracta d´esbrinar què volem construir i el seu desencadenant, doncs si ho fem incorrectament la suposada construcció és una destrucció.

Quina finalitat i profit donem o donarem a l´aprés, al treball, a la posada en escena quotidiana,el gran dilema !!

Tots els esforços i afany de preservació per a què ? Per a una simple subsistència ? Per a marxar sense constatar una evolució evident ? El dilema el tenim tots, la pregunta és : descobrirem el què i el com per anar a l´altra banda superant la prova ?

TAQUES IMBORRABLES

L´alt grau d´egoisme imperant juntament amb la inconsciència, reverteix en una forta insensibilitat a tot allò que no tingui a veure amb hom mateix, i a la vegada amb una sensibilitat desmesurada en questions vinculades a nosaltres.

Paraules i accions és la manera d´expressar-nos, i si aquestes no mostren un tracte digne, es produeixen esquerdes que deixen marques. A diferència d´una peça de roba que treu les taques amb sabó, o d´una grabació sobre d´una altra que elimina l´anterior, tant les paraules com les accions mai queden impunes. En el pla etéric tot queda registrat, i per més que volguem no hi ha cap goma ni disolvent que ho pugui esborrar.

Podem demanar disculples, corregir comportaments posteriors, però el dit i fet en el seu moment és imborrable, no és possible fer marxa enrere i reescriure-ho. L´únic que es pot fer és prendre nota per a no repetir-ho, aprendre dels errors amb voluntat de millorar, sabent que les imprudències, la ignorància i les formes maldestres, tenen consequències i passen factura.

Quines mesures podem prendre per a mostrar-nos correctes ? Ser molt prudents abans de parlar, pensar el que es vol dir per a que imperi l´harmonia i la consideració, i en les accions exactament igual.

Un savi de l´edat mitjana deia : " facis el que facis pensa en les consequències " Ho veiem o no tot té consequències, i els pitjors enemics que juguen en contra nostra és pensar només en els propis afers personals amb les diverses manifestacions barroeres.

La gent pot excusar-se, la part afectada dir que no passa res, pàgina arxivada, però a nivell subtil, en l´interacció, ha quedat grabat un episodi emmagatzemat a la memòria afectant a pensaments i sentiments que condicionen intercanvis posteriors.

La majoria no s´adona del perill i la gravetat de paraules i accions executades impulsivament. Només es necessita un moment per a parlar o escriure, així com executar una acció, però el desencadenant pot pagar-se tota la vida.

Totes les miseries del món deriven de no parlar i actuar correctament, i mentre´s no es desvetlli la consciència per a transformar els patrons d´arrel, les taques imborrables ens acompanyaran contínuament amb tota la engativitat que deixen al seu pas.

MARCAR LES DIFERÈNCIES

Marcar les diferències és sortir de la tònica imperant, del que predomina, d´una majoria conformista per a formar part d´una minoria inconformista.

Anar fent " el que toca " un dia i un altre, resignadament, sense aspiracions, limitats, condicionats per múltiples factors, és desitjar sobreviure, desconnectats dels anhels de l´ànima centrats únicament en nodrir les peticions del cos.

Focalitzats exclusivament en afers mundans no és possible apujar el llistó del nostre potencial. Primer s´ha de desvetllar la consciència per a voler anar més enllà del purament material, i a continuació dotar-nos de les eines d´instrucció i entrenament per a seguir immersos inevitablement en la rutina, però sota uns paràmetres adreçats a desevolupar la naturalesa espiritual.

De debò que ens satisfà veure com passen els dies cobrint l´expedient de mantenir-nos i prou ? O no voldríem dotar de sentit i significat tot el que realitzem ?

Marcar la diferència depèn dels pensaments, dels sentiments i les accions. La qualitat d´aquests determinarà els resultats. La base és el pensament, i la voluntat executora és qui donarà forma concreta. Sense un desig clar, explícit, instaurat en l´interior, de voler millorar contínuament en tot tipus d´expressions, serà impossible dinamitzar el potencial, i en consequència no es podran marcar diferències respecte a la tendència social habitual.

No podem romandre estàtics en l´aprenentatge ni en com ens comportem. Conformar-se en anar passant és una mort lenta amb la pretensió de viure una vida buida, on no hi ha objectius més enllà de preservar el funcionament orgànic del cos.

Aquesta és la forma que observem a diari, un autèntic desencís que reflecteix la incapacitat de desxifrar quina és la nostra funció i propòsit existencial, amb unes pobres expressions producte de quedar empresonats per tot el que envolta a factors estrictament materials.

La diferència només es pot fer amb virtuts consolidades, exercitant-nos permanentment per a ésser, en seguir els preceptes espirituals; d´altra manera tan sols és una lluita de simple supervivència.

AMPLIAR I SUBSTITUIR

Quina és la constant que ens ha d´acompanyar sempre ? Ampliar el potencial. Com hem de fer-ho ? Instruint-nos per a entrar en contacte amb la llum circundant internalitzant-la per a que formi part de nous coneixements. La teoria és el primer pas, la pràctica és el benefici experimentat a través de l´acció.

S´ha de tenir ambició de voler ser més, de fer més, aquesta és la funció de disposar de temps. Si ens conformem on som ara, no podrà entrar material nou, i enlloc de seguir avançant quedarem encallats.

Les possibilitats amagades a descobrir en nosaltres són inimaginables, i dotar-nos de més capacitats dependrà de l´anhel, dels objectius i talents acumulats.

No podem romandre estàtics, s´ha d´anar endavant a la recerca de nous materials, noves maneres, formes més acurades. La història ens ho ensenya contínuament en l´afany d´introduir instruments més avantatjosos respecte als anteriors. Sense el desig de millora permanent no evolucionariem, i la simple repetitivitat rutinaria sense modificacions, a part de ser un avorriment, s´acabaria convertint en un viure autòmata sense sentit.

A la infantesa es palesa amb claredat el procés a realitzar. Anar passant successius estats d´ignorància i inconsciència a coneixement, d´una gran dependència a una independència gradual.

L´etapa escolar és la basse, la preparació per a saber actuar socialment mitjançant intercanvis constants. I és justament a través de relacions on se´ns presenten els reptes per a encaixar les pretensions individuals de cadascú. Aquí és on es posa de manifest les possibilitats de creixement d´acord a com efectuem les interaccions i els resultats que se´n deriven.

Ampliar suposa més, destapar l´invisible o ocult préviament, donant entrada a elements que ja existien fent-se conscients, tenint majors eines al nostre abast per a combinar, introduint variants que aportin un context reforçat respecte al precedent.

I evidentment, a l´igual que els múltiples invents aconteguts al llarg dels segles, després d´ampliar la visió que exerceix de detonant, l´utilitat d´aquesta consisteix en substituir el que es queda obsolet per les novetats dotades de més prestacions. I el que és evident en l´entorn en els estris quotidians, hem d´aplicar-ho a nosaltres, incrementant les facultats cognitives per anar sempre a més en les nostres manifestacions, més acurades, refinades i òptimes de manera constant i il-limitada.

SOCIETAT INFANTIL

Quin és el tipus de comportament d´un nen petit ? Què vol un nen ? Acaparar, rebre constantment, ja sigui aliment, afecte i tot tipus d´atencions.

Això és normal quan s´és petit, doncs les condicions dels primers anys ens fan dependents del suport d´altres per a sobreviure i disposar dels recursos essencials. A mesura creixem hem de guanyar en independència, i aquesta comporta responsabilitat. Fer-se càrrec de les nostres accions, merèixer l´adquisició de nous recursos mitjançant intercanvis.

Tot molt fàcil d´entendre i d´acceptar forçosament ens agradi o no, el dilema sorgeix quan ja en una edat adulta constatem el comportament immadur de bona part de la societat.

Podem treballar, pagar despeses, però si la manera de procedir dista poc de l´actitud mostrada a la infantesa, estem encallats. I per actitud em refereixo a postures egoistes de mentre´s jo estigui bé els altres ja s´ho faran. Voler acumular sense cap necessitat que ho justifiqui ; les relacions lamentables que acostumem a veure a diari, entre parelles, de pares i fills, en l´àmbit laboral.

De què serveix la tecnologia, la comoditat, si s´és incapaç de mantenir una conversa profunda, amb sentit ? On és la sensibilitat per a mobilitzar-nos per desvalguts a part d´uns quants voluntaris ? Demanem afecte mentre´s nosaltres no el sabem donar. Volem amistats i no sabem comportar-nos com a tals per a rebre-la. Voldriem ser feliços, però la nostra pròpia incompetència derivada de la inconsciència, de la superficialitat, del materialisme i egoisme imperant, ens allunyen una vegada i una altra de poder-ho experimentar.

Envoltats d´abundància vivim miserablement, doncs com catalogar si no les notícies diaries i el caos en forma de conflictes i problemàtiques diverses.!

Només madurant, o sigui, veient clar quin ha de ser l´objectiu, com hem d´actuar, com substituir les expressions perjudicials per les benèfiques, podrem canviar aquestes condicions. Qui ja ho ha fet s´ha alliberat del cercle viciós. És questió de voler-ho i saber com fer-ho.

CANVIAR INFLUÈNCIES

Una de les coes més difícils és canviar l´arrelat fermament en l´interior, sigui per conviccions, tarannà, àmbit cultural o la capacitat intrínseca.

La forma de pensar depèn de la capacitat de discerniment, de saber ser equànim, de la formació, del medi i el nivell evolutiu. Si aquest conjunt d´influencies porta a l´harmonia personal i amb el proïsme, serà un bon exponent de raciocini. Si pel contrari, resulta complicat i difícil entendre´s amb altres, on és present la tensió i el malestar, indicarà que les influències incrustades en nosaltres enlloc de facilitar una fluidesa causen un obstacle.

Com canviar pensaments, creences, interessos que desemboquen en un perjudici ? La rigurositat inflexible d´un criteri limitat, amb postures tancades que no aporten solucions, al final desemboca en conflicte, on la magnitud s´incrementa si s´és incapaç de modificar pensaments i accions destinades al desbloqueig.

Per regla general tractar amb persones de mires curtes, egocèntriques i desconsiderades sempre és un mal megoci. Quan una de les parts no pot entendre a l´altra ni s´esforça perquè només anhela preservar el seu criteri i posició, s´obre una esquerda que distància, i enlloc de trobar solucions es genera una persistència problemàtica.

Tancar-se en banda, topant múltiples vegades amb discrepàncies defensant arguments indefensables, és una manca de saviesa que només es subsanarà si s´està disposat a obrir-se, escoltar, reflexionar i eixamplar horitzons. L´única manera de poder emetre veredictes sensats, és observant el conjunt en profunditat sortint del laberinte d´idees particular per a entendre les diferències.

Qui es nega a canviar atrinxerant-se en paraigues salvavides, haurà d´assumir les consequències de la inflexibilitat.

La pobresa resolutiva deriva en pobresa argumentativa i la ineptitud que comporta a l´hora d´actuar. Sense maduresa interna, amb una baixa capacitat de discernir acuradament i correctament, és com una condemna que atrapa dins d´uns esquemes limitats que lluny de comportar una salvació serà dictar sentència en una espécie d´auto-execució.

CREAUR LA FRONTERA

Creuar la frontera és canviar de paisatge ( visió ) de costums ( actitud ) i el llenguatge ( la manera de comunicar-nos )

Romandre en el país habitual és seguir amb els mateixos criteris, esquemes, models de pensament i conducta.

Canviar de país és ampliar horitzons, experimentar diferent, constatar altres formes, sortir d´estereotips, de fixacions. La flexibilitat és qui facilita abarcar àrees més grans de coneixement i poder accedir així a majors possibilitats. La questió és : quants de nosaltres volem canviar de país amb el coneixement que pot aportar ?

El tarannà humà és còmode, prefereix pocs riscos assegurant uns mínims sense aventurar-se a l´opció d´uns màxims per la por de perdre els mínims.

Ens sentim còmodes amb el proper, el conegut, en el que dominem, limitant-nos voluntariament per la incertesa d´un terreny que pot ser favorable o desfavorable, i davant el dubte s´opta pel conservadurisme.

A la zona de comfort no hi ha creixement, són les situacions incòmodes les que ens fan dinamitzar diversos resorts, pensant alternatives, estrategies i accions conduents a una millora.

No obstant, ens agradi o no, els riscos i les incerteses sempre estan presents. Podem respondre dels propis moviments i les consequències ocasionades, però no de la incidència aliena en el nostre entorn circundant, indicant que d´una forma o altra hem de tenir l´adaptabilitat suficient per a creuar fronteres quan sigui precís.

Ens movem entre el risc i la prudència, i l´habilitat consisteix en equilibrar constantment ambdues d´acord al context, objectiu i marge de maniobra.

Hem de decidir si volem seguir en el propi país còmodes però sense avenços significatius, o bé confiar en el potencial, en l´afany de superació i aspirar a nivells més alts de desenvolupament.

Per accedir a una nova fase, a un nou graó superior en qualsevol àmbit, hem de deixar enrere alguna cosa i adquirir-ne d´altres que permeten una expansió, un domini més gran. Aplicat a la nostra vida és optar per romandre estàtics sense progressar, o mobilitzar-se aspirant a introduir constantment elements més i més qualitatius en el ser i en el fer.

PARAULES - CONCEPTES - ACCIONS

Per a moure´ns en l´entorn és precís identificar el que ens envolta a fi de saber actuar amb eficàcia i harmonia. Les paraules són el mitjà que descriuen situacions, objectes, persones, el proper o llunyà, el conegut o desconegut, el concret i abstracte. Sense paraules i l´imatge representada no ens podríem comunicar tal i com ho fem, i les possibilitats evolutives serien molt menors al no disposar d´elements suficients.

Les paraules ens connecten amb conceptes, i l´associació d´ambdues facilita el coneixement del que ens envolta amb l´objectiu de procedir amb habilitat en la persecució dels propòsits. Es tracta d´encaixar una vegada i una altra en els diferents contextos i relacions amb les diferents finalitats que empenyen els nostres moviments.

La paraula és la base, el concepte l´intermediari entre el nom, la funció, l´aportació i les relacions que s´establiran, ja sigui amb vegetals, animals o persones. I encara que els vegetals o animals no coneguin les paraules, internament saben quines interaccions han d´efectuar externament.

L´acció s´ha de nodrir previament de paraules i el que representen, sense aquestes seria impossible saber distingir el que volem clarament. Podriem anar provant per a diferenciar el que necessitem o no, el que ens agrada o no, essent un obstacle per a organitzar una estructura de vida social.

Tal com es diu a la Biblia " al principi fou el verb ". Si no ens poguessim expressar tal i com ho fem per què no hi hagués nom a les coses ¿ com fariem els intercanvis ? Sens dubte que les paraules són fonamentals, el punt de partida on s´inicien tots els moviments posteriors, el que ens permet col-laborar, expandir-nos, idear projectes, investigar, desenvolupar-nos en múltiples variants, entendre els processos de canvi i transformació ambicionant la creació de condicions millors gràcies al suport que representa el significat i concepte de cada paraula.

Si hi ha tants conflictes, tensió i caos de tot tipus en tants llocs, és per no saber ajustar les paraules amb el que representen i l´acció efectuada. Si enlloc de concordia es genera discordia és la constatació d´una mala interpretació, producte d´un fons de foscor traduit en accions perjudicials.