JUDICIS ( II )

Què jutgem ? El fet, la persona, el resultat o les tres coses ? El què, el com, el fons, la forma ? Sota quins paràmetres es poden considerar justes les apreciacions d´acord al lloc, costums, cultura, amb les peculiars valorcions de cada idiosincràsia ?

Hi ha algun métode que asseguri un judici just ? Per què uns volen duresa i altres són condescendents davant el mateix fet ? Per què on uns veuen infracció altres veuen innocència ? Qui està encertat ? Qui discerneix correctament ? Qui veu les coses amb claredat, sense influències partidistes i equànim en l´observació i conclusions ?

Tot el que passa és exactament el que ha de sser en aquest moment, i partint d´aquesta premissa, el que " veiem " com actes punibles, possiblementg només és una part d´un pla més llarg entre un inici i un desenllaç per anar a un context millor. Llavors, podem assegurar que l´incorrecte és realment incorrecte, i el que en ocasions pot semblar injust és veritablement injust d´acord a una pel-lícula més gran que les simples apreciacions del moment ?

Tothom opina, tothom critica, tothom veu coses mal fetes des de la seva òptica, les seves idees, criteris, consciència. Quants d´aquests són capaços d´emetre veredictes sensats, equànims ?

El gènere humà acostumat a moure´s per interessos, pot ser fiable en jutjar questions que són oposades o s´allunyen dels seus gustos o desitjos ? 

Qui no predica amb l´exemple no està capacitat per a jutjar, només aquell qui és recte té la força moral per a fer-ho.

" No jutgeu i no sereu jutjats " és l´exponent de que tots hem de vetllar per la pulcritud, i tots som aquí per a corregir impureses.

Jutjar correctament requereix tres factors : rigor, compassió i equilibri entre ambdós. Si preval el rigor sense compassió, al final no es pot ser just.

Judici represnta ocultament de misericordia. Això significa que rera els fets hi ha un propòsit que ens condueixi a una  expansió de consciència i a uns canvis que aportin millores en el pensament i l´acció.