Si hi ha alguna cosa en comú entre tots és l´impuls a jutjar quan escoltem comentaris o veiem certes accions considerades des de la nostra òptica individual com a incorrectes.
Per què jutgem ? Per l´anhel de perfecció. ¿ Com algú imperfecte pot saber el que ho és realment ? Imbuits per l´ego que creu estar en el cert, guiat per uns desitjos i interessos personals, limitats i condicionats per nombroses influències, ens atrevim a emetre veredictes d´un tot quan ni tan sols tenim accés a totes les parts.
Lleis, decrets, reglaments, s´instauren per a establir un ordre, ja que del contrari seria un caos. No obstant, aquestes mateixes lleis no són totalment impecables, i en diverses ocasions es constata l´injust del que l´escrit en un paper pot semblar just.
Jutgem fets a través d´accions i/o paraules, que poden derivar en unes consequències que posin en perill, causar danys o trencar l´harmonia. Però ¿ què passa quan el jutge especula o distorsiona la realitat d´acord a la seva òptica visual, als seus gustos, als seus criteris, i enlloc de ser equànim és parcial ? ¿ Quina credibilitat pot tenir algú que manipula els fets i per comptes de posar remei a una situació l´empitjora ?
Com es pot pretendre instaurar el correcte quan el veredicte no s´ajusta a l´acontegut constatant clarament la seva incorrecció ? Com pot algú que ostenta un càrrec de gran responsabilitat per a distingir clarament el què és una infracció o no, pot errar-la de manera que el defensor de la llei incompleixi la mateixa llei ?
En un cas demostrat amb proves irrefutables, la finalitat de jutjar no ha de ser escarmentar o venjar-se, senzillament que l´infractor prengui consciència i pugui servir d´esmena cara al futur per a no patir ni ell ni les involucrats directament o indirectament les consequències de les accions.
Els encarregats d´impartir justicia haurien de tenir coneixements sociològics per a contrastar-los amb les seves idees i ampliar la visió sobre el que han de valorar per a ser equitatiu en el diagnòstic.
Les lleis es redacten de forma generalista com si tothom fos igual, però cada cas és diferent, havent de sintonitzar l´esperit de la lletra amb la persona implicada, les circumstàncies, la intenció i el resultat que hagi comportat. No cenyir-se estrictament al que diu la llei, sinó a la veritable eficàcia d´aquesta tenint en compte tots els factors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada