Edifiquem la vida en el dia a dia, i en aquest anem empalmant d´una qüestió a una altra, la transitorietat és la tònica predominant. El moviment implica canvi, i per tant és un episodi transitori. Transitori és sinònim de provisional, i impulsats per uns preceptes eterns que marquen les pautes de comportament, l´escenari on s´esdevé l´expressió d´aquests és fluctuant. Així com la dualitat va lligada a l´unitat, el transitori ho fa amb l´etern. Les parts formen part del tot. El passat és la base del present, el que hem après, les experiències. Tot ha estat un cúmul d´episodis transitoris que conformen l´unitat del que som ara. I el futur s´edifica en el present constant pels referents adquirits en el passat. Les fraccions semblen estar deslligades unes d´altres, però són enllaços de l´anterior al posterior a la recerca d´una unitat. El valor del transitori és com rendibilitzem de manera profitosa la diversitat de seqüències i ocupacions quotidianes per a que els esforços tinguin sentit i objectiu. Al final del dia hauríem de revisar el comès per a comprovar quina proporció ha estat productiva i quina malversada. La majoria vol viure molts anys, però no és qüestió de més quantitat insubstancial de fons, sinó de qualitat transformadora entre el que érem en una època i l´actual desenvolupant talents, amb l´afany de polir el precís millorant les expressions contínuament. En el transitori és on es construeix la trama. Es presenten oportunitats, dilemes, experimentem sensacions agradables i desagradables, moments àlgids i de decaïment. Relacions, activitats, que comencen i acaben, gustos que canvien. I en aquesta varietat hem d´adoptar la millor disposició, atents als esdeveniments per que les eleccions i els desencadenants poden ser altament favorables o perjudicials.
dissabte, 25 d’abril del 2026
dijous, 9 d’abril del 2026
QUÈ FEM AMB ELS INSTANTS ?
Tot són instants, uns s´experimenten fugaçment i altres la sensació és allargada. Anem empalmant de l´anterior al posterior, no podem retenir les paraules ni les accions. La fotografia o material gravat pot deixar constància de moments concrets que han estat instants. Del que va passar guardem alguns records, la resta forma part de l´oblit. És un anar cap endavant sense aturador, repetim rutines en un seguit d´activitats, i mai hi ha cap dia idèntic als precedents. No som conscients de la gran varietat d´instants diferents viscuts a diari. Anades, tornades, inicis, finals, dinamisme, repòs. El ritme vital no permet fer aturades contemplatives, això com a molt es pot reservar un parèntesi enmig de la mobilitat predominant. Totes les etapes, cicles, estudis, treball, relacions, ocupacions, han començat per un instant, i el procés complet ha estat un compendi successiu d´instants. De l´origen al final, de la llavor al fruit, amb processos curts o llargs, van sempre acompanyats d´instants. L´instant és la part del tot, i el tot és possible per la multitud d´instants previs. Estem immersos en contextos duals. Actuem pels coneixements adquirits en el passat en el present per allargar-lo en el considerat futur en l´ara. Ens fem un pla d´acció que s´ha de desenvolupar en cada nova jornada, però no sabem si es podrà executar en la totalitat o parcialment, si sorgiran obstacles, per que la tònica constant és afrontar el desconegut amb el conegut. Comencem el dia amb el comptador a zero, amb un full en blanc a omplir. La planificació pot estar prevista en gran part, però dependrà dels esdeveniments, del no controlat per nosaltres que ens empeny a flexibilitzar-nos en els nous instants que sempre són sorprenents, perquè del segon anterior al següent tot pot canviar radicalment. Què ens ensenyen els instants ? Que cada moment és únic, semblant però irrepetible, i que hem de fixar la màxima atenció a tots els moviments i detalls per que en depenen els resultats que condicionaran els temes valorats per nosaltres com la salut, economia o relacions. L´instant és transitori i forma part de l´etern en la successió constant d´enllaços encadenats com un tot.