LES RELACIONS CONSTANTS ENS MILLOREN I ENS SATISFAN ( II )

Per a poder generar una relació amb el millor encaix possible, és necessari encabir tres aspectes fonamentals. Estar a la mateixa alçada, anar en la mateixa direcció i en la mateixa velocitat.                      El fonament del que posteriorment es desencadena radica en el pensament. Si un dels integrants té un alt nivell, ideals elevats i l´altre s´allunya d´aquests paràmetres la base trontollarà i el que pugui venir a continuació.                                                                                                                                                     És important anar en la mateixa direcció. Si els objectius d´una de les parts és bastant diferent de l´altra, dificultarà el nexe en comú. I la velocitat suposa el dinamisme, iniciativa, i un cop més si l´altra persona és passiva i conformista, serà un entrebanc per a realitzar tasques conjuntament.                                        Tot es redueix a converses, companyia i compartir recursos. Quines converses substancials, instructives, imperen habitualment ? La companyia per a què la volem, per a no sentir-nos sols, per a parlar sobre com ha anat la jornada ? I els recursos de manutenció que poden ser equitatius o recaure en un dels dos.         De tots aquests components de converses eixamplen la visió en perspectiva ? Ensenyem, aprenem, el contacte freqüent  va conduint- nos a un poliment gradual expressiu mostrant-nos més intel-ligents, més sensibles, atents, considerats ? Els recursos s´empren per a l´indispensable i afers mundans o també per activitats adreçades a un desenvolupament progressiu ? Amb aquestes exposicions quin percentatge de relacions són o serien realment profitoses millorant amb el pas del temps sentint satisfacció ? El difícil seria trobar-les per que l´imperant és lligar-se per valoracions emocionals que obstaculitzen observar amb l´amplitud indispensable els possibles avantatges i inconvenients de l´altra persona.                                 Per a experimentar altes vibracions qualitatives primer les hem d´introduir en nosaltres, en cas contrari els intercanvis seran mediocres, mancats d´interès veritable per xipollejar només en el superficial.               Quants es mouen per la bellesa, sexe, diners, per a disposar d´uns serveis, pensant en els propis desitjos i interessos però no en l´altre que possiblement no sintonitzin gairebé en el més primordial que és sentir veritable afecte i esforçar-se per a oferir la millor versió pensant justament en l´altra persona. 

LES RELACIONS CONSTANTS ENS MILLOREN I SATISFAN ( I )

Hi ha relacions d´època on un cop han acomplert el seu paper s´esvaeixen. L´etapa escolar i laboral manté uns vincles durant anys, i arribat el moment s´acaben on cadascú preserva la seva independència.              Quan volem establir vincles persistents de parella i/o fills, el marge de maniobra queda condicionat en l´espai, temps i recursos. ¿ Què impulsa a desitjar una presència constant d´algú ? Paraules encisadores, certes accions, habilitats artístiques, la bellesa ? Hem calculat el cost d´aquestes cessions per només unes hores diàries ? Els lligams propers i habituals tenen per objectiu aprendre encaixant les diferents singularitats que entrin en escena. Aquest potencial de creixement no es reflecteix en fets per que cadascú actua d´acord als seus criteris.                                                                                                                       Per què volem perdre o sacrificar privacitat i llibertat, privant-nos de moments de recolliment ? Per que influenciats socialment, la idea de tenir parella i/o fills ha de suposar vivencies emocionals gratificants, i això dependrà del tarannà, de la capacitat dels integrants, i observant la superficialitat imperant és difícil forjar situacions engrescadores. ¿ L´anhel de proximitat freqüent és per amor ? Quin tipus d´amor ? Interessat i egoista  ? Per donar i compartir ? Què podem donar, què podem compartir ? Pel que som ho mostrarem, i si hi ha defectes i absència de qualitat, els esdeveniments així ho reflectiran.                         Ningú pot omplir buits interns des de fora. Els altres hi són per a intercanvis esporàdics, només el contacte permanent amb nosaltres mateixos és qui ens pot fer millors. Gaudir de silenci, pau i tranquil-litat, són els bens intangibles més preuats, i ningú des de l´exterior ens ho pot donar.                                 La majoria s´imagina, suposa o creu que algú introduirà elements d´insomni, sabent que l´encant d´una atracció dura poc i l´avorriment és el que queda. No hem de precipitar-nos en hipotecar la vida. És molt fàcil embolicar-nos, i difícil desfer el lligam.