Si volem estar envoltats de condicions favorables, és indispensable saber com actuar en cada context, i el primer és tenir un profund coneixement de la nostra idiosincràsia, pretensions i la necessària combinació de coneixement i intuïció del medi i dels altres per adoptar la postura pertinent. Totes les disfuncions personals i socials són producte del no encaix apropiat dels elements i factors que entrin en escena. Volem el millor, i per aconseguir-ho hem de forjar les condicions que ens ho facilitin d´acord als recursos i possibilitats. Tot el valorat com la salut, diners o relacions, requereix un esforç i unes peculiaritats. Com més ajustats estem en les expressions els desencadenants s´acostaran al desitjat. Això indica que quan tenim problemes de salut, diners o relacions, és l´exponent de no haver sabut harmonitzar l´emergit de dins i el seu ressò extern. Qualitat, benestar, comoditat, és l´anhel de tothom, i si passa de llarg o no ho experimentem és per no saber crear les condicions que ho facin viable. Immersos en rutines, intercanvis de baixa intensitat, molt entretinguts però sense eixamplar el potencial de creixement centrant l´atenció en ocupacions insubstancials, no apugem el llistó de la pròpia auto exigència mentre´s volem que els altres siguin impecables. La llei de l´atracció és un reflex de les nostres emissions. Per a tenir vincles valuosos nosaltres hem de mostrar-nos com a tals. I com que això sembla exclusiu d´una petita minoria disposada a treballar de valent, per aquest motiu tot va com va, en nivells inferiors als desitjats. Les constants crisis socials de tot tipus que es van perpetuant són l´indicador de les mancances resolutives dels encarregats de trobar solucions, del conjunt d´individualitats afectant la col-lectivitat. I fins que no prenguem consciència i modifiquem objectius i maneres de procedir, continuarem immersos en conflictes, en afers particulars i socials.
divendres, 30 de gener del 2026
divendres, 16 de gener del 2026
IMPOTÈNCIA SOCIAL
Impotència social és voler redreçar els conflictes constants i no tenir capacitat per aconseguir-ho. La perpetuació de problemes incidint en una part o en la majoria de la població, és el reflex d´unes maneres de fer que responen a la idiosincràsia humana i el nivell d´intel-ligència i consciència limitada. Enlloc d´una àmplia visió en perspectiva ideant objectius per al benefici comú, volem el nostre benefici personal, i mentre´s la base que dona peu als plantejaments i esdeveniments amb les seves conseqüències, sempre hi haurà afers a resoldre. La massa és majoritària, però l´estructura governamental disposa d´aparells intimidadors, dificultant l´introducció de canvis si van en contra dels interessos imperants del poder establert. Tots anem rere el propòsit d´aconseguir condicions benestants, la diferència radica en que els dirigents controlen i el poble està sotmès a unes directrius. Al llarg dels segles van canviant les formes externes, anem substituint elements antics que queden desfasats per altres amb millors prestacions, més ràpids, més lleugers, amb unes possibilitats impensables en temps pretèrits. L´anhel de comoditats ha facilitat l´introducció de materials sofisticats. En canvi, nosaltres seguim mantenint pautes i maneres de procedir igual que segles enrere, per això repetim errors, perpetuem el malestar i mai s´acaben els enfrontaments per que volem guanyar, imposar, subjugar. Els dilemes socials no resolts, perpetuant-se, no és més que l´extensió dels dilemes individuals producte d´una manca d´harmonia que impedeix veure amb claredat, i per tant provoca actuar negligentment amb els desencadenants de curt o llarg abast. Mentre´s no modifiquem objectius i conducta adreçats a un bé comú, prevaldrà una insatisfacció generalitzada com ha estat sempre i així continuarà.