QUÈ FEM AMB ELS INSTANTS ?

Tot són instants, uns s´experimenten fugaçment i altres la sensació és allargada. Anem empalmant de l´anterior al posterior, no podem retenir les paraules ni les accions. La fotografia o material gravat pot deixar constància de moments concrets que han estat instants.                                                                     Del que va passar guardem alguns records, la resta forma part de l´oblit. És un anar cap endavant sense aturador, repetim rutines en un seguit d´activitats, i mai hi ha cap dia idèntic als precedents.                     No som conscients de la gran varietat d´instants diferents viscuts a diari. Anades, tornades, inicis, finals, dinamisme, repòs. El ritme vital no permet fer aturades contemplatives, això com a molt es pot reservar un parèntesi enmig de la mobilitat predominant. Totes les etapes, cicles, estudis, treball, relacions, ocupacions, han començat per un instant, i el procés complet ha estat un compendi successiu d´instants. De l´origen al final, de la llavor al fruit, amb processos curts o llargs, van sempre acompanyats d´instants. L´instant és la part del tot, i el tot és possible per la multitud d´instants previs.                                          Estem immersos en contextos duals. Actuem pels coneixements adquirits en el passat en el present per allargar-lo en el considerat futur en l´ara. Ens fem un pla d´acció que s´ha de desenvolupar en cada nova jornada, però no sabem si es podrà executar en la totalitat o parcialment, si sorgiran obstacles, per que la tònica constant és afrontar el desconegut amb el conegut.                                                                          Comencem el dia amb el comptador a zero, amb un full en blanc a omplir. La planificació pot estar prevista en gran part, però dependrà dels esdeveniments, del no controlat per nosaltres que ens empeny a flexibilitzar-nos en els nous instants que sempre són sorprenents, perquè del segon anterior al següent tot pot canviar radicalment.                                                                                                                              Què ens ensenyen els instants ? Que cada moment és únic, semblant però irrepetible, i que hem de fixar la màxima atenció a tots els moviments i detalls per que en depenen els resultats que condicionaran els temes valorats per nosaltres com la salut, economia o relacions. L´instant és transitori i forma part de l´etern en la successió constant d´enllaços encadenats com un tot. 

INTERESSOS I GUSTOS. EL QUE VOLEM, FEM I COM SOM

Interessos i gustos són l´impuls per a cercar recursos que proporcionin nodriment i satisfacció. El que volem determina el que fem per com som segons les possibilitats econòmiques i el medi d´acció amb les seves característiques.                                                                                                                                    La consciència individual, l´instint de supervivència i l´auto estima empenyen des de dins per a trobar fora les condicions proporcionadores dels nutrients pretesos. La quantitat i qualitat indicarà el què i com d´acord al nivell evolutiu, refinament, funció personal i les influències culturals. Cadascú és únic en les seves singularitats, i així interessos i gustos depenen de múltiples factors que poden coincidir amb alguns i divergir amb altres. L´important és que interessos i gustos a part de cobrir demandes i desitjos personals apuntin a qüestions que reforcin inquietuds espirituals que eixamplin la perspectiva per a dotar els esforços i propòsits de contingut més enllà d una pura subsistència.                                                            Com som en essència determina el que volem i el que fem. Per tant és cabdal saber què volem, per que dependrà les conseqüències posteriors que poden ser constructives o destructives.                                    Quin percentatge de població coneix a fons per a dilucidar amb claredat on s´han forjat les pretensions i si aquestes són pertinents ? Desconnectats majoritàriament del centre intern, enlluernats per les ofertes mundanes, els interessos i gustos sovint perjudiquen més que beneficien. Trobar l´equilibri entre el necessari i el prescindible, el que convé i el que hem de deixar, és una tasca diària constant que requereix coneixement, equanimitat, i habilitat de mesurar amb encert. Som pel que fem i volem, i el resultat és l´exponent més clar. Decantar la balança envers el benèfic o perjudicial és el repte que ens posa a prova.  

EMPOBRIMENT INTERN CONFLICTE EXTERN

El mostrat a l´exterior aflora de l´interior que s´ha emmagatzemat anteriorment per un conjunt d´experiències influint en nosaltres d´acord a com ho hem rebut, segons en agrada o desagrada i els propis interessos que decideixen el tipus de resposta.                                                                                               El visible i l´invisible, l´intern i extern, conformen la nostra manera de veure el món per la concepció que ens forgem de nosaltres i altres i el que creiem des de la particular posició com han de ser les coses convençuts de veure-ho clar. Passa sovint que el considerat apropiat o correcte no ho és per la repercussió posterior, i aquí s´inicien els conflictes : per una visió i criteris erronis, i per l´afany de satisfer interessos egoistes. Massa  enfocats en l´extern i en guanys materials, i molt poc en l´intern i el desenvolupament individual. La guia sobre el que volem i com actuar per a instaurar harmonia, s´ha de madurar observant el màxim de referents per a un encaix òptim entre el personal i l´aliè. Si preval el guany personal desconsiderant accions perjudicials en algú, ja és una mostra d´empobriment intern, doncs el origina tensions, polèmiques i malestar desemboca en conflictes.                                                                             El que veiem contínuament en tants fronts són les misèries  interioritzades a la recerca d´unes pretensions injustificables per a sadollar uns desitjos malaltissos. Una societat mancada d´idees clares que s´equivoca una vegada i una altra per voler el que no correspon, i amb la foscor imposant-se a la llum, es prenen decisions errònies que només perpetuen el malestar.                                                                                      Guanyar, tenir, per al meu benefici, patrons que condueixen al propi empobriment com a individus, i el ressò s´escampa en el col-lectiu. El gènere humà amb un potencial desconegut podria obrar meravelles, i en canvi deixant-se guiar per instints primaris es converteix en un desgraciat impossibilitant les condicions que anhela la majoria per la pertorbació de les accions comeses. 

DIRECTORS I SUBORDINATS AL MATEIX TEMPS

Som directors i subordinats al mateix temps. Directors per que estem dissenyats individualment i mantenir-nos depèn de nosaltres. I subordinats per que ens devem a un ordre social i d´encaix amb l´entorn, la natura i els altres.                                                                                                                        Estem influenciats per múltiples factors externs, i el pensat, sentit i la forma de procedir com si fos plenament nostra, en realitat és l´adherència al que sintonitza amb la pròpia idiosincràsia. Entre l´intern i l´extern, el propi i aliè, ens debatem contínuament en la faceta tant de director com subordinat. L´inserció en l´exterior ens sotmet a l´acompliment d´unes lleis i principis per a que prevalgui l´ordre.                     Els recursos acumulats gradualment en quant a coneixements i diners, ha estat per intercanvis. Hem estat directors amb una postura activa, i subordinats receptius a les aportacions d´altres. La planificació del que volem entre l´inici i final ho hem de dirigir nosaltres. L´obtenció del pretès amb els intermediaris en el procès ens subordina a un temps, factors no controlats i l´intervenció de tercers.                                        Tots som directors i subordinats. La dependència ens fa iguals, bevem d´una font comuna extraient l´indispensable per a subsistir. Les diferències relatives a intel-ligència, entorn, riquesa o pobresa són externes, per que en l´essencial cadascú ha de ser director i encaixar en el paper de subordinat.                  Si volem ser bons directors hem de treballar sobre nosaltres mateixos per a traslladar el propi equilibri intern a l´exterior i instaurar l´harmonia. Tots els conflictes i caos són el reflex de les dissonàncies personals de no saber dirigir degudament la pròpia vida, i això repercuteix en factors impersonals al no subordinar-se amb l´actitud correcta.                                                                                                              En els nostres objectius quan influïm en el medi, hem de planificar-los amb perspectiva per a obtenir el propòsit i al mateix temps no perjudicar a tercers. Dirigir pel coneixement subordinant-nos a les peculiaritats on actuem a fi que el desenllaç afavoreixi les parts implicades. 

TRINXERAIRES ENLLOC DE SAVIS I ARISTÒCRATES

Enlloc de savis i aristòcrates com a directors mostrant-nos les pautes òptimes de conducta, estem governats per trinxeraires. Només cal veure actuals dirigents septuagenaris, que per edat, experiència i suposada maduresa, haurien d´haver expandit la consciència, ser comprensius, establir la pau i l´harmonia, i en comptes d´això són còmplices d´actes criminals.                                                                                      Si els ciutadans han d´experimentar aquestes formes primàries instintives amb les consegüents pèrdues, destrucció i un llarg període de recuperació si arriba, també és per que el nivell imperant no és suficientment alt per a viure amb formes més refinades.                                                                                  Aquests dirigents ximples els han escollit els ciutadans. O bé són ineptes, incapaços de distingir el correcte de l´incorrecte, o és que han de passar purgues per a despertar de la letargia.                                  El que esdevé és per que és precís. La questió és :¿ per què no som capaços de superar aquests estadis de brutalitat, perversió i deteriorament no tan sols ambiental, sinó de les accions amb les seves consequències ? Qui hauria de comandar no hi és, i si hi fos i estès disposat a assumir aquesta tasca immensa de responsabilitat, amb el personal que predomina el liquidarien  immediatament. La trista realitat humana es mostra en els esdeveniments dia a dia. 

MILLORAR A DINS PER A MILLORAR FORA

Si volem estar envoltats de condicions favorables, és indispensable saber com actuar en cada context, i el primer és tenir un profund coneixement de la nostra idiosincràsia, pretensions i la necessària combinació de coneixement i intuïció del medi i dels altres per adoptar la postura pertinent. Totes les disfuncions personals i socials són producte del no encaix apropiat dels elements i factors que entrin en escena. Volem el millor, i per aconseguir-ho hem de forjar les condicions que ens ho facilitin d´acord als recursos i possibilitats.                                                                                                                                                      Tot el valorat com la salut, diners o relacions, requereix un esforç i unes peculiaritats. Com més ajustats estem en les expressions els desencadenants s´acostaran al desitjat. Això indica que quan tenim problemes de salut, diners o relacions, és l´exponent de no haver sabut harmonitzar l´emergit de dins i el seu ressò extern. Qualitat, benestar, comoditat, és l´anhel de tothom, i si passa de llarg o no ho experimentem és per no saber crear les condicions que ho facin viable.                                                                                            Immersos en rutines, intercanvis de baixa intensitat, molt entretinguts però sense eixamplar el potencial de creixement centrant l´atenció en ocupacions insubstancials, no apugem el llistó de la pròpia auto exigència mentre´s volem que els altres siguin impecables. La llei de l´atracció és un reflex de les nostres emissions. Per a tenir vincles valuosos nosaltres hem de mostrar-nos com a tals. I com que això sembla exclusiu d´una petita minoria disposada a treballar de valent, per aquest motiu tot va com va, en nivells inferiors als desitjats. Les constants crisis socials de tot tipus que es van perpetuant són l´indicador de les mancances resolutives dels encarregats de trobar solucions, del conjunt d´individualitats afectant la col-lectivitat. I fins que no prenguem consciència i modifiquem objectius i maneres de procedir, continuarem immersos en conflictes, en afers particulars i socials. 

IMPOTÈNCIA SOCIAL

Impotència social és voler redreçar els conflictes constants i no tenir capacitat per aconseguir-ho. La perpetuació de problemes incidint en una part o en la majoria de la població, és el reflex d´unes maneres de fer que responen a la idiosincràsia humana i el nivell d´intel-ligència i consciència limitada. Enlloc d´una àmplia visió en perspectiva ideant objectius per al benefici comú, volem el nostre benefici personal, i mentre´s la base que dona peu als plantejaments i esdeveniments amb les seves conseqüències, sempre hi haurà afers a resoldre.                                                                                                                                      La massa és majoritària, però l´estructura governamental disposa d´aparells intimidadors, dificultant l´introducció de canvis si van en contra dels interessos imperants del poder establert. Tots anem rere el propòsit d´aconseguir condicions benestants, la diferència radica en que els dirigents controlen i el poble està sotmès a unes directrius.                                                                                                                          Al llarg dels segles van canviant les formes externes, anem substituint elements antics que queden desfasats per altres amb millors prestacions, més ràpids, més lleugers, amb unes possibilitats impensables en temps pretèrits. L´anhel de comoditats ha facilitat l´introducció de materials sofisticats. En canvi, nosaltres seguim mantenint pautes i maneres de procedir igual que segles enrere, per això repetim errors, perpetuem el malestar i mai s´acaben els enfrontaments per que volem guanyar, imposar, subjugar.          Els dilemes socials no resolts, perpetuant-se, no és més que l´extensió dels dilemes individuals producte d´una manca d´harmonia que impedeix veure amb claredat, i per tant provoca actuar negligentment amb els desencadenants de curt o llarg abast.                                                                                                             Mentre´s no modifiquem objectius i conducta adreçats a un bé comú, prevaldrà una insatisfacció generalitzada com ha estat sempre i així continuarà.