SATISFACCIÓ MÍNIMA MALESTAR MÀXIM

Volem experiències aportadores de satisfacció, però aquestes s´han de crear. La repetició quotidiana ens immergeix en l´immediat, i el considerat o valorat com a satisfacció demana uns fets concrets.                    Cadascú té els seus gustos i prioritats, per tant la satisfacció és subjectiva. Per a sentir la sensació hi ha d´haver la constatació d´un èxit, una millora respecte al precedent, la culminació d´un procés d´esforç, l´encert en proves experimentals, així com afers externs realitzats per altres persones significatives o temes socials i el seu ressò. La majoria s´inclina per qüestions bàsicament personals. Satisfaccions producte d´un talent que comporta un resultat favorable, sigui estudis, treball, investigació, esport, etc. La proporció de moments satisfactoris és reduïda enmig de situacions irrellevants i altres de tensió o problemàtiques.          Mai hem d´estar satisfets de nosaltres mateixos. Bona part de les insatisfaccions que ens acompanyen, és per abocar-se a temàtiques mundanes depenent de tercers sempre oscil-lants. El veritable propòsit vital és endinsar-nos en nosaltres per a eixamplar el nostre potencial a fi de manifestar la millor versió expressiva, això és el que donarà satisfacció. constatar com anem canviant substituint formes anteriors rudimentàries per altres més subtils.                                                                                                                                        El malestar és un desajustament. Pot ser físic o psíquic, per accions pròpies o alienes. Segons la sensibilitat, les causes proporcionadores de malestar seran més o menys altes.                                              Hi ha el propi malestar personal per motius diversos, i el malestar ambiental per comportaments negligents que pertorben la pau i tranquil-litat. El malestar social és una batalla d´interessos entre les parts implicades en cada cas motivat pels habituals desitjos egoistes. Difícilment s´erradicarà per que primer hem de reacondicionar objectius i plantejaments.                                                                                            Les satisfaccions són mínimes per que requereixen aptituds, voluntat i disciplina, i massa gent vol facilitats. I el malestar és màxim per que el nivell de consciència és baix, els propòsits són materials, i la visió reduïda impedeix adonar-se de les solucions. 

LES TRES CATEGORIES DE PERSONES

Les tres categories de persones té a veure amb el nivell de consciència, percepció i concepció social d´acord al respectiu potencial de desenvolupament. La 1ª inclou els que estan contents amb les lleis existents. Són ciutadans que s´amotllen a regles i normes preponderants. La 2ª categoria inclou els que no estan contents amb l´estat present de les coses i volen que la humanitat ascendeixi a un nivell més elevat. Son els Iniciats que han vingut amb l´objectiu d´ajudar als humans per a desvetllar la consciència que permeti ascendir a un pla on hi ha una justícia més gran i amor. La 3ª categoria  són els destructors, anarquistes, els que trenquen la concòrdia. De les 3 categories, una respecta l´ordre establert, i dos volen canviar-lo. Un d´ells vol canviar-ho per a un ordre diví, i l´altre per a un ordre diabòlic.                              Les tres categories les podem observar en l´entorn per com pensen, com es mostren i quin objectius o pretensions tenen. El grup més nombrós és el conformista amb les lleis existents. Lleis mundanes dictades per ajuntaments, hisenda o el govern. Viuen en i per a les qüestions materials, i no entra en els seus plantejaments anar més enllà dels guions previstos. La categoria més perjudicial són aquells que empesos per uns desitjos personals egoistes que trenquen l´harmonia, pertorben l´ambient, molesten o perjudiquen a altres. Hi ha una distorsió entre el que volen i la correcció del que volen a l´incidir negativament en el medi i en les persones que puguin quedar afectades..                                                                                      La categoria dels descontents no tan sols pel que no funciona en el dia a dia en qualsevol àmbit, és la que  anhela una vida amb sentit, propòsit i profit traspassant la simple manutenció. I això només és possible anant més enllà constatant els lligams i enllaços entre la part visible i l´invisible, el dens i el subtil, i aquest és un treball immens que s´ha de desitjar amb totes les forces i que només uns quants estan disposats a fer per que involucra tot l´ésser al complet a cada moment i per sempre. 

A LA RECERCA DE LA SENSATESA

La sensatesa s´ha d´expressar en les tres formes de manifestació : en el que diem, en el que sentim i en el que fem. La sensatesa respon a unes valoracions culturals, el punible en un indret amb possibles conseqüències perjudicials, és indiferent en altres. Es tracta de trobar els termes apropiats.                        Els sinònims associats a sensatesa són seny, prudència, mesura o seriositat. Si el comportament respon a aquests termes mostrarem sensatesa a fi de preservar el considerat bones maneres. Sensatesa suposa claredat, sospesar mínims o màxims del que volem o pretenem. No excedir-se, ser equànim,que imperi la correcció. Els antònims  de sensatesa són ximpleria, estupidesa, absurditat, bogeria. Per això quan algú diu sigues sensat significa que pot estar mostrant aquests atributs.                                                                    Sensatesa és una barreja d´harmonia i equilibri, i si no és present esdevé la discòrdia amb perills i perjudicis segons cada cas. En un context social farcit de conflictes i problemes, hem de preguntar-nos com no som capaços de veure les conseqüències de certs plantejaments i objectius que ens aboquen a un estat d´amenaces quan no per un motiu per un altre.                                                                                      On és la sensatesa dels que pertorben la pau ? On és la sensatesa de governants empitjorant enlloc de millorar amb les seves decisions ? On és la sensatesa dels especuladors i de grans corporacions arrossegant a la pobresa a un gruix important de població ? Si se´ns ha dotat d´intel-ligència  com no és possible distingir pros i contres del que s´ha fet, es fa i els seus desencadenants ? 

FORMA, SENTIT I VALOR

Els objectius que anem fixant-nos han de tenir un sentit que impulsi a dinamitzar-nos, per tant un valor, doncs si no hi és implícit difícilment serà una motivació. I la forma podríem exposar-ho com el producte acabat dens o subtil del realitzat entre un inici i un final.                                                                              Com sempre, cadascú és diferent, té els seus criteris, immers en unes condicions i característiques per a donar prioritat a unes coses essent indiferent a unes altres, i l´oposat pot donar-se en persones molt diferents. Què te valor ? Quin sentit té o tindran determinats propòsits ? Quina forma acabarà prenent el posat en marxa ? El sentit vindria a representar formular-se el per què. L´utilitat i possible benefici del que neix com una idea en l´abstracció que pot concretar-se en fets. El valor és subjectiu, depèn del context, de l´aportació específica, de l´importància atorgada individualment. I la forma és densificar el que ha passat d´un pensament invisible a una evidència visible. A nivell particular hem de donar forma a l´après. D´una teoria a la pràctica, uns coneixements emmagatzemats per adquirir recursos i efectuar intercanvis d´oferta i demanda. El sentit és el que farem i ens servirà en el moment precís amb l´aprenentatge, que d´acord al resultat suposarà un valor. Els projectes s´enfoquen amb un sentit convençuts d un valor, i construir-los donant forma és el que manifestarà sentit i el valor. 

EL QUE APORTEM I ENS APORTEN

El mostrat de forma visible i invisible, el tangible i intangible, és el que aportem. I exactament en la direcció oposada. El nostre desenvolupament depèn de l´intercanvi d´aportacions. Disposem dels recursos físics i mentals que serveixen per a la projecció i acostament a la realització de propòsits. Les diverses dependències ens obliguen a cercar en altres i la natura les cobertures indispensables, i així entrem en una roda constant de mútues aportacions.                                                                                                            Les aportacions poden venir de tres factors. El que pensem, sentim i fem. Idees, paraules, forjades pel que hem après, per la visió particular i el potencial de veure amb perspectiva. El que sentim toca a les emocions, a l´identificació amb altres, la proximitat afectiva o ideològica, nexes de connexió. I les accions que són un compendi entre un plantejament, un desig i l´execució.                                                            Segons afinitats o dissonàncies, podem aportar benestar a algú pel que manifestem, i exactament el contrari amb qui pot estar a les antípodes del que expressem. El rebut per part d´altres pot apropar o separar, entrant a col-lació els gustos i valors personals. La resposta a les aportacions externes és una qüestió de sensacions. Si ens sentim còmodes o incòmodes, relaxats o tensos, i això depèn de la sintonia, de la proximitat entre ambdós del que pensem, sentim i fem o volem fer.                                                  Podem aportar benefici o pèrdues, avantatges o inconvenients. No obstant, el que en principi pot semblar advers, al llarg del camí sovint condueix a un context millor on prèviament s´havien de passar proves.    Cadascú aporta una singularitat única, per tant és una oportunitat descobrir les aptituds i gaudir o aprofitar aquestes dins la diversitat oferta en tots nosaltres. 

EL CANSAMENT DE TOTS PLEGATS

Ideologies polítiques d´un cantó o de l´oposat, les eternes polèmiques de gènere sense entendre´s respectivament en les diferències ni tenir interès  per l´especificitat de l´altre a fi d´encaixar millor i fer possible l´harmonia.                                                                                                                                      Cadascú amb la habitual influència de l´ego es creu posseïdor de la veritat, i aquells que són diferents naturalment segons ells, estan equivocats. No hi ha manera de posar-se d´acord per que no tenim ganes d´escoltar i menys d´incorporar arguments que poden semblar antagònics però que podríem  incorporar si estem oberts a eixamplar la perspectiva.                                                                                                       La mediocritat impera per tot arreu, per això problemàtiques de fa dècades segueixen vigents incapaços de redreçar els desgavells generats per les decisions dels governants i la contribució del poble. Xerrameca d´uns i altres, soroll, però poques solucions envoltats de múltiples situacions pendents de resoldre, que per incapacitat o interès ens mantenen encallats amb uns serveis deficients.                                                    Tots desitgem prestacions òptimes, però la societat és el reflex dels ciutadans que la conformen. No hi ha la qualitat desitjada per que no tenim la capacitat d´oferir-la. Des de els càrrecs més rellevants fins a qui ocupa la posició menys influenciable, no hem adquirit la formació indispensable per a que el funcionament impecable anhelat es concreti en fets.                                                                                      L´individualisme, els interessos materials, la inconsciència col-lectiva de no veure les conseqüències d´accions i propòsits, és qui contamina l´ambient, no tan sols amb paraules, sinó amb el menyspreu per la natura, pels altres i totes les expressions que ens immergeixen en el fàstic diari a nivells insuportables.

LA GRAN ORQUESTRA

La humanitat és una gran orquestra. Instruments grans, petits, lleugers, pesats, amb sons suaus o forts. A l´igual que en una orquestra cadascú té el seu instrument específic i partitura. Tots saben el que han de fer en el moment precís a fi que imperi l´harmonia i així els diversos sons siguin agradables a l´oïda. L´orquestra és el col-lectiu, els músics el conjunt d´individualitats. Hi ha una dependència mútua, i per al benefici comú és indispensable haver-se dotat d´aptituds per a exercir el rol específic assignat a desenvolupar.                                                                                                                                                  En una orquestra tots interpreten el seu paper pensant en el grup, i el talent adquirit permet assolir la finalitat en el que es toqui a cada moment. Traslladat a l´esfera quotidiana mundana, quan els plantejaments i objectius es fonamenten en interessos personals egoistes desmarcant-se de l´encaix apropiat en la vessant social, és quan comencen els conflictes que al final perjudiquen ambdues parts.       L´orquestra és un bon referent de com hauríem de procedir, del que hauríem de voler i de com actuar per a guanyar tots plegats. L´egoisme i la ignorància són els elements obstaculitzadors, per al propi individu i aquells que es veuen esquitxats d´alguna manera pels procediments perjudicials. El pitjor és que no afinem ni sabem tocar l´instrument destinat a nosaltres, d´aquí les misèries, mancances i pobreses derivades dels comportaments incorrectes. 

MOLT A POLIR I CORREGIR

Estem influenciats pel que anomenem cos mental, cos emocional i cos físic, expressat en pensaments, sentiments i accions. De la idea inicial abstracta a la seva concreció hi ha un procés curt o llarg, i la dinamització depèn del desig, de la importància que pugui tenir assolir unes pretensions. Les idees són el detonant, l´impuls, el valor que hi donem, i l´acció és concretar dotant de contingut i profit l´esforç.          L´harmonia depèn de conjuntar aquests tres factors. Massa immers en qüestions intel-lectuals amb una baixa emotivitat mostrant-nos freds i distants requereix reequilibri. Un excés de sensibilitat que no modifica el fons ni a les persones, requerirà el reforç del pensament a fi d´adquirir perspectiva. I ocupats en l´acció, en els beneficis, deixant de cantó les demandes del cos mental i emocional que també s´han de nodrir, hi haurà un desequilibri.                                                                                                                      Tots els enfrontaments, conflictes, agressivitat verbal o física, impossibilita les vies d´entesa. Les crisis perpètues diàries, són l´exponent de no pensar, sentir o actuar correctament. Per tant, si disposem de tres fronts de recursos i estan desajustats, enlloc d´avançar ens estanquem, enlloc de resoldre espatllem, essent l´indicador evident que hi ha molt a polir i corregir. A vegades seran pensaments egoistes disonants, altres la sentimentalitat impedirà veure amb claredat com afrontar el que sembla grandiós però realment no ho és; o bé les accions perjudicials, tant per al propi individu com l´abast d´influència.                                    Quan ens posem malalts, quan es repeteixen problemàtiques en àrees concretes, quan les dificultats es centren en temes específics, són els desajustaments interns exposats en l´intern, i si volem resoldre-ho, hem d´esbrinar on i què cal polir i corregir per a que les obstruccions donin pas a la fluïdesa. 

DIFERÈNCIES I SIMILITUDS ENTRE FÀSTIC I ODI

De forma natural ens apropem a l´agradable i ens allunyem en el sentit contrari. Associem fàstic i odi com a factors generadors de malestar, però són conceptes diferents. El fàstic té a veure amb els sentits físics. El que veiem, escoltem, toquem, flairem o tastem de forma directa, són sensacions constatables. L´odi és producte d´esquemes mentals comparats amb patrons interioritzats relatius a costums, formes, maneres de procedir, peculiaritats diferents. Odiar és intolerància, no acceptar el que pot molestar, forjat per uns criteris que no suposen estar en el cert.                                                                                                          La multiplicitat és present en tots els àmbits, i si les nostres característiques tenen dret a manifestar-se, les oposades també si el procedir és acord a les lleis i reglaments i no alteren la convivència. Podem escollir la vessant constructiva d´apreciar i respectar altres malgrat discrepar o no encaixar, o la negativa que menysprea, agredeix i vol eliminar tota dissidència  per l´actitud supremacista de qui es creu superior, on el propi és qui té valor, els que fan el correcte. I aquells que surten del guió estan equivocats i necessiten reconvertir-se o desaparèixer.                                                                                                                        Què és el que molesta. quins són els fonaments, on és la lògica ? Si els diferents no incideixen directament en nosaltres, si no ens obliguen a imposar les seves maneres, si no comporten cap perjudici. on és el sentit d´odiar ?                                                                                                                                                          Ni les nostres idees, costums i criteris, tenen la veritat suprema, ni els diferents estan equivocats i són un perill. Sants o pecadors es troben en tot tipus d´estaments. El comportament i el resultat de les accions és qui determina l´encert o error de l´expressat.                                                                                                  El fàstic és objectiu i constatable. L´odi és subjectiu, producte d´unes valoracions personals que exalta el que sintonitza amb nosaltres i menysté qui pensa i procedeix de forma ostensiblement contraria. Sempre hi haurà situacions generadores de fàstic, en canvi, podem estar lliures de qualsevol odi acceptant la diversitat i mostrant-nos neutre per a preservar la pau.

EL QUE S´AMAGA RERE L´APARENT

 Acostumats a fixar-nos en unes paraules o uns fets, interpretats habitualment des de les particulars òptiques personals de coneixement reduït i de valors posats en dubte, el que veiem i podem observar amb els sentits físics, és més del captat externament.                                                                                            Cada objecte físic i cada concepte de la creació posseeix una substància material d´una forma espiritual. Veiem l´estructura interna, on radica la seva gràcia i encant. Cada cosa creada té una saviesa o lògica interna i una saviesa o lògica externa. L´objectiu és comprendre tota la creació per mitjà de la intel-ligència interna que es troba en ella, treure els vels requereix les eines precises que permetin endinsar-se més enllà de la forma per a entendre la substància intrínseca.                                                                      Cada cosa coneguda o desconeguda, propera o distant, està dissenyada per a una funció particular que participi en el col-lectiu. Animals, minerals, plantes, eines de treball, s´identifiquen per uns noms, tenen les seves característiques, fan una aportació al conjunt, cadascuna amb el seu disseny peculiar que encaixi amb el seu paper. Nosaltres només veiem l´obra acabada, però trobar el nom escaient, la mida, la forma, escapa a la nostra comprensió limitada per que a més les espècies que ens envolten han estat forjades per un pla no abastable a la capacitat humana. Hi ha una saviesa i lògica interna i externa per a que el producte final, animal, vegetal o altres, ha estat pesat i mesurat abans de concretar-se en la densitat per a que exerceixi la seva singularitat de manera òptima.                                                                                          Ens quedem en l´aparent, definim a algú com a alt, baix, prim o gras, sense conèixer que cada singularitat té un objectiu i no és producte d´un atzar. I en la nostra ignorància opinem o valorem convençuts d´uns criteris que no sabem realment el per què d´aquelles especificitats i el propòsit que el sosté.                      Si no subjuguem la vessant instintiva i material no podrem percebre les subtileses rere els vels del que ens envolta, i veient el que impera difícilment ho descobrirem.

SOFISTICACIÓ EXTERNA RUDIMENTARIETAT INTERNA

El decorat social extern amb la substitució d´eines i materials pesants d´èpoques llunyanes per les actuals lleugeres, dotades de grans prestacions per a treballar amb més comfort, es deu a l´anhel de reduir esforços físics feixucs creant màquines especials facilitant la feina i evitar un desgast.                                            Observant  condicions de dècades enrere, dels darrers cent anys, la sofisticació dels instruments que ens acompanyen en el treball i àmbit domèstic, ha introduït constants avantatges. L´automatització s´ha estès en tots els fronts, i és un senyal d´avenç favorable per a la productivitat i l´execució del que antigament era dur, lent i cansat.                                                                                                                                      Al tenir el focus en l´exterior a la recerca de recursos, empesos per les necessitats diverses a cobrir que depenen d´intercanvis, limitats en quant a temps per obligacions, ni pensem ni desitgem endinsar-nos en la vida interna. Només compta el transmès pels desitjos, el que veiem, toquem, podem pesar, experimentar. Sempre enfocats en la perifèria no hi ha cura per a entrar en contacte amb el nostre centre que ens indicaria el que convé realment i quines són les prioritats convenients. I així, apuntant a objectius mundans, hem millorat les condicions dels instruments d´ús, i ho hem d´aprofitar. No obstant, la desconnexió interna, ens manté amb les expressions rudimentàries de segles enrere, avançant materialment però estancats en el desenvolupament espiritual que ha de reflectir la substitució de formes obstructives prosaiques per altres successivament més refinades, exactament igual com ho hem fet amb les màquines.                                                                                                                                                      Estem molt còmodes amb les eines, però al no progressar les nostres expressions mostrant-ho en el comportament, les relacions problemàtiques i conflictes persisteixen i són motiu d´incomoditat. Si volem gaudir el mateix comfort extern dels aparells, allà on hi ha malestar hem d´introduir sofisticació dins nostre per a veure clar els objectius procedint amb atenció, correcció i eficàcia.

VIDES DE PROFIT O MALVERSADES

Sempre tindrem aquest repte, aprofitar o malversar. Tant és el lloc social, ocupació o recursos, hem de saber administrar temps fent-ho amb l´habilitat d´encaixar subjecte i objecte per a extreure´n algun rèdit. Profit del que fem i tenim. Del que fem amb els bens en forma de coneixements, i dels diners a la recerca d´uns objectius satisfactoris. Malversar és perdre oportunitats, diluir el que es té, invertir infructuosament l´acumulat en accions improductives.                                                                                                              Tothom en algun moment o època, en ocasions diverses, pels motius que sigui, hem malversat temps i/o diners. Deixar-se endur pel fàcil requereix poc esforç, en canvi, rendibilitzar el potencial demana regularitat, disciplina i saber com procedir per acostar-se al propòsit fixat.                                                  Sempre limitats i condicionats en major o menor mesura per obligacions a la recerca de l´obtenció constant de nutrients indispensables en les diverses vessants a cobrir, pocs s´aturen a pensar si amb el seu procedir s´acosten més a una vida de profit o malversada. Abocats majoritàriament a tenir, ¿ quants realment senten autèntica inquietud per a desenvolupar-se com a ésser conreant-se espiritualment ? No és una qüestió exclusiva de religió, el mostrat externament emergeix de l´interior, i segons les intencions i la qualitat expressiva, serà un índex de profit o malversació de l´aprenentatge i l´aplicació d´aquest.            Hem d´avançar, expandir la perspectiva, tot el que doni sentit i comporti millores sinònim de profit ha d´impulsar-nos a l´esforç. Si van passant dècades i persisteixen els defectes, repetint els mateixos patrons insubstancials, idees inútils, amb relacions buides de contingut, significarà que hem anat sumant dies però que aquests no han servit per a generar una versió més òptima i enriquidora havent malversat el temps en futilitats quan el podríem haver aprofitat en esdevindre virtuosos. 

LA BUIDOR DE MOLTES RELACIONS

Per a experimentar el que desitjaríem ho hem d´atraure. Hi ha d´haver un mínim com a punt de partida per a poder aconseguir més. Si volem omplir algun apartat, cal disposar d´un recipient apropiat. Si no el tenim no serà possible per més que ho anhelem. Exactament passa en les relacions. Només estem en disposició d´oferir el que prèviament tenim interioritzat. Si volem qualitat hem d´aconseguir-la per unes accions i uns materials òptims encaixant degudament. Això vol dir que el transmès per pensaments, sentiments i expressions, ha de refinar-se per uns coneixements i la voluntat de transferir-los de la millor manera.   Quina proporció es prepara per a un refinament continu ? Només expandint permanentment la consciència serem capaços d´anar substituint en nosaltres les formes rudimentàries per aquelles que estableixin nexes autèntics i saludables.                                                                                                        Què podem oferir de valor als altres ? El que estigui en consonància a l´après i desenvolupat. Si tantes relacions van malament és per que creuen que els plantejaments i propòsits són els idonis, i els mateixos resultats generadors de discòrdia posen de manifest l´error del comès. Una formació limitada, interessos auto centrats, egoisme i ignorància, són el còctel per al fracàs amb tots els episodis de crispació i malestar. Si molta gent no sap tractar-se bé a ella mateixa, encara ho farà menys amb altres. No podem ser atraients amb dèficits ostensibles. Quedant-nos en la superficialitat i en temes improductius mai sentirem plenitud en els intercanvis. Només tocant el profund, el que ens fa vibrar, el que engresqui, tindrà l´oportunitat de fer-ho. 

EL VALOR DEL TRANSITORI

Edifiquem la vida en el dia a dia, i en aquest anem empalmant d´una qüestió a una altra, la transitorietat és la tònica predominant. El moviment implica canvi, i per tant és un episodi transitori.                                  Transitori és sinònim de provisional, i impulsats per uns preceptes eterns que marquen les pautes de comportament, l´escenari on s´esdevé l´expressió d´aquests és fluctuant. Així com la dualitat va lligada a l´unitat, el transitori ho fa amb l´etern.                                                                                                             Les parts formen part del tot. El passat és la base del present, el que hem après, les experiències. Tot ha estat un cúmul d´episodis transitoris que conformen l´unitat del que som ara. I el futur s´edifica en el present constant pels referents adquirits en el passat. Les fraccions semblen estar deslligades unes d´altres, però són enllaços de l´anterior al posterior a la recerca d´una unitat.                                                             El valor del transitori és com rendibilitzem de manera profitosa la diversitat de seqüències i ocupacions quotidianes per a que els esforços tinguin sentit i objectiu. Al final del dia hauríem de revisar el comès per a comprovar quina proporció ha estat productiva i quina malversada. La majoria vol viure molts anys, però no és qüestió de més quantitat insubstancial de fons, sinó de qualitat transformadora entre el que érem en una època i l´actual desenvolupant talents, amb l´afany de polir el precís millorant les expressions contínuament.                                                                                                                                                En el transitori és on es construeix la trama. Es presenten oportunitats, dilemes, experimentem sensacions agradables i desagradables, moments àlgids i de decaïment. Relacions, activitats, que comencen i acaben, gustos que canvien. I en aquesta varietat hem d´adoptar la millor disposició, atents als esdeveniments per que les eleccions i els desencadenants poden ser altament favorables o perjudicials. 

QUÈ FEM AMB ELS INSTANTS ?

Tot són instants, uns s´experimenten fugaçment i altres la sensació és allargada. Anem empalmant de l´anterior al posterior, no podem retenir les paraules ni les accions. La fotografia o material gravat pot deixar constància de moments concrets que han estat instants.                                                                     Del que va passar guardem alguns records, la resta forma part de l´oblit. És un anar cap endavant sense aturador, repetim rutines en un seguit d´activitats, i mai hi ha cap dia idèntic als precedents.                     No som conscients de la gran varietat d´instants diferents viscuts a diari. Anades, tornades, inicis, finals, dinamisme, repòs. El ritme vital no permet fer aturades contemplatives, això com a molt es pot reservar un parèntesi enmig de la mobilitat predominant. Totes les etapes, cicles, estudis, treball, relacions, ocupacions, han començat per un instant, i el procés complet ha estat un compendi successiu d´instants. De l´origen al final, de la llavor al fruit, amb processos curts o llargs, van sempre acompanyats d´instants. L´instant és la part del tot, i el tot és possible per la multitud d´instants previs.                                          Estem immersos en contextos duals. Actuem pels coneixements adquirits en el passat en el present per allargar-lo en el considerat futur en l´ara. Ens fem un pla d´acció que s´ha de desenvolupar en cada nova jornada, però no sabem si es podrà executar en la totalitat o parcialment, si sorgiran obstacles, per que la tònica constant és afrontar el desconegut amb el conegut.                                                                          Comencem el dia amb el comptador a zero, amb un full en blanc a omplir. La planificació pot estar prevista en gran part, però dependrà dels esdeveniments, del no controlat per nosaltres que ens empeny a flexibilitzar-nos en els nous instants que sempre són sorprenents, perquè del segon anterior al següent tot pot canviar radicalment.                                                                                                                              Què ens ensenyen els instants ? Que cada moment és únic, semblant però irrepetible, i que hem de fixar la màxima atenció a tots els moviments i detalls per que en depenen els resultats que condicionaran els temes valorats per nosaltres com la salut, economia o relacions. L´instant és transitori i forma part de l´etern en la successió constant d´enllaços encadenats com un tot. 

INTERESSOS I GUSTOS. EL QUE VOLEM, FEM I COM SOM

Interessos i gustos són l´impuls per a cercar recursos que proporcionin nodriment i satisfacció. El que volem determina el que fem per com som segons les possibilitats econòmiques i el medi d´acció amb les seves característiques.                                                                                                                                    La consciència individual, l´instint de supervivència i l´auto estima empenyen des de dins per a trobar fora les condicions proporcionadores dels nutrients pretesos. La quantitat i qualitat indicarà el què i com d´acord al nivell evolutiu, refinament, funció personal i les influències culturals. Cadascú és únic en les seves singularitats, i així interessos i gustos depenen de múltiples factors que poden coincidir amb alguns i divergir amb altres. L´important és que interessos i gustos a part de cobrir demandes i desitjos personals apuntin a qüestions que reforcin inquietuds espirituals que eixamplin la perspectiva per a dotar els esforços i propòsits de contingut més enllà d una pura subsistència.                                                            Com som en essència determina el que volem i el que fem. Per tant és cabdal saber què volem, per que dependrà les conseqüències posteriors que poden ser constructives o destructives.                                    Quin percentatge de població coneix a fons per a dilucidar amb claredat on s´han forjat les pretensions i si aquestes són pertinents ? Desconnectats majoritàriament del centre intern, enlluernats per les ofertes mundanes, els interessos i gustos sovint perjudiquen més que beneficien. Trobar l´equilibri entre el necessari i el prescindible, el que convé i el que hem de deixar, és una tasca diària constant que requereix coneixement, equanimitat, i habilitat de mesurar amb encert. Som pel que fem i volem, i el resultat és l´exponent més clar. Decantar la balança envers el benèfic o perjudicial és el repte que ens posa a prova.  

EMPOBRIMENT INTERN CONFLICTE EXTERN

El mostrat a l´exterior aflora de l´interior que s´ha emmagatzemat anteriorment per un conjunt d´experiències influint en nosaltres d´acord a com ho hem rebut, segons en agrada o desagrada i els propis interessos que decideixen el tipus de resposta.                                                                                               El visible i l´invisible, l´intern i extern, conformen la nostra manera de veure el món per la concepció que ens forgem de nosaltres i altres i el que creiem des de la particular posició com han de ser les coses convençuts de veure-ho clar. Passa sovint que el considerat apropiat o correcte no ho és per la repercussió posterior, i aquí s´inicien els conflictes : per una visió i criteris erronis, i per l´afany de satisfer interessos egoistes. Massa  enfocats en l´extern i en guanys materials, i molt poc en l´intern i el desenvolupament individual. La guia sobre el que volem i com actuar per a instaurar harmonia, s´ha de madurar observant el màxim de referents per a un encaix òptim entre el personal i l´aliè. Si preval el guany personal desconsiderant accions perjudicials en algú, ja és una mostra d´empobriment intern, doncs el origina tensions, polèmiques i malestar desemboca en conflictes.                                                                             El que veiem contínuament en tants fronts són les misèries  interioritzades a la recerca d´unes pretensions injustificables per a sadollar uns desitjos malaltissos. Una societat mancada d´idees clares que s´equivoca una vegada i una altra per voler el que no correspon, i amb la foscor imposant-se a la llum, es prenen decisions errònies que només perpetuen el malestar.                                                                                      Guanyar, tenir, per al meu benefici, patrons que condueixen al propi empobriment com a individus, i el ressò s´escampa en el col-lectiu. El gènere humà amb un potencial desconegut podria obrar meravelles, i en canvi deixant-se guiar per instints primaris es converteix en un desgraciat impossibilitant les condicions que anhela la majoria per la pertorbació de les accions comeses. 

DIRECTORS I SUBORDINATS AL MATEIX TEMPS

Som directors i subordinats al mateix temps. Directors per que estem dissenyats individualment i mantenir-nos depèn de nosaltres. I subordinats per que ens devem a un ordre social i d´encaix amb l´entorn, la natura i els altres.                                                                                                                        Estem influenciats per múltiples factors externs, i el pensat, sentit i la forma de procedir com si fos plenament nostra, en realitat és l´adherència al que sintonitza amb la pròpia idiosincràsia. Entre l´intern i l´extern, el propi i aliè, ens debatem contínuament en la faceta tant de director com subordinat. L´inserció en l´exterior ens sotmet a l´acompliment d´unes lleis i principis per a que prevalgui l´ordre.                     Els recursos acumulats gradualment en quant a coneixements i diners, ha estat per intercanvis. Hem estat directors amb una postura activa, i subordinats receptius a les aportacions d´altres. La planificació del que volem entre l´inici i final ho hem de dirigir nosaltres. L´obtenció del pretès amb els intermediaris en el procès ens subordina a un temps, factors no controlats i l´intervenció de tercers.                                        Tots som directors i subordinats. La dependència ens fa iguals, bevem d´una font comuna extraient l´indispensable per a subsistir. Les diferències relatives a intel-ligència, entorn, riquesa o pobresa són externes, per que en l´essencial cadascú ha de ser director i encaixar en el paper de subordinat.                  Si volem ser bons directors hem de treballar sobre nosaltres mateixos per a traslladar el propi equilibri intern a l´exterior i instaurar l´harmonia. Tots els conflictes i caos són el reflex de les dissonàncies personals de no saber dirigir degudament la pròpia vida, i això repercuteix en factors impersonals al no subordinar-se amb l´actitud correcta.                                                                                                              En els nostres objectius quan influïm en el medi, hem de planificar-los amb perspectiva per a obtenir el propòsit i al mateix temps no perjudicar a tercers. Dirigir pel coneixement subordinant-nos a les peculiaritats on actuem a fi que el desenllaç afavoreixi les parts implicades. 

TRINXERAIRES ENLLOC DE SAVIS I ARISTÒCRATES

Enlloc de savis i aristòcrates com a directors mostrant-nos les pautes òptimes de conducta, estem governats per trinxeraires. Només cal veure actuals dirigents septuagenaris, que per edat, experiència i suposada maduresa, haurien d´haver expandit la consciència, ser comprensius, establir la pau i l´harmonia, i en comptes d´això són còmplices d´actes criminals.                                                                                      Si els ciutadans han d´experimentar aquestes formes primàries instintives amb les consegüents pèrdues, destrucció i un llarg període de recuperació si arriba, també és per que el nivell imperant no és suficientment alt per a viure amb formes més refinades.                                                                                  Aquests dirigents ximples els han escollit els ciutadans. O bé són ineptes, incapaços de distingir el correcte de l´incorrecte, o és que han de passar purgues per a despertar de la letargia.                                  El que esdevé és per que és precís. La questió és :¿ per què no som capaços de superar aquests estadis de brutalitat, perversió i deteriorament no tan sols ambiental, sinó de les accions amb les seves consequències ? Qui hauria de comandar no hi és, i si hi fos i estès disposat a assumir aquesta tasca immensa de responsabilitat, amb el personal que predomina el liquidarien  immediatament. La trista realitat humana es mostra en els esdeveniments dia a dia. 

MILLORAR A DINS PER A MILLORAR FORA

Si volem estar envoltats de condicions favorables, és indispensable saber com actuar en cada context, i el primer és tenir un profund coneixement de la nostra idiosincràsia, pretensions i la necessària combinació de coneixement i intuïció del medi i dels altres per adoptar la postura pertinent. Totes les disfuncions personals i socials són producte del no encaix apropiat dels elements i factors que entrin en escena. Volem el millor, i per aconseguir-ho hem de forjar les condicions que ens ho facilitin d´acord als recursos i possibilitats.                                                                                                                                                      Tot el valorat com la salut, diners o relacions, requereix un esforç i unes peculiaritats. Com més ajustats estem en les expressions els desencadenants s´acostaran al desitjat. Això indica que quan tenim problemes de salut, diners o relacions, és l´exponent de no haver sabut harmonitzar l´emergit de dins i el seu ressò extern. Qualitat, benestar, comoditat, és l´anhel de tothom, i si passa de llarg o no ho experimentem és per no saber crear les condicions que ho facin viable.                                                                                            Immersos en rutines, intercanvis de baixa intensitat, molt entretinguts però sense eixamplar el potencial de creixement centrant l´atenció en ocupacions insubstancials, no apugem el llistó de la pròpia auto exigència mentre´s volem que els altres siguin impecables. La llei de l´atracció és un reflex de les nostres emissions. Per a tenir vincles valuosos nosaltres hem de mostrar-nos com a tals. I com que això sembla exclusiu d´una petita minoria disposada a treballar de valent, per aquest motiu tot va com va, en nivells inferiors als desitjats. Les constants crisis socials de tot tipus que es van perpetuant són l´indicador de les mancances resolutives dels encarregats de trobar solucions, del conjunt d´individualitats afectant la col-lectivitat. I fins que no prenguem consciència i modifiquem objectius i maneres de procedir, continuarem immersos en conflictes, en afers particulars i socials. 

IMPOTÈNCIA SOCIAL

Impotència social és voler redreçar els conflictes constants i no tenir capacitat per aconseguir-ho. La perpetuació de problemes incidint en una part o en la majoria de la població, és el reflex d´unes maneres de fer que responen a la idiosincràsia humana i el nivell d´intel-ligència i consciència limitada. Enlloc d´una àmplia visió en perspectiva ideant objectius per al benefici comú, volem el nostre benefici personal, i mentre´s la base que dona peu als plantejaments i esdeveniments amb les seves conseqüències, sempre hi haurà afers a resoldre.                                                                                                                                      La massa és majoritària, però l´estructura governamental disposa d´aparells intimidadors, dificultant l´introducció de canvis si van en contra dels interessos imperants del poder establert. Tots anem rere el propòsit d´aconseguir condicions benestants, la diferència radica en que els dirigents controlen i el poble està sotmès a unes directrius.                                                                                                                          Al llarg dels segles van canviant les formes externes, anem substituint elements antics que queden desfasats per altres amb millors prestacions, més ràpids, més lleugers, amb unes possibilitats impensables en temps pretèrits. L´anhel de comoditats ha facilitat l´introducció de materials sofisticats. En canvi, nosaltres seguim mantenint pautes i maneres de procedir igual que segles enrere, per això repetim errors, perpetuem el malestar i mai s´acaben els enfrontaments per que volem guanyar, imposar, subjugar.          Els dilemes socials no resolts, perpetuant-se, no és més que l´extensió dels dilemes individuals producte d´una manca d´harmonia que impedeix veure amb claredat, i per tant provoca actuar negligentment amb els desencadenants de curt o llarg abast.                                                                                                             Mentre´s no modifiquem objectius i conducta adreçats a un bé comú, prevaldrà una insatisfacció generalitzada com ha estat sempre i així continuarà.