MOTIVACIÓ

La motivació és l´impuls que ens empeny a actuar, gràcies a veure atraient el procés en ell mateix o bé pel que pot aportar.
Hi ha dos tipus de motivació : la forçada i la voluntaria. La forçada és aquella en que a primera instància voldriem evitar, però ho acabem fent ja sigui per necessitat, compromís o per què hi ha persones involucrades i tenim certa responsabilitat.
La motivació voluntària és intel-ligència en acció. Veure clar que volem, que ens convé i delinear un pla per aconseguir-ho.
No hi ha res casual, tot passa per un encadenament de fets. En el dia a dia no hem de llençar-nos a l´acció sense un objectiu definit, al darrera hi ha d´haver un propòsit que el fonamenti. La motivació és exactament això : fixar-se metes. Grans o petites, de llarga o curta duració, però que hi siguin, doncs si no hi són no hi ha moviment, i sense moviment ens estanquem.
L´intel-lecte ha de ser la guia, qui dirigeixi pels camins que apropin a successives millores dinamitzant els resorts oportuns, ja que si deixem dur-nos per la indolència enlloc de progressar retrocedim.
És curiós constatar com moltes persones les desmotiva fer esforços, i en canvi no sembla importar caure en accions futils o perjudicials. Davant d´aquesta evidència caldria preguntar-se : perquè deixo que s´imposi la inercia si el que faig o experimento és de qualitat inferior al que podria donar-me l´executat només que la motivació mobilitzés l´adient obtenint uns resultats més satisfactoris ?
Manca de motivació és manca de connexió, de connexió amb el propi interior que priva d´adonar-se del beneficis d´un cert esforç. I quan la temàtica és més secundària, la desmotivació pot derivar-se de no estar en sintonia amb el tema.
Si deixem que s´imposi la mandra a la voluntat és visió insuficient quan l´inacció comporta pitjors resultats. Viure requereix moure´s, i si acceptem con un fet natural menjar varies vegades al dia, treballar unes hores, ¿ perquè ha de semblar un sacrifici abocar-se a tasques que contenen oportunitats realitzadores ?
Estudiar, fer exercici, una dieta saludable, no s´ha de veure com un esforç. Aquesta concepció és errònia. El que ens apropa al benestar s´ha de veure com un plaer perquè és exactament això.
Els grans campions o gent rellevant de tots els àmbits s´han entrenat de valent, han conjuntat actitud i aptitud, i la perseverància ha dut a l´éxit. El que està clar és que no decidir-se a fer més del que podriem condema a una vida gris, insulsa, mancada de substància, on el pas dels dies enlloc de ser engrescadors són una mort lenta que va llençant el potencial pel camí per l´incapacitat d´imprimir vitalitat i entusiasme.