divendres, 15 de gener del 2016

EQUILIBRAR MESURES

En siguem conscients o no, tot al nostre voltant és una questió de mesures. No hi ha res a l´atzar, la sincronització està present contínuament, ho veiem o no, ho sentim o no, i per a que cada peça de l´engranatge encaixi té un tamany, disseny, mesura i pes específic.
Al llarg del dia passem per diferents etapes, i en cadascuna hem de saber trobar l´equilibri apropiat per al nostre benestar. Si es tracta de treballar no ho hem de fer fins a quedar extenuats ni tampoc voler realitzar el mínim, descobrir el ritme individual a imprimir que faciliti rendiment, regularitat i satisfacció. I així exactament igual en la resta.
Hi haurà persones que dormiran poques hores i serà suficient per a recuperar-se; d´altres necessitaran més que la majoria, l´important és ajustar-se al que funciona millor en cadascú tenint en compte la múltiple complexitat de factors i variables que es poden presentar.
La jornada és variada dins de la rutina repetitiva, doncs les necessitats són diverses, i entre els diferents inicis i finals de cada activitat, la mesura dedicada a treballar, menjar, dormir o lleure depèn de la capacitat de maniobra i circumstàncies, però encara que suposi una limitació condicionant, és indispensable trobar les mesures més òptimes en tots els àmbits per a l´equilibri intern i extern.
Els desequilibris comporten complicacions. Quan algú té sobrepés o manca d´ell, és d´esperar malestar en la salut. L´excés d´exercici o insuficient també tindrà consequències. Beure més del compte, un desgavell alimentari, acabarà passant factura.
Des de les petites coses a les més grans, de les insignificants a les evidents, la mesura òptima ha d´imperar vetllant pels propis interessos. Hi haurà persones que precisaran més silenci i solitud per a reflexionar; altres més sociabilitat i relacions, unes aptes per a dirigir i unes altres per a seguir els dictats. Dinàmics o apalancats, de moviments ràpids o lents, efusius o freds, entusiastes o indiferents. Sigui quina sigui la tendència, en allò que ens identifica, en l´expressió, la mesura apropiada en més o en menys, és fonamental per al desenvolupament de la quotidianeitat, en el rebut de fora i en el transmés des de dins a l´exterior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada